Elliot Fernández.- S’ha obert un debat intern dins les files de la CUP. Sé que a alguns haguessin preferit que aquest debat s’hagués dut a terme de forma interna, sense sortir a la llum pública, però després del creixement que ha protagonitzat a les passades eleccions municipals i en plena era de la informació, on qualsevol persona pot escriure el que pensa a la xarxa, és normal que hagi esdevingut així. Alguns militants han expressat les seves preocupacions entorn el projecte de la CUP als seus blocs personals i el debat ha arribat a molts racons del país.
Parlar de la CUP com un tot és complex, donat el seu caràcter municipalista. Precisament és aquí on ha sorgit el debat. Alguns voldrien aprofitar el relatiu èxit electoral per esdevenir un veritable partit de “masses” amb implantació a tot el territori i amb projecció nacional. Enfront aquesta visió expansionista i electoralista de la CUP alguns veterans han fet una crida a no caure en la tentació de fer passes equivocades aprofitant la pujada electoral de la CUP i anar poc a poc en aquest procés de creixement, dedicant tots els esforços a enfortir el treball de base a les viles i els pobles dels Països Catalans. Aquesta tendència del partit demana que la CUP no perdi el seu caràcter municipalista i que aposti com ha fet fins ara pel treball més proper, perquè, diuen, no serà possible fer passes segures cap a l’emancipació nacional sense haver fet un intens treball de base. Els militants “municipalistes” com ja es comencen a anomenar dins el partit alerten doncs del perill de caure en l’electoralisme.
És sens dubte un debat molt profund que requerirà temps i molta reflexió dins de la CUP. Ara és un bon moment per l’esquerra independentista, però precisament per aquest motiu s’ha de saber donar passes segures i en la direcció correcte.
Reprodueixo un article que em va enviar l’amic Jaume Soler, militant de la CUP de Terrassa des de que es va fundar, cap allà el 2002 i d’un llarg recorregut polític dins l’EI.
PER UN PROJECTE RUPTURISTA DE LES CUP (EN DEFENSA DEL « MUNICIPALISME »)
Per Jaume Soler, membre de la CUP de Terrassa
M’hi he rumiat molt abans de fer aquest article. Fonamentalment perquè no crec que sigui bo fer de manera pública debats que haurien de fer-se a porta tancada, si més no de moment. Malauradament, però, diversos articles i cròniques han iniciat el debat i considero que en aquests no s’han exposat totes les posicions en discussió. Tampoc la majoria d’exposicions s’han fet respectant els termes del debat ni han reflectint els veritables posicionaments polítics de l’altre.
Com deia, no crec que sigui correcte de fer obertament un debat sobre la línia estratègica de les o la CUP (com vulgueu), però és evident que aquest ha acabat sortint a la llum. I ha sortit i s’ha fet públic malgrat que hi ha hagut qui no ha volgut que aquest es conduís a nivell intern. Fins i tot es podria dir que qui l’ha negat a nivell intern sovint l’està impulsant ara a nivell públic. Iniciat el debat, per tant, és legítim que els i les qui ens considerem que se’ns han plantejat crítiques ens en defensem i exposem els nostres posicionaments.
“MUNICIPALISTES” vs “ELECTORALISTES”?
Cal començar lamentant que s’hagi argumentat en base a suposats “bàndols” (no m’agrada gens el terme). En primer lloc, perquè el debat no és entre dos bàndols, sinó que estem parlant de posicionaments diferents, molt plurals, al si de les CUP, i que no es pot posar, com ja s’ha dit per ventura en algun article, a tothom dins d’un o altre sector. Tampoc, i això és molt important, no es tracta de “municipalistes” versus “electoralistes” o semblants. Els termes són dolents en els dos casos i usar-los no faran altra cosa que aprofundir en la desconfiança i allunyar-nos del debat real, serè i constructiu. Així, el plantejament del debat és doblement equivocat, primer perquè es planteja en base a bàndols, on tothom estaria alineat en l’un o l’altre, però també perquè als partidaris del “municipalisme” (com és el meu cas, tot i que preferiria un altre terme) se’ns atribueixen posicions i plantejaments que no es corresponen amb allò que realment defensem. És el cas dels arguments que venen a defensar que si apostem pel “municipalisme” una CUP només es pot posicionar sobre tiquets de bus, Centres d’Atenció Primària i poca cosa més. Això és radicalment fals i, tot siguit dit en la seva justa mesura, un argument molt barroer i tergiversador. Sembla que més que voler fer un debat seriós es vol guanyar un debat a qualsevol preu i no pas contraposar arguments.
