ampliar

Qui garantirà el dret de vaga dels professors?

per Johnny

(Carta enviada a tots els mitjans de comunicació per denunciar un aspecte concret de les polítiques privatitzadores, jerarquitzadores, segregadores i desreguladores del tripartit, l'anomenat govern d'entesa d'esquerres (sic))
QUI GARANTIRÀ EL DRET DE VAGA DELS PROFESSORS?

En la manifestació contra les bases de la futura Llei d’Educació de Catalunya, hom hi va poder veure força pancartes amb fotografies de mestres que no havien pogut acudir a la protesta perquè els havien obligat a romandre en els seus centres per complir els serveis mínims abusius que havia dictat a última hora el Departament d’Educació. L’equip de Maragall, amb dades que feien preveure que el seguiment de la vaga a primària seria, senzillament, aclaparador, intentava limitar així l’evidència de l’èxit de la convocatòria. Tot i que suposo que ho va fer adduint les mateixes raons que s’acostumen a fer servir en aquests casos: no perjudicar els usuaris i garantir les condicions mínimes necessàries perquè els professors que així ho volguessin poguessin fer efectiu el seu dret a no seguir la vaga. Si més no, aquestes són també les raons que van fer valer algunes direccions de centres de secundària -potser degudament aconsellades- per no convocar claustres o reunions conjuntes de treballadors o­n es discutís obertament sobre la nova llei i la conveniència de fer l’aturada.

I, vés per o­n, aquest comportament murri del Departament i les autoritats acadèmiques s’assembla força al que ha fet servir l’Església al llarg de la seva exitosa història: quan els seus plantejaments -el mateix que passa ara amb els de l’Ernest Maragall- no són majoritaris en la societat, s’afanya a demanar-hi llibertat perquè les persones puguin actuar en consciència; en canvi, quan ha estat hegemònica i ha tingut la paella pel mànec, no ha mostrat gaire condescendència amb els qui tenien opinions diferents.

Així, quan estigui aprovada la nova llei, i els directors dels centres escolars tinguin la capacitat de contractar o deixar de contractar professors, o de cercar vies -subcontrates, externalitzacions...- per pagar menys a treballadors que fan la mateixa feina, i, en definitiva, es respiri als centres la precarietat, la competitivitat, la insolidaritat, les pressions i les coercions laborals pròpies de les petites i mitjanes empreses, algú creu que, en el cas que algun col·lectiu de professors encara pugui i gosi de fer una aturada per reivindicar millores laborals, el Departament i les autoritats acadèmiques es mostraran tan escrupolosos a l’hora de garantir el dret de vaga com ho han estat fa poc per garantir el dret dels professors a no fer vaga? Més aviat, el Departament es farà l’orni i dirà als vaguistes que les seves condicions laborals són competència de les direccions de cada centre de treball, com acaba de dir el Departament de Sanitat als metges dels ambulatoris que han fet una aturada per protestar per l’elevat nombre de pacients que han d’atendre cada dia.

Fins i tot, arribat el cas, serà tan improbable que pugui triomfar una vaga d’ensenyants en un ambient tan hostil, que al Departament tampoc no li caldrà de fer servir ja els mitjans de comunicació públics, els sociòlegs de torn o les enquestes de cap fundació per descarregar l’artilleria pesada de l’opinió pública sobre tots els nostres caps.