ampliar

REGENEREM EL MOVIMENT ESTUDIANTIL
ATUREM BOLONYA!

Proposta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans al moviment estudiantil de les universitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

INTRODUCCIÓ

El moviment estudiantil barceloní ha fet un salt qualitatiu en el darrer curs que s’ha traduït en una major presència i incidència social, un major ressò mediàtic i uns vincles amb altres sectors de la comunitat universitària i moviments socials.
L’augment de la sensibilització i difusió, una gran lluita ideològica amb els partidaris de la privatització, com també l’agitació i l’increment de la combativitat han sigut fruït del treball unitari, malgrat un seguit d’adversitats, des de la repressió policial a la ambigüitat discursiva, les conseqüències de les quals han pogut ser minimitzades.

Ens trobem actualment en un punt clau de la lluita contra el Procés de Bolonya i és ara quan cal fer un esforç major per aturar els nous Plans d’Estudi. Ara més que mai hem de concentrar les nostres forces, mantenir la iniciativa i l’ofensiva. Aglutinem l’energia del moviment estudiantil.

L’oposició a l’aprovació dels nous plans que es començaran a aplicar poc a poc al 2008-2009, però completament al curs següent, han de ser la punta de llança del moviment i l’estratègia a seguir cal traçar-la entre tots. De la mateixa manera tots hem de tenir una veu pròpia al discurs i a les contraparts amb rectorats i administracions.

La privatització de la universitat no permet discussió, sinó treball i lluita. El context dels moviments estudiantils d’arreu d’Europa és d’oposició frontal a Bolonya (Fòrum Europeu d’Estudiants, procés aturat a Grècia, subversió a Perpinyà, etc.) i això ens ha d’esperonar en la lluita per aconseguir aturar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Cal mantenir la unitat de les assemblees vers una oposició frontal i inequívoca al Procés de Bolonya. Alhora és necessari rebutjar l’ambigüitat, la confusió, les postures properes al “sí crític”, la passivitat front les administracions i els sindicats grocs i el fre a la combativitat. I es fa latent sumar esforços per seguir generant entre tots la lluita del moviment estudiantil, tot construint les eines necessàries per desenvolupar aquesta lluita, de forma democràtica i eficaç; assembleista i combativa.

Àdhuc hi ha hagut un desgavell organitzatiu i un desgast considerable al si de la PMDUP que s’ha escenificat en qüestions com l’auto-atorgació de la figura dels portaveus, la periodicitat de les reunions, la dispersió de tasques que no s’han dut a terme, la no regulació del vot, la inestabilitat de les comissions o grups de treball, etc.

La manca d’un funcionament clarament establert ha provocat estratègies de desembarcament, decisions antidemocràtiques i premeditades que són incompatibles en un moviment assembleista i de base.

Hem d’assumir l’herència i l’acumulació d’aprenentatge de generacions del moviment estudiantil, i alhora saber respondre a les necessitats actuals. En el moment de gran transcendència en que ens trobem cal disposar de les eines adequades. Creiem que es fa imprescindible una regeneració positiva i eficaç de l’estructura del moviment estudiantil.

PROPOSTA

Aquests elements són, primer de tot, les assemblees de facultat o campus amb les quals el SEPC reafirma el seu compromís en el treball unitari per consolidar el seu paper com a contrapoder dels estudiants a les universitats públiques.

D’altra banda a nivell suprauniversitari, i en relació amb les reflexions anteriorment exposades, des del SEPC presentem la següent proposta:

• Iniciar un debat al si del moviment estudiantil per construir un nou òrgan de coordinació que doni resposta a la conjuntura actual. Aquest nou ens ha de recuperar la il•lusió i la capacitat de mobilització del moviment estudiantil per respondre als atacs que pateix la universitat pública i catalana, com es feia en la primera època d’oposició a la LOU.

• Vertebrar un discurs clar i contundent contra l’aplicació del Pla de Bolonya amb una praxi combativa capaç d’assolir els nostres objectius.

• Per poder desenvolupar la proposta cal que el nou òrgan es doti d’un funcionament clar des de l’inici, per tal de garantir la transparència en les decisions i la participació i democràcia internes. Per què això sigui possible, cal la implicació activa i constant dels agents membres. Aquesta constància ha de permetre el correcte funcionament dels marcs tècnics de treball i una periodicitat ajustada a les necessitats del moviment estudiantil. Cal evitar el desànim que el mal funcionament actual de la PMDUP ha provocat a les assemblees i al moviment en general. L’organització interna, l’estratègia conjunta d’oposició a Bolonya, el disseny tàctic i el nom si s’escau d’aquest nou projecte s’establirà entre els agents participants des de la base, amb transparència i democràcia.

Tanmateix creiem que la participació de l’AEP i d’organitzacions amb un discurs similar en aquest ens de coordinació és incompatible amb l’oposició frontal i inequívoca a Bolonya i per desenvolupar la línia combativa necessària.

L’AEP ha intentat frenar les mobilitzacions els darrers dos anys, l’exemple el tenim a la gènesi del passat 15 de Novembre de 2007, diluint el discurs d’oposició frontal a Bolonya per convertir-lo en un “sí crític” incapaç de respondre efectivament a la mercantilització de la universitat pública. Aquest possibilisme ha anat acompanyat de formes conciliadores i negació de la combativitat. La participació de l’AEP en aquests espais dóna oxigen a l’ambigüitat, les institucions que apliquen l’EEES i el sindicalisme groc que hi col•labora. Això és causa del seu alineament amb les organitzacions juvenils d’Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Comissions Obreres.

En definitiva, la presència de l’AEP ha estat clau en la situació actual de desgavell, desànim i estancament. A més a més suposa un impediment a la regeneració plantejada en aquest document.

D’acord amb la conjuntura i la proposta exposades, el SEPC veu incompatible la participació de l’AEP en aquest nou òrgan.

CONCLUSIÓ

Finalment traslladem aquesta proposta a totes les assemblees de facultat o campus inserides en el marc de la PMDUP. Marquem el límit de la decisió en una nova reunió el Dijous 24 d’abril i que cada assemblea presenti la seva resolució al respecte a raó d’un vot per cada una.

Emplacem a totes les assemblees a participar de la regeneració del moviment estudiantil, a construir entre tots les eines necessàries per arribar als objectius marcats, a treballar plegats sota premisses clarament democràtiques, transparents i assembleistes; a respectar les decisions col•lectives i a equilibrar sensibilització i agitació. Bàsicament, a paralitzar el Procés de Convergència Europea i desenvolupar les estructures necessàries per dur-ho a terme.

En cas que l’AEP intenti bloquejar la decisió o no la respecti, el SEPC es manté ferm en el compromís i la necessitat de regenerar el moviment estudiantil en el marc plantejat. A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan amb aquelles assemblees que s’hi vulguin sumar.

La lluita és l’únic camí, aturar Bolonya és possible!

Barcelona 10 d’Abril de 2008

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans