Rafael Ribó ens defensa... contra els treballadors d'El Prat
Sobre la petició de Rafael Ribó (Síndic de Greuges) a Enrique Múgica (Defensor del Pueblo) perquè "investigui" la vaga "salvatge" d'El Prat. Rafael Ribó, qui fóra un dels responsables directes de la congelació del PSUC, del mal funcionament intern del Partit durant la seva autoritària i mediocre secretaria general, de l'abandó dels ideals marxistes a Catalunya i de la desconnexió del Partit amb el palpitant carrer dels anys 80, s'ha destacat, ja definitivament, com l'antiobrer classista que és.
Des de la seva solitària i ben pagada talaïa de Síndic de Greuges —que hauria de defensar, per exemple, els joves en front del problema de l’habitage—, l'ex-comunista —ens demanem si en el passat, ja esborrat, del seu currículum, ho va ser realment— ha deixat ben clar que, segons ell, els vaguistes d'El Prat haurien de ser castigats per haver vulnerat els drets constitucionals dels viatgers. Tot ignorant l'actuació arbitrària d'Ibèria i el comportament irresponsable d'aquest gegant privat de l'aire, que podria deixar sense feina més de 2.000 treballadors, Ribó deixa clar que no l'interessa donar suport a aquells que realment fan possible que El Prat funcioni.
Contràriament, ha preferit atiar amb el Defensor del Poble, Enrique Múgica, una d’aquelles artificials batalles de "competències" —o potser, millor dit, d'incompetències— que agraden tant als nacionalismes centralistes com als perifèrics. Bell reflex del què és avui dia una part d'ICV (arribistes de butaca i amants de l'oasi convergent), Ribó és un dels creadors d' una pantomima de partit polític que ja fa massa que dura i que sempre troba una excusa per ignorar els problemes de la classe treballadora o per donar-los hi una sortida tranquilitzadora per a la classe empresarial i per a la “gauche caviar” (com diuen a França). Amagar la realitat i la defensa del que és just apel·lant al nacionalisme i anteposar el pot de les essències a la urgència del dia a dia, és fer demagògia. Per a en Joan Saura i companyia, la gestió de l'aeroport hauria d'estar descentralitzada —el centralisme de Madrid ofega el nostre dinàmic aeroport— i oberta a la "participació privada". I els problemes dels treballadors de l'aeroport, també es descentralitzarien? Assumirien aquests treballadors i treballadores, inflamats de sagrat patriotisme, més arbitrarietats per part d'empreses catalanes? Els problemes reals del poble de Catalunya no tenen la seva arrel només, ni principalment, a Madrid.
Finalment, el Molt Honorable Senyor Ribó ha dit que una de cada 10 queixes arribades al Síndic durant el mes de juliol tenien a veure amb la vaga d'El Prat. Xifra significativament baixa. Ens demanem si les restants 9 no tenien a veure amb la precarietat laboral, el “mobbing” immobiliari, les pensions de misèria, el preu dels pisos, la corrupció o, directament, amb la selectiva actuació del Síndic de Greuges... Burgesos.
Que prengui nota el MHS Ribó de l’actuació de Pilar Malla, síndica de Barcelona, que ha fet palesa públicament la seva preocupació pels greus problemes socials que pateix la ciutat i la seva defensa clara i contundent dels interessos de les classes populars.
Per tal de conèixer millor el perfil polític i personal del MHS Ribó resulta il·lustratiu el següent text: "Rafael Ribó: un defensor del pueblo", publicat a:
http://www.psuc.org
Más información:
