1er. Miting legal del PSUC a Terrassa després de la dictadura Franquista (1976)
Del 21 d'octubre al 19 de novembre de 2006
De dimarts a divendres de 17:00 a 21:00h
I dissabtes i diumenges d'11:00 a 14:00h i de 17:00 a 21:00h.
Lloc: SALA MUNCUNILL
Organitza: CENTRE ESTUDIS HISTORICS TERRASSA
Són autors els historiadors:
Jose Luis Lacueva
Manel Márquez
Josep Palau
Lourdes Plans
Aquesta exposicó forma part del projecte per a la recuperació de la memòria històrica de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979.
Aquest exercici de recuperació de la memòria històrica ha estat portat a terme pel Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, amb la col·laboració de diverses entitats i institucions.
La mostra està dividida en quatre àmbits temàtics i compta amb un espai central que recull els testimonis de les persones entrevistades per al Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica.
* El primer àmbit se centra en l'etapa de la repressió, fent referència a les responsabilitats polítiques, a les penes de mort i depuracions de finals de la guerra civil, així com totes les accions que les forces d'ordre públic van dur a terme contra la població. Aquesta apartat està presidit per una imatge del Camp de la Bota i s'ha d'entendre com un homenatge a totes les víctimes.
* El segon àmbit explica la necessitat de lluita de les classes treballadores. De forma monogràfica, es tracten les condicions de vida, "els nous terrassencs", les primeres resistències, la vaga de les bicicletes i la premsa clandestina. S'exposa una ciclostil i documents originals de premsa clandestina.
* El tercer àmbit fa referència als anys 60 i inclou els següents monogràfics: Les parròquies obreres: el cas d'Ègara; les eleccions que la Dictadura no comença a controlar (sindicals -CCOO- i terç familiar -Barenys, Fresnadillo i Padró); la Manifestació d'octubre de 1967; i les formes i l'estructura de la repressió política (Brigada Político Social i Guàrdia Civil).
* El quart àmbit fa referència als anys 70. Inclou quatre monogràfics: Terrassa La Roja: el cas de Ca n'Anglada; La vaga de l'AEG; el Míting de l'SFERIC; i Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia.
En els plafons centrals de la sala es donen a conèixer els extractes de les més de 30 entrevistes realitzades específicament per al Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica. S'exposen fotografies d'alguns dels entrevistats i testimonis sobre la repressió patida durant la dictadura.
"Combat per la llibertat. Terrassa 1939-1979" es podrà visitar a la Sala Muncunill fins el pròxim 19 de novembre en el seu horari habitual, que és de dimarts a dissabte de 17 a 21h i dissabtes i diumenges de 11 a 14h i de 17 a 21h.


17-10-2006 00:01
Vídeo de testimonios de la lucha antifranquista en Terrassa y fotos de la exposición: Lucha por la libertad, Terrassa: 1939 - 1979
Este trabajo esta dedicado a todas las personas que padecieron la opresión del franquismo y se enfrentaron a él sin dudarlo, padeciendo: detenciones, privaciones, torturas, cárcel y muerte. Personas que nunca pensaron que luchar por la dignidad humana, la libertad y la justicia social era inútil.
Kaosenlared (Kaos. Memoria histórica) [22.10.2006 00:53]
Valoración: 0
A quién incomoda la recuperación de la memoria antifranquista?
Enric Cama (Associació Expresos Polítics de Catalunya)|17-10-2006 00:24
Últimamente están proliferando en medios de opinión, en España y también en Catalunya, posiciones contrarias al proceso de recuperación de la memoria histórica de la lucha antifranquista en general y en particular, en nuestra casa, contra el proyecto de Memorial Democrático impulsado por la Consejería de Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat.
Muchas de estas opiniones argumentan un carácter sesgado políticamente y por lo tanto partidista de la recuperación de la memoria histórica, que pretendidamente sería maniquea, reduccionista y excluyente nada más y nada menos. Ni que decir tiene que este sesgo seria hacia la izquierda y que la crítica proviene de posiciones sitas a la derecha, o centro-derecha nacionalista.
El problema está que todas estas opiniones se basan en una gran falsificación de la cuestión. Argumentan desde el supuesto que se quiere hacer una relectura de la guerra civil, que se vuelan volver a remover sus padecimientos y barbaridades "girar la tortilla" a la lectura franquista, y que todo esto se quiere hacer exclusivamente desde posiciones ideológicamente de izquierdas. Saben que no es esta la cuestión. Ni se pretende reabrir el tema de la guerra civil ni se quiere girar ninguna tortilla histórica. Lo que se pretende es un acto de justicia con el conjunto de la lucha contra la dictadura franquista, incorporarla a la memoria colectiva, y explicar y difundir lo que ha costado que en este país tengamos libertad.
Del que se trata es de impulsar un anclaje de las raíces de los valores democráticos por proyectarlos cabeza al futuro y construir un nexo entre generaciones, que acontezcan unidas y solidarias a través de unos ideales de libertad y de paz. Se reivindica, pues, la larga lucha contra la dictadura y por la recuperación de la democracia y las libertades nacionales, por convertirla en referente ético y moral para las nuevas generaciones, y establecer un puente entre pasado, presente y futuro.
