Fotos: Manel
La concentración convocada por las organizaciones sociales más representativas de la ciudad desde el punto de vista reivindicativo y solidario se inició puntual las siete de la tarde, la plaza del ayuntamiento ya estaba llena desde un cuarto de hora antes. Centenares de personas oriundas de países de cultura mayoritaria musulmana ocupaban con sus consignas y gritos el espacio de protesta y dignidad.
La indignación se podía ver en los rostros de todos los concentrados y en especial en los jóvenes, muchos, centenares, algunos casi niños, que rodeaban el escenario improvisado, junto al Portal del Belén que instala cada año las autoridades municipales, desde donde se dirigieron a los congregados las personas designadas, entres ellos: un compañero palestino de Gaza, otro marroquí, el y la portavoz de las organizaciones convocantes y un imán.
La indignación fue creciendo a lo largo del acto y de los parlamentos, sobretodo cuando pudimos escuchar en directo por vía telefónica desde Gaza la voz de un compañero que nos explicaba la terrible situación que allí se vivía en esos momentos. El interlocutor, convenientemente traducido, nos narró lo acaecido en los últimos días y como ya alas ocho de la tarde se sabia que la entrada era inminente como así ha sido finalmente.
Hospitales, escuelas, centros de la administración publica han sido destruidos por los bombardeos indiscriminados del Sahal (ejercito sionista de Israel) que ha actuado una vez más guiados por un odio irracional y con un verdadera demencia sin respetar los derechos humanos de los miles de civiles desarmados que allí viven
La presencia en el centro de la plaza de los compañeros de cultura musulmana era total, apiñados unos junto a otros, no había un milímetro cuadrado libre y sus gritos y consignas en árabe eran continuas proclamas de solidaridad con Palestina y de indignación contra el criminal ejército sionista que masacra sin misericordia a los palestinos como en otras ocasiones hizo con los pueblos árabes de la zona.
La asistencia de cientos de terrassenses que estaban alrededor de la plaza, supo dejar el protagonismo del acto a las personas más directamente implicadas emocionalmente con los hechos y entre ellos un nutrido grupo de jóvenes palestinos que realizan sus estudios en nuestra ciudad o Barcelona. Todos teniamos mucho por lo que protestar y así se hizo pero supimos ver que la indignación del colectivo de nuevos terrasseses ayer era lo que primaba. Una concentración de estos nuevos conciudadanos como la de ayer nunca se ha visto en nuestra cuidad ni por lo numerosa ni por lo combativa.
La presencia de personas de la comunidad religiosa musulmana que participaron en la concentración permitió que junto con otras personas esta fuese muy emotiva y que la tensión discurriera de forma organizada.
El carácter de estos nuevos ciudadanos de Terrassa es muy efusivo y comunicativo mostrando sin ningún pudor sus sentimientos, sentimiento que surgen de lo más profundo de sus corazones como pudimos comprobar los terrassenses que arribamos antes a esta ciudad o los hijos de la misma.
Loa y las manifestantes exigieron al gobierno español y a la Generalitat la ruptura de relaciones diplomáticas y de los acuerdos comerciales con el Estado de Israel y el fin del bloqueo político y económico de la franja. La protesta también se dirigió acontra nuestro ayuntamiento porque no condena el bloqueo y no sumarse el boicot a Israel.
Todo el aparente caos y desorden todo el griterío de consignas y de indignación finalizó con unas simples palabras de los convocantes dando estos nuevos terrassenses una muestra de dignidad y civismo que para si querrían los que hoy atacan a un pueblo indefenso y asesinan sin piedad a sus hombres, mujeres y niños.
Ayer tarde sentimos en nuestra ciudad el dolo del pueblo palestino, el dolor de Gaza y del mundo musulmán. Pudimos ver como los asistentes trabajadores en su inmensa mayoría, y muchos de ellos jóvenes como protestaron ante un nuevo atropello más a su dignidad como trabajadores y como hombres y mujeres de cultura musulmana.
La valoración del acto por parte de todos los convocantes entre ellos el colectivo editorial de kaosenlared fue muy positiva y añadiremos que creemos que sirvió para demostrar una vez más que cuando la unidad de acción de los diferentes colectivos se organiza, la respuesta ciudadana de la vieja Terrassa la roja siempre combativa y solidaria se nos muestra de forma rotunda.
La lucha pacífica por los derechos del pueblo palestino y contra la barbarie sionista continua. Nos vemos en las calles.