QUÈ DEFENSEM DES DEL “MUNICIPALISME”?
Qui defensem que les CUP s’han de centrar actualment en la feina municipal no neguem que poden tenir actualment posicionaments en afers d’abast nacional, ni que puguin esdevenir en el futur una organització que representi a nivell públic l’Esquerra Independentista. La temporalitat explica en bona mesura les diferències. Hi ha també, però, un projecte polític diferent al darrere, i sobretot una cultura política diferent.
En tot projecte polític pensar les passes a fer i actuar en base a una visió en el temps és molt important, vital diria, per a la viabilitat i èxit final del projecte. És vital perquè ajuda a no confondre’s i saber on ens trobem en cada moment i, per tant, no pretendre allargar més el braç que la màniga. Això també és vital per a evitar possibles frustracions en la militància obrint expectatives que no són certes. És sobre aquesta concepció dinàmica de la realitat que fem la proposta “municipalista”. No reivindiquem, per tant, el “municipalisme” com un treball estríctament al municipi. El terme és prou dolent com per a confondre i semblar suggerir un localisme autista. No és el cas, i les crítiques que s’han rebut són conscients d’això. Malgrat tot, aquestes crítiques han volgut anar més enllà del legítim debat polític entre posicions diferents, per a caure en el camí de les mitges veritats i la tergiversació en la cerca de la derrota política per mitjà de la confusió. Es tracta, en canvi, de reivindicar el treball al municipi en el camí de construir un veritable moviment d’alliberament nacional, per tant, no limitat al municipi però si de moment pivotant-hi.
I la construcció d’un moviment realment rupturista no sempre passa pel “com més quantitat millor” i “com més ràpid millor”. El més fàcil seria abanderar-se en l’excitació i el creixement ràpid, en dir que sí a tot, i no pensar en les conseqüències. El nostre, segur, no és el camí més fàcil, però no per això l’abandonarem. Contràriament, creiem que cal pensar el perquè de les nostres actuacions i no pensar-nos que per més que desitgem anar ràpid la realitat canviarà.
No podem pretendre tenir un projecte quasi acabat ja que construir un projecte polític capaç d’enfrontar-se als Estats espanyol i francès no és gens fàcil ni vol presses, per més que ens dolgui. No és més patriota qui vol córrer més. Es tracta, en definitiva, de no deixar tampoc en el camí cap moviment social ni col.lectiu popular per no considerar-los necessaris ni vàlids per a la “política seriosa”, fet que si no es vigila hi ha un cert risc que pugui passar. Cal, per resumir-ho, ser conscients que no es tracta d’engreixar unes sigles sinó de fer créixer el projecte harmònicament a nivell quantitatiu però també qualitatiu, fent passes segures, amb concens, formant militants revolucionaris i revolucionàries, essent conscients que no es pot reduir tot al treball públic i en institucions, sinó que cal observar cert treball fora de la legalitat, entre d’altres aspectes.
Es tracta, d’alguna manera, de no pretendre ni voler fer com els partits del sistema. No podem precipitar-nos i voler sortir molt per la televisió, anar als debats dels mitjans burgesos, participar en grans manifestacions per a poder-nos comparar amb no se sap qui, etc, com si fossim un projecte acabat o pretendre que determinades actuacions no tenen conseqüències. Això pot portar a molts llocs, però difícilment a la construcció de cap veritable contrapoder popular.
Defensar actualment el “municipalisme” no és frenar el creixement ni voler-se limitar a cap camp d’actuació. És tracta, en tot cas, d’un difícil i necessari exercici de defugir temptacions, exercici que només algú amb mala fe pot pensar que és per “sectarisme” o semblant. Ans al contrari: si diem que volem fer passes sòlides i amb cohesió interna és precisament perquè volem que les CUP arribin a bon port i perquè creiem en el projecte.
