KAOSENLARED.NET
PRINCIPAL
Colaborador@s de Kaos en la Red >>
Más leídas
Más comentadas
Terrassa i Comarca
Països Catalans
Euskal Herria
Extremadura
Madrid
Estado Español
América Latina
 -Bolivia
 -Chile
 -Colombia
 -Cuba
 -México
  |-Guerrero
  |-México DF
  |-Oaxaca
  |-Yucatán
 -Panamá
 -Venezuela
Internacional
Agenda
Análisis de la Comunicación
Antifascismo
Antiglobalización
Consumo Responsable
Ciencia y Tecnología
Cultura
Derechos Humanos
Ecología
Educación
Guerra / Criminalización / Represión
Heterodoxias
Humor anticapitalista
Inmigración
Izquierda a debate
Laboral / Economía
Memoria histórica
Mujer
Opinión
Radios Libres
Rel. Internacionales / Geopolítica
Solidaridad
Tercera República
Canales RSS
 
El Juego de la Memoria Histórica
 
Kaos en la Red en apoyo a la Plataforma Refinería NO


Nosotr@s, Historia y Principios

Buscador
Hemeroteca
Enlázanos

Colabora económicamente con Kaos en la Red
Contactar

Acceso
Usuarios
Registrados >>>

Franki llibertat - Països Catalans - Solidaridad versión imprimir Enviar esta noticia a un amig@ Convertir a PDF Noticia Anterior Noticia Siguiente
Todos y todas somos Franki
Evidencia de la parcialidad del sistema policiaco, judicial y político que hace casos como este no sean una excepción
Editorial L'Accent (Para Kaos en la Red) [17.05.2008 09:46] - 502 lecturas - 3 comentarios

ampliar

CAT / CAST

En el moment d´escriure aquesta editorial, en Francesc Argemí és a la presó de Can Brians. Va ser condemnat el 2004 per un jutge que ja durant la dictadura havia estat fiscal militar i que el va considerar culpable de desordres públics (1 any de presó), atemptat a l´autoritat (1 any i 3 mesos) i ultratge a Espanya (4 mesos més de presó o 8 mesos de multa). En total, 2 anys i 7 mesos de presó. Tres anys després de la sentència, i després d´haver interposat recursos a l´Audiència de Barcelona i al Tribunal Constitucional espanyol, el passat dilluns 28 d´abril en Franki era detingut pels Mossos d´Esquadra sense que els seus advocats rebessin cap notificació, ni s´esgotessin tots els tràmits administratius normals.

Els fets es remunten a la Festa Major de Terrassa de l´any 2002, quan una cercavila festiva contra les banderes espanyola i europea va acabar amb una càrrega dels antiavalots de la guàrdia urbana en el moment en què els manifestants intentaven despenjar, amb un ganxo, la bandera espanyola de l´Ajuntament, i que finalment només va quedar estripada. La cosa no va anar a més, i no hi va haver ni detinguts, ni ferits greus. Però al cap d´un mes, en Franki i un company seu rebien a casa una citació judicial i començava el cas que l´ha acabat portant a la presó. I això malgrat que la sentència reconeix que cap testimoni va veure en Franki en el moment dels fets.

D´altra banda, no cal ser militant ni activista de cap organització desobedient per conèixer els usos dels cossos policíacs i la seva impunitat. Qualsevol persona que hagi tingut una topada merament verbal amb qualsevol d´aquests cossos, o que tingui algun conegut que hagi passat per aquesta situació, sabrà que els càrrecs de “desordres públics” o “atemptat a l´autoritat” són imputats massa sovint i condemnen fàcilment a qualsevol acusat d´haver-los comès perquè la paraula dels agents té valor de prova en un judici, mentre que la de qualsevol altre ciutadà no.