Más información:
Comunicat oficial de la convocatòria|04-01-2009
Unes dues mil persones es van manifestar ahir al Raval de Montserrat davant l’atac de l’exèrcit israelià sobre la població de Gaza. La protesta va denunciar l’agressió i el bloqueig internacional que des de fa tres anys ha sotmès aquest territori palestí a una misèria absoluta. Els manifestants van exigir al govern espanyol i a la Generalitat la ruptura de relacions diplomàtiques i dels acords comercials amb l’estat d’Israel i la fi del bloqueig polític i econòmic sobre la franja. La protesta també es va adreçar a l’Ajuntament de Terrassa perquè condemni el bloqueig i els atacs i assumeixi el boicot a Israel. La quinzena d’entitats politiques, sindicals, de solidaritat i de nouvinguts convocants va demanar la participació a la propera manifestació prevista a Barcelona el 10 de gener en solidaritat amb la població de Gaza.
Adjuntem fotos i dossier de premsa amb el manifest.
Contacte mitjans: Cristina (677974243)
|04-01-2009
MANIFEST CONCENTRACIO 3 DE GENER A TERRASSA
Avui, davant la mirada de tot el món, estem veient com el govern israelià amb el seu exèrcit, un dels més poderosos de tot el món, esta bombardejant tota la població de la franja de Gaza. A dos mesos de la celebració d’eleccions a Israel, és l’atac més sagnant i mortífer contra la població palestina des de 1967, que ha causat fins ara centenars de morts y milers de ferits.
Aquest atac es produeix després de dos anys de setge i bloqueig de la franja de Gaza, que ha deixat a la població, atrapada en un camp de concentració, privada de recursos, d’aliments bàsic, sense la possibilitat de desplaçar-se, sense les necessitats més elementals per sobreviure. Una forma de càstig col·lectiu que no és pot justificar de cap de les maneres malgrat la descarada manipulació informativa que des de la seva creació ha imposat Israel. Aquests, no són fets aïllats, són part de l’estratègia del règim israelià d’apartheid, ocupació, i neteja ètnica de la població palestina. Tot això succeeix al mateix temps que la comunitat internacional, el Quartet (format per la Unió Europea, els EUA, Rússia i la ONU), els països àrabs, y el govern espanyol participen en aquest bloqueig, reforcen els seus vincles econòmics i militars amb Israel i donen carta blanca a aquesta massacra. Al mateix temps que continuen les polítiques d’ocupació a l’Iraq i a l’Afganistan.
L’estat d’Israel porta seixanta anys ocupant els territoris palestins, expulsant i exterminant la seva població. I el poble palestí fa seixanta anys que s’hi enfronta amb el dret legítim a la resistència de tot poble ocupat. A més a més de la situació que viu avui Gaza, la població de Cisjordània viu cada dia assetjada pels controls militars i per un mur d’apartheid que els empresona en els seus propis pobles i ciutats. Hi ha avui en dia més de 4 milions de refugiats palestins que van ser expulsats de les seves cases i els seus pobles van ser destruïts. Molts palestins segueixen avui en dia dins d’Israel, en condicions d’inferioritat política, econòmica, i social (amb lleis i tractes judicials especials que fomenten aquesta situació) i en total desigualtat de drets amb la població jueva israeliana. Fins quan la comunitat internacional permetrà que un estat racista segueixi actuant amb total impunitat contra la població palestina? Fins quan es continuarà establint una simetria entre les víctimes i el victimari?, es a dir entre la població palestina i el terrorisme d’estat d’Israel?
Per tot això, entitats polítiques, sindicals, veïnals, de solidaritat, col·lectius de migrants, ciutadans i ciutadanes de Terrassa, i en especial els palestins, cridem a tota la comunitat internacional (països àrabs i Autoritat Nacional Palestina inclosos) a posar fi al bloqueig, a les relacions diplomàtiques i a establir les sancions, les desinversions, el boicot y totes les mesures de pressió necessàries sobre l’estat d’Israel, i a mobilitzar-se davant la barbàrie que pateix la població palestina.
Instem a la Unió Europea a posar fi a les relaciones diplomàtiques, als múltiples acords econòmics i als tractats de lliure associació amb Israel.
Exigim al govern espanyol la ruptura del bloqueig polític y econòmic sobre Gaza, la suspensió del comerç d’armes amb l’Estat d’Israel i la fi de les relacions diplomàtiques amb aquest. Al govern de la Generalitat de Catalunya que anul·li els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència y el de Innovació, Universitats i Empresa estan promovent.
Finalment exigim a l’Ajuntament de Terrassa una condemna del bloqueig internacional sobre Gaza, dels atacs que es continuen a dia d’avui i de la política de neteja ètnica per part d’Israel sobre la població palestina. Exigim també a l’Ajuntament que assumeixi les reivindicacions de les sancions, desinversions y boicot y totes les mesures de pressió a Israel. Visca Gaza. Visca Palestina lliure, No Passaran.
| 