La concepció “municipalista”, per a la fase actual en què ens trobem, no vol dir tampoc que les CUP hagin de ser una sectorial. Aquest és també un punt essencial. No es contempla, en tot cas, el terme “sectorial” en el sentit que se li ha volgut atribuir, amb les connotacions de quelcom subordinat i “florer” de les quals s’ha acompanyat el terme. Qui pretenem crear un moviment polític més enllà d’unes sigles creiem, 1) que l’Esquerra Independentista és avui dia un conjunt de col.lectius (Casals, assemblees, etc) i organitzacions (sectorials o no), i 2) que aquest moviment polític el fem entre totes. Aquest segon punt és molt important. Que el moviment el fem entre totes vol dir, fonamentalment, que ningú és menys que algú altre i, per tant, que tampoc ningú és més que ningú altre, sinó que tothom hi compta i cal que ens coordinem. Proposem, en definitiva, un moviment en que tothom pugui dir en peu d’igualitat i en iguals condicions el que pensa i el que creu que s’ha de fer com a moviment. Si algú vol entrar en un debat de termes, és legítim, però això ni és útil ni ens ajuda en avançar cap a on volem anar. I això no planteja cap problema de “sopa de lletres”. Que l’Esquerra Independentista sigui plural i existeixin diferents organitzacions no és un problema, és una realitat. I aquesta realitat no es superarà posant-hi un sol nom, ni amb dèries per crear una “marca”. El que, de fet, ens ha de preocupar és que darrera d’una sopa de lletres o d’un sol nom hi hagi un únic i compartit projecte polític. I si realment hi ha un projecte polític compartit, la resta no ha de suposar cap problema greu. Però com deia al principi, no tothom està disposat a parlar de manera franca i oberta de projectes polítics, sinó que de vegades sembla que interessi més amagar certs debats.
Per acabar, crec que pot resultar també interessant remarcar que des del “municipalisme” tampoc no es defensa un menor grau d’organització. Es tracta, senzillament, d’organitzar-nos i avançar en l’estructuració del treball de les CUP d’una manera diferent, superant tuteles i esquemes clàssics, excessivament rígids.
Jo, com d’altres, també porto molts anys militant a l’EI. I és precisament per la meva modesta experiència que no vull que a la primera ocasió en que el moviment comença a redreçar-se (no està redreçat, només som a les beceroles, cal tenir-ho en compte) això es pugui perdre. Cal, per això, que recuperem el debat intern i les formes, per a centrar-nos en treballar en allò que fins ara ens ha permès arribar on som i a partir d’aquí anar més enllà.
Endavant les CUP, endavant les CAV (anticapitalistes) !!
Manel Márquez|11-12-2007 20:19
Estic molt d’acord amb el que planteja el company Jaume, i afegiria que cal obrir el projecte a altres sensibilitats anticapitalistes i d’esquerres de les nostres ciutats.
Ara això no treu la possibilitat de presentar candidatures a les eleccions autonòmiques i inclús generals generals,
Una abraçada a tots i totes.
Valoración: 0
NO!
Gra de la palla|12-12-2007 10:38
Em sembla que no sap explicar-se o només vol embolicar la troca una mica (El Jaume S).
La CUP és un projecte anticapitalista, va nèixer amb aquesta vocació i continua amb els mateixos objectius. A què ve tot això?
Per la gent que s'ho mira des de fora això deu fer molt mala impressió. I la cosa no va per aquí. No hi ha "electoralistes" ni "municipalistes".
Molt em sembla que el debat es troba entre els qui pretenen que aquest moviment sigui merament instrumental i els qui pretenem que prengui un poder real i transformador per part de totes les persones que en formen part.
Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats
Valoración: 0
el meu gra de sorra...
tranquilitat|12-12-2007 13:29
No entenc gaire per què la gent com el del comentari de dalt que s'entesta a crear blocs que no existeixen.
Que l'Esquerra Independentista ha experimentat, està experimentant i (m'atreviria a dir que) experimentarà un bon creixement? és una evidència. No només per les CUP, sinó que només cal mirar la força movilitzadora (in crescendo en els darrers temps) l'aparició de noves assemblees de joves o de maulets, més casals populars al llarg del territori, més influència i una certa aparició en la premsa burgesa, etc.
