D'esquerra a dreta, Lourdes Plans, Manel Màrquez iJosep Lluís Lacueva, autors del llibre
Una presentació molt esperada
El 27 de novembre es presenta amb un any de retard segons la data prevista el llibre Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979, a l’Auditori del Centre Cultural Caixa Terrassa.
Però val a dir que aquest no és un llibre qualsevol atesa la seva extensió, més de 1.300 pàgines i pel fet de tractar monogràficament el tema de l’oposició antifranquista a la ciutat. Els seus autors, Manel Màrquez, Lourdes Plans i Josep Lluís Lacueva, tots ells historiadors del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), han necessitat més de 2 anys i mig per elaborar aquest exhaustiu treball.
Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979, que ha estat editat per la Fundació Torre del Palau, consta de dues parts diferenciades: d’una banda, el relat sobre com va estructurar-se i desenvolupar-se el moviment antifranquista; i de l’altra, un apartat on es pot trobar una cronologia, annexos i un apèndix documental. Aquesta segona part inclou un seguit de taules de gran interès, que mostren les xifres concretes de la repressió.
Lourdes Plans s’ha encarregat dels capítols que van des del 1939 fins al 1945 i d’algunes taules. Per la seva banda, Josep Lluís Lacueva ha elaborat la part corresponent al gruix de la dictadura, entre el 1945 i el 1975. Finalment, Manel Màrquez ha estudiat l’etapa de la transició, els últims 4 anys del franquisme conjuntament amb Josep Lluís Lacueva i ha redactat les pàgines finals.
Han passat més de 30 anys de la mort del dictador i ha arribat l’hora de retre homenatge a totes aquelles persones i institucions que van lluitar en favor de la democràcia. Aquest és, precisament, un dels objectius del llibre que vol incorporar a la memòria col·lectiva tots els fets coneguts pels historiadors.
El que es vol és que les noves generacions de terrassencs sàpiguen el que va succeir durant els anys del règim franquista, o en paraules dels mateixos autors a la introducció, “es tracta de conèixer i de comprendre el nostre propi passat”. Per aquest motiu, els historiadors que han treballat en la confecció del llibre han donat una gran importància a les fonts utilitzades.
Els autors s’han servit, en primer terme, dels testimonis orals de persones que van viure la repressió, però també han emprat la valuosa documentació trobada a diferents arxius, l’històric, el municipal, el del govern civil, el Nacional de Catalunya i, fins i tot, arxius privats. Pel que fa al període de la transició, han estat de gran valor el Diari de Terrassa i la revista Al Vent.
Manel Màrquez, Lourdes Plans i Josep Lluís Lacueva han situat l’objectivitat com a premisa bàsica del seu treball i per això s’han desmarcat clarament de la divisió entre historiadors de dretes i d’esquerres. Josep Lluís Lacueva assenyala en aquest sentit que “hi ha una història que vol ser científica i obrir portes i una altra que, simplement, no ho és”.
Tot i fer un estudi minuciós, el llibre no explica què va passar amb els exiliats terrassencs i tampoc es donen dades sobre quants represaliats va haver-hi a d’altres presons fora de la Model. Així doncs, Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 no té un destinatari concret i, com diu un dels seus autors, Lourdes Plans, “encara que sembli que el seu destinatari és el col·lectiu de víctimes del franquisme, en realitat, està adreçat a tothom”.
Un ferm compromís per la democràcia
Els ciutadans i ciutadanes de Terrassa sempre s’han mostrat especialment actius en la defensa dels valors i els drets democràtics. Fruit del seu compromís per la llibertat, centenars, o potser milers de terrasencs, van ser represaliats al llarg de la dictadura. Segons les dades del llibre Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 al voltant de 600 persones van ser empresonades a la Model i més de 300 van passar pel dipòsit carcerari de Sant Llàtzer. A més, 44 terrassencs van ser executats els primers anys del règim, fet que palesa la ferotge repressió dels guanyadors de la guerra.