Malgrat que des de CiU, ERC i ICV s´invoqui el caràcter anacrònic de la legislació espanyola en matèria de protecció dels símbols i institucions de l´estat, no és aquesta la qüestió principal del “Cas Franki”. El tema fonamental és la parcialitat d´un sistema policíac, judicial i polític que fa que aquests casos no siguin una excepció, sinó la conseqüència necessària de la pressió que l´estat i les seves institucions (incloses les autonòmiques) exerceix contra els militants més compromesos del moviment popular, contra aquells que qüestionen la legitimitat del sistema social, polític i econòmic vigent i que, quan cal, desobeeixen.

És lògic i natural que els pares d´en Franki acceptin de bones a primeres el tercer grau que en Puigcercós d´ERC ha demanat per ell al Departament de Justícia de la Generalitat, i que la seva titular, la consellera Montserrat Tura, hagi declarat que es treballa en aquesta direcció. És fàcil d´entendre que, per uns pares amb un fill a la presó, amb els quals ens solidaritzem totalment, el més important és que, independentment de la militància política del seu fill, aquest pugui almenys tornar a treballar i estudiar.

Però segons denuncien alguns sectors de la campanya de suport a en Franki, el tercer grau sembla anar encaminat a mantenir el càstig sobre en Franki i la seva lluita, i a desactivar la solidaritat que s´ha generat arreu dels Països Catalans. Una solidaritat d´un moviment cada vegada més arrelat a barris i pobles, i d´un moviment que no s´arronsa davant la repressió de l´estat, sinó que respon a la imposició si cal amb la desobediència. Encara tenim a la memòria l´onada de solidaritat producte dels encausaments per la crema de retrats del rei, sobre la majoria dels quals pesen peticions de presó i multes importants a més d´embargaments preventius de sous i cotxes. I també tenim fresques les jornades de lluita que arreu dels Països Catalans ha protagonitzat l´esquerra independentista contra la imposició espanyola, des de tots els fronts, malgrat les identificacions, les multes i les detencions amb els “300 anys d´ocupació, 300 anys de resistència”.

És aquesta consciència que només la lluita i la mobilització popular, que només la solidaritat activa arreu del territori trauran en Franki de la presó, la que es va manifestar dissabte passat a Barcelona malgrat la intensa pluja. I és aquesta mateixa consciència la que permet plantejar el cas Franki en els termes que criem més adequats: és important treure en Franki de la presó; però ho és encara més aturar un sistema polític, judicial i policíac que, si segueix així, pot portar a la presó encara molts més Frankis.

--- 

En el momento de escribir este editorial, Francesc Argemí, conocido como Franki, esté en la prisión de Can Brians. Fue condenado en 2004 por un juez que ya durante la dictadura había sido fiscal militar y que lo consideró culpable de desórdenes públicos (1 año de prisión), atentado a la autoridad (1 año y 3 meses) y ultraje a España (4 meses más de prisión o 8 meses de multa). En total, 2 años y 7 meses de prisión. Tres años tras la sentencia, y después de haber interpuesto recursos a la Audiencia de Barcelona y al Tribunal Constitucional español, el pasado lunes 28 de abril Franki era detenido por los Mossos d'Esquadra (la policía catalana) sin que sus abogados recibieran ninguna notificación, ni se agotaran todos los trámites administrativos normales.

Los hechos se remontan a la Fiesta Mayor de Terrassa del año 2002, cuando un pasacalles festivo contra las banderas española y europea acabó con una carga de los antidisturbios de la guardia urbana en el momento en qué los manifestantes intentaban descolgar, con un gancho, la bandera española del Ayuntamiento, y que finalmente sólo quedó desgarrada. La cosa no fue a más, y no hubo ni detenidos, ni heridos graves. Pero al cabo de un mes, Franki y un compañero suyo recibían a casa una citación judicial y empezaba el caso que le ha llevado a la cárcel. Y esto pese que la sentencia reconoce que ningún testigo vio a Franki en el momento de los hechos.

Por otro lado, no hay que ser militante ni activista de ninguna organización desobediente para conocer los usos de los cuerpos policiacos y su impunidad. Cualquier persona que haya tenido un choque meramente verbal con cualquier de estos cuerpos, o que tenga algún conocido que haya pasado por esta situación, sabrá que los cargos de desórdenes “públicos” o atentado “a la autoridad” son imputados demasiado a menudo y condenan fácilmente a cualquier acusado de haberlos cometido porque la palabra de los agentes tiene valor de prueba en un juicio, mientras que la de cualquier otro ciudadano no.