Que en qualsevol creixement hi apareixen nous reptes o nous plantejaments? doncs també. Jo realment encara no tinc cap opinió molt definida (tot i que trobo força encertat l'anàlisi que fa en Jaume Soler) m'agrada escoltar quines propostes es fan i valorar-les, perquè en cadascuna d'elles hi ha una mica de veritat. Trobo un error en qualsevol cas tancar-se de mires, cal escoltar a tothom, escoltar totes les propostes, per què entre tots/es poguem decidir. I en qualsevol cas, cal tenir en compte que som un moviment, que tots hi participem (cadascú desde el nostre àmbit, estudiantil [SEPC], antirepressiu [Alerta Solidària], juvenil [CAJEI i Maulets], ...), i que aspirem a continuar (re) construint el nostre propi Moviment d'Alliberament Nacional.
Salut i endavant amb l'Esquerra Independentista!
Valoración: 0
el meu gra de sorra II
el d'abans|12-12-2007 13:31
Per cert, pel company Manel Marquez, les Candidatures d'Unitat Popular són això, candidatures d'UNITAT POPULAR. Principalment hi ha militants de l'Esquerra Independentista, però també integren ecologistes, comunistes (que no provenen estrictament de la tradició de l'EI) llibertaris, gent dels moviments veïnals, gent del moviment okupa, persones que havien estat abans d'altres formacions (com ERC o EUiA), etc. Tots aquells que estiguem per la transformació social i per la llibertat nacional disposem (almenys a nivell municipal i municipalista) d'aquesta eina. Per tant, reorçar les candidatures i afegir pluralitat a aquesta Esquerra Independentista i rupturista que està emergint és o hauria de ser l'obligació de qualsevol que es consideri anticapitalista i que vulgui a actuar en conseqüència. Fora d'això hi ha projectes (em sembla que no cal dir noms) amb els quals puc compartir una part de l'ideari, però que porten 20 anys existint com a grupúsculs (amb diversos noms, és igual) i d'aquí 20 anys continuaran igual. Cal triar si estem per perdre el temps o per intentar transformar la realitat.
Endavant amb l'Esquerra Independentista!
Valoración: 0
Joan|12-12-2007 17:44
A mi m'importa la gent que fa 20 anys, 40 o 50 que lluiten i que continuen lluitant (B.Bretch). Si no fos per ells, alguns ni estaríem aquí llegint Kaosenlared
És demagògic i de mentalitat alienada pensar que un procés revolucionari només el faran els "joves". Un discurs que precisament fa més de 15 anys que volta per l'ambient, però que ja s'ha desgastat pels seu propi pes (alguns dels qui més el repetien actualment s'estan còmodament a casa o vivint de d'institucions reformadores del sistema).
El debat és tot un altre: si fa no fa tots sabem quants som i qui fa una tasca política lloable i qui, en canvi, magnifica les situacions i només té com a finalitat entorpir tota la feina de conscienciació i organització (i això passa a l'Esquerra Independentista, a l'Esquerra extra-parlamentàra, al moviment llibertari, etc.).
Valoración: 0
per en JOAN...
el d'abans|13-12-2007 09:04
- No sé qui parla de joventut tret de tu, em pots dir en quin moment de la meva intervenció et fa pensar en això? marxes per les branques amb un argument que no ve al cas. L'EI comença a arrelar precisament pel fet de que ara és molt més intergeneracional que abans.
- L'autocomplaença no és revolucionària, serveix per consolar-te, però no per avançar. La història de l'esquerra (anticapitalista) d'aquest país (oju, també la independentista) fa força pena, com la de la resta de l'estat (tret d'algunes excepcions, però en general és així). Una bona resposta puntual no treu que no hem estat capaços/es de forjar una alternativa per les classes populars catalanes. La única esquerra que ha pogut mantenir un cert nivell CONSTANT de lluita i mobilització és precisament l'Esquerra Abertzale.
- I no, el debat principal no pot ser mai qui ha fet què en aquest "circu" de l'esquerra anticapitalista (sempre de manera testimonial, donades la desestructuració que patim), sinó si estem per a la construcció d'una esquerra rupturista del nostre poble o estem per continuar vivint en la misèria dels xiringos actuals, que no ofereixen cap solució REAL, ni són instruments eficaços REALSde lluita.
O ens ho plantegem, ho seguirem fent el pena. I és que una mani com per exemple la del 2-D haurien d'haver-hi milers i milers de persones. Sapiguem anaitzar bé els errors i pensem en solucions.
Valoración: 0
Gabriel|13-12-2007 13:38
Bravo Manel!
Endavant la Unitat Popular!
Valoración: 0