El objetivo del Memorial es contribuir a la educación democrática y, al mismo tiempo, establecer el justo reconocimiento histórico a las personas y organizaciones de todo tipo y de diferente talante ideológico que participaron en este gran combate por la libertad ya desde los primeros tiempos de la dictadura y padecieron, por esta causa, una terrible represión. A quien molesta esto?
A quien incomoda que tras ¡27 años! de las primeras elecciones democráticas empiece a retirarse el silencio sobre la lucha antifranquista y su represión? Una lucha y una represión que parecían haber sido enervantes debido a la transición política y que por suerte, en los últimos tiempos, empiezan a ser reconocidas, lo cual parece que desagrada a sectores que quizás durante la dictadura permanecieron cómodamente instalados en la vida privada, practicando un antifranquismo testimonial.
Que no tengan miedo todos los que se oponen al proyecto del Memorial Democrático. Ni se quiere remover la guerra civil ni se quiere fomentar una revancha de las izquierdas. Pero, guste o no a algunos, los convenga o no, han de aceptar que es llegada la hora de la verdad histórica, y, en aquella hora histórica de la lucha antifranquista, había quien había y no estaba quien no estaba.
Moltes d'aquestes opinions argumenten un caràcter esbiaixat políticament i per tant partidista de la recuperació de la memòria històrica, que pretesament seria maniquea, reduccionista i excloent; ni més ni menys. No cal dir que aquest esbiaixement seria cap a l'esquerra i que la crítica prové de posicions situades a la dreta, o centre-dreta nacionalista.
El problema està que totes aquestes opinions es basen en una gran falsificació de la qüestió. Argumenten des del supòsit que es vol fer una relectura de la guerra civil, que es volen tornar a remoure els seus patiments i barbaritats, "girar la truita" a la lectura franquista, i que tot això es vol fer exclusivament des de posicions ideològicament d'esquerres. Saben que no és aquesta la qüestió. Ni es pretén reobrir el tema de la guerra civil ni es vol girar cap truita històrica. El que es pretén és un acte de justícia amb el conjunt de la lluita contra la dictadura franquista, incorporar-la a la memòria col·lectiva, i explicar i difondre com ha costat que en aquest país tinguem llibertat.
Del que es tracta és d'impulsar un anclatge de les arrels dels valors democràtics per projectar-los cap al futur i construir un nexe entre generacions, que esdevinguin unides i solidàries a través d'uns ideals de llibertat i de pau. Es reivindica, doncs, la llarga lluita contra la dictadura i per la recuperació de la democràcia i les llibertats nacionals, per convertir-la en referent ètic i moral per a les noves generacions, i establir un pont entre passat, present i futur.
L'objectiu del Memorial és contribuir a l'educació democràtica i, al mateix temps, establir el just reconeixement històric a les persones i organitzacions de tot tipus i de diferent tarannà ideològic que van participar en aquest gran combat per la llibertat ja des dels primers temps de la dictadura i van patir, per aquesta causa, una terrible repressió. A qui molesta això?
A qui incomoda que després de ¡27 anys! de les primeres eleccions democràtiques comenci a retirar-se el silenci sobre la lluita antifranquista i la seva repressió? Una lluita i una repressió que semblaven haver estat empenyorades degut a la transició política i que sortosament, en els darrers temps, comencen a ser reconegudes, la qual cosa sembla que desagrada a sectors que potser durant la dictadura van romandre còmodament instal·lats en la vida privada, practicant un antifranquisme testimonial.
Que no tinguin por tots els que s'oposen al projecte del Memorial Democràtic. Ni es vol remoure la guerra civil ni es vol fomentar una revenja de les esquerres. Però, agradi o no a alguns, els convingui o no, han d'acceptar que és arribada l'hora de la veritat històrica, i, en aquella hora històrica de la lluita antifranquista, hi havia qui hi havia i no hi era qui no hi era.
Valoración: 0
Kaos. Memòria històrica|18-10-2006 13:28
| Presentació del projecte cd antifeixista MAI MÉS. Dissabte: 21 d'octubre a les 19:00. CSO l'Impremta (Pl. Jacint Verdaguer, 9) CSO La Impremta (Per a Kaosenlared) [18.10.2006 11:49] |
Valoración: 0
22-10-2006 20:06
Vídeo de testimonios de la lucha antifranquista en Terrassa y fotos de la exposición: Lucha por la libertad, Terrassa: 1939 - 1979
Este trabajo esta dedicado a todas las personas que padecieron la opresión del franquismo y se enfrentaron a él sin dudarlo, padeciendo: detenciones, privaciones, torturas, cárcel y muerte. Personas que nunca pensaron que luchar por la dignidad humana, la libertad y la justicia social era inútil.
Kaosenlared (Kaos. Memoria histórica) [22.10.2006 00:53]
Valoración: 0