Felip Puig, el portantveu "sobiranista" del convergent Artur Mas, va dir ahir, textualment, que "l'Exèrcit hauria d’haver intervingut per acabar amb la invasió de pistes d’El Prat". Aquesta afirmació és una conseqüència derivada de la campanya encetada pels mitjans de comunicació que, des de fa dies, es prenen la justícia pel seu compte i demanen "accions contundents" i que "l’acció no quedi impune". Intenten crear un estat d’opinió social similar a allò que pensen els oligarques del Círculo Ecuestre. Però fracassaran.

Tot i així, resulta simptomàtic que CiU, un partit "nacionalista" català, demani una intervenció d’aquesta mena. És sabut que bona part del franquisme català es va reciclar en el sí d’aquesta federació. Ho van dissimular durant 23 anys. Ara aquesta màscara ha caigut repentinament, el qual demostra que aquesta organització ha perdut, clarament, el nord des de l’ocàs pujolista i aposta per alentar la repressió. Puig ha estat clar: vol un exèrcit que reprimeixi les vagues, com durant tot el segle XIX i XX, i cluca l’ull al PP per a qui tota protesta social que emani de la societat civil i del moviment obrer ha de ser eliminada. És gravíssim.

Els exèrcits estan per a defensar el poble, no pas per a reprimir-lo. El nostre exèrcit —o almenys una idea recurrent del mateix— és impopular a Catalunya i a moltes zones de l'Estat. Sabem que l’estament militar espanyol d’avui ha canviat, és més democràtic i està subordinat al poder parlamentari i civil. Tot i que el PP va ressituar els caps vinculats al 23-F i va eliminar el servei militar obligatori amb uns fins certament obscurs —impedir que el poble i gent d’esquerres es facin, en el futur, amb el mateix?—, les coses són diferents, avui. I és que, malgrat aquesta voluntat d’insistir en un model d’exèrcit aristocràtic, la major part dels caps militars saben perfectament que les paraules de Felip Puig són absolutament electoralistes, oportunistes i, veritablement, excèntriques. Per no dir que profundament classistes.