Seguint el relat del llibre s’ha de dir que des d’una època molt primerenca van ser especialment actius els nuclis clandestins del Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC, i és que el 1948 va constituir-se el primer comitè local.
S’ha d’assenyalar, alhora, que la Terrassa dels 40 era una societat on predominava la por i la misèria, tal i com assenyala la historiadora Lourdes Plans. Encara que sembli contradictori van ser els nous terrassencs, és a dir, els immigrants vinguts d’arreu de l’Estat, els qui van donar el tret de sortida al moviment antifranquista.
De mica en mica va créixer la conflictivitat social al llarg dels 50 i les autoritats van adonar-se que aquella era una ciutat que no podien controlar. Les vagues del 51 i la manifestació de les bicicletes el 56 van ser, en aquest sentit, un punt d’inflexió.
A la dècada dels 60 van sorgir un munt d’organitzacions antifranquistes. Aleshores va començar a diversificar-se la resistència i el moviment obrer va deixar de ser l’únic front de lluita. A Terrassa s’ha de destacar l’activitat d’Òmnium Cultural i Amics de les Arts. D’altra banda, determinats sectors del PSUC van creure convenient el 1968 crear una Comissió Cívica, que seria el preludi de l’Assemblea Democràtica de Catalunya. Així doncs, en paraules de l’historiador Josep Lluís Lacueva, “Terrassa va esdevenir un laboratori de les polítiques unitàries en contra del franquisme i per aquest motiu se la va anomenar com Terrassa la roja per part de les autoritats”.
Precisament, durant aquells anys va esclatar una greu crisi del tèxtil i els obrers van enfrontar-se directament a les forces repressives. A l’últim període de la dictadura va produir-se l’eclosió de tots els corrents antifranquistes i les organitzacions creades als 60 van començar a tenir militants. La transició va ser per a la ciutat una etapa de gran efervescència política i més d’un centenar de terrassencs van ser jutjats pel tribunal d’Ordre Públic.
Un altre exemple d’aquesta lluita va ser la gran manifestació de l’11 de setembre de 1976, que va aplegar a unes 10.000 persones. Arreu de la ciutat es cridava la consigna de, “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. En aquells anys difícils va aflorar l’important paper de CCOO que va impulsar l’anomenada Carta de Terrassa i va ser l’eix vertebrador de tot el moviment obrer. Finalment, i pel que fa a les eleccions democràtiques, cal reconèixer, com diu Manel Màrquez, que “el PSUC va ser derrotat perquè la gent no volia un canvi radical”.
Un deute que quedava pendent
L’obra Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 forma part d’un projecte molt més ampli per a la recuperació de la memòria antifranquista. Arran de concedir-li el 2001 la Medalla de la ciutat al represaliat Antoni Casas, es va crear la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
Aquesta comissió, formada per tot tipus d’associacions i també partits polítics, va impulsar amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i el suport de l’Ajuntament un seguit d’iniciatives encaminades a mantenir viva la memòria dels lluitadors per la democràcia. Per tal de dur-les a terme, el 21 d’abril del 2005 va signar-se un conveni entre l’Ajuntament i el CEHT.
El llibre Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 és només una de les actuacions d’un projecte que inclou una exposició, celebrada l’any passat, un documental en DVD, que s’està a punt d’acabar, i la creació d’un arxiu amb documentació i fonts orals.
Els veritables executors del projecte són els historiadors del CEHT: Lourdes Plans, Josep Lluís Lacueva, Josep Palau i Manel Màrquez, que és el coordinador. Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 té el mèrit d’estudiar les bases del moviment antifranquista i no les elits.
D’altra banda, tot aquest projecte està molt relacionat amb el sorgiment d’una nova sensibilitat dels partits d’esquerres, que són els autèntics impulsors de la Llei de la Memòria Històrica, recentment aprovada al Congrés dels Diputats. Els tres autors del llibre coincideixen a assenyalar que la Llei és necessària, però alhora insuficient ja que no reconeix explícitament la barbàrie de la dictadura.
Lo sé y lo digo en defensa de los autores
RG|19-11-2007 22:52
Valoración: 0