Pese a que desde CIU, ERC y ICV se invoque el carácter anacrónico de la legislación española en materia de protección de los símbolos e instituciones del Estado, no es esta la cuestión principal del “Caso Franki”. El tema fundamental es la parcialidad de un sistema policiaco, judicial y político que hace que estos casos no sean una excepción, sino la consecuencia necesaria de la presión que el Estado y sus instituciones (incluidas las autonómicas) ejercen en los militantes más comprometidos del movimiento popular, contra aquellos que cuestionan la legitimidad del sistema social, político y económico vigente y que, cuando hace falta, desobedecen.

Es lógico y natural que los padres de Franki acepten de buenas a primeras el tercer grado que Puigcercós, de ERC, ha pedido para él al Departamento de Justicia de la Generalitat, y que su titular, la consejera Montserrat Tura, haya declarado que se trabaja en esta dirección. Es fácil de entender que, para unos padres con un hijo a la prisión, con quienes nos solidarizamos totalmente, lo más importante es que, independientemente de la militancia política de su hijo, éste pueda al menos volver a trabajar y estudiar.

Pero según denuncian algunos sectores de la campaña de apoyo a Franki, el tercer grado parece ir encaminado a mantener el castigo sobre Franki y su lucha, y a desactivar la solidaridad que se ha generado desde todos los rincones de los Països Catalans. Una solidaridad de un movimiento cada vez más arraigado a barrios y pueblos, y de un movimiento que no se arruga ante la represión del Estado, sino que responde a la imposición si hace falta con la desobediencia. Todavía tenemos en la memoria la oleada de solidaridad a raíz de los encausados por la quema de retratos del rey, sobre la mayoría de los cuales pesan peticiones de prisión y multas importantes, además de embargos preventivos de sueldos y coches. Y también tenemos frescas las jornadas de lucha que en cualquier parte de los Països Catalans ha protagonizado la izquierda independentista contra la imposición española, desde todos los frentes, pese a las identificaciones, las multas y las detenciones con la campaña “300 años de ocupación, 300 años de resistencia”.

Es esta conciencia que sólo la lucha y la movilización popular, que sólo la solidaridad activa en cualquier parte del territorio sacarán Franki de la cárcel, la que se manifestó el pasado sábado día 15 en Barcelona pese a la intensa lluvia. Y es esta misma conciencia la que permite plantear el caso Franki en los términos que creemos más adecuados: es importante sacar Franki de la prisión; pero lo es todavía más parar un sistema político, judicial y policiaco que, si sigue así, puede traer a la prisión todavía muchos más Frankis.



Más información en Kaos en la Red:
Franki llibertat
Països Catalans
Solidaridad



Hay 3 comentarios de los comentarios de esta noticia
#1
Aragon I&S [2008-05-17 13:36:47]

Valora el comentario: [3]

Todas somos Franki, todas somos Ino!

Amnistía presxs políticxs!

Por cierto:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Policia/Nacional/detiene/hackers/activos/elpepusoc/20080517elpepusoc_1/Tes 


 
#2
David [2008-05-17 23:05:11]

Valora el comentario: [1]

Frente al fascismo institucional, resistencia popular.


Solidaridad con el compañero franki!


 
#3 CADENA PERPETUA
ANTONIO [2008-05-29 19:11:57]

Valora el comentario: [0]

HA ESTE TIPARRACO COMO ATODOS ESOS QUE LO APOLLAN Y QUEMAN BANDERAS DE NUESTRA NACION CADENA PERPETUA
 

Hay 3 comentarios de los comentarios de esta noticia


La inserción de comentarios en esta noticia está desactivada

En internet desde julio de 2001
Col·lectiu Kaos en la Red
C/ Sant Crispí, 182 (08222). Terrassa (Barcelona)
RSS

Contactar