El primer dels arguments de CGT, Ustec·STEs i Aspepc-SPS per defensar la protesta contra l’avantprojecte de la Llei d’educació de Catalunya és que el problema de la privatització continua vigent i que el seu articulat inclou procediments que són passos inequívocs cap a la desestructuració de l’ensenyament públic i afavoreixen en un futur processos d’externalització i de privatització. A més de considerar insuficient el compromís d’inversió de la Llei, els sindicats també alertem que s’obren noves vies per finançar els centres privats concertats i que s’estableix un model d’autofinançament comercial dels centres públics. Tampoc ens agrada el model de direcció previst al document ja que, entre d’altres qüestions, consideren que podran seleccionar i nomenar professorat com si fossin càrrecs de confiança. I pel que fa als docents, advertim que els nous cossos de la Generalitat que vol crear el Departament d’Educació no garanteixen tots els drets laborals i administratius actuals. A això hi afegim el rebuig a un model d’autonomia dels centres basat en les direccions i en els resultats escolars, criticant la proposta d’increments retributius al professorat per resultats obtinguts.

Reclamem la retirada de l’articulat de la LEC

Hem vingut alertant als qui esperaven els canvis que poguessin aparèixer a l’articulat de la LEC, que potser es diluirien les grolleres afirmacions de les Bases, però no canviaria res substancial. El Departament havia insistit en la validesa d’unes Bases que no va retirar, fonamentades en el Pacte Nacional d’Educació.

- Sota el nou paraigües del Servei Públic d’Educació, obre noves vies al finançament dels centres concertats (increment dels mòduls, finançament addicional per necessitats educatives especials, contractes programa,nous concerts), que paren la mà per rebre més diners públics mentre es mantenen com empresa privada.

- L’articulat evita pronunciar-se explícitament per la gestió indirecta de centres públics, però deixa el camí obert a través de la municipalització (com ja fa a les Llars d’infants municipals de gestió indirecta). A més, deixa en mans dels ajuntaments la primera etapa d’educació infantil, l’educació de persones adultes, elsensenyaments artístics (autèntiques ventafocs del sistema educatiu) i, mitjançant conveni, els permet també ensenyaments ordinaris.

- Es mantenen els mecanismes de privatització de la gestió dels centres públics amb l’autonomia econòmica i el finançament diferenciat segons resultats.

- També la jerarquització dels centres públics a través d’una direcció professionalitzada, convertint al director en gerent de personal que colli al professorat com a la privada; i retornant als vells cossos del franquisme.

- Es desregulen les condicions laborals: amb llocs de treball específics i de lliure designació, "carrera" docent depenent de l’avaluació del director, adscripció a zona educativa, reduccions econòmiques per interins i en els tres primers anys com a propietari...

Per aquests motius i d’altres que desenvolupem en l’anàlisi de l’avantprojecte, cal manifestar un rotund rebuig de l’articulat. La LEC –com les Bases i el Pacte Nacional- prenen com a referent l’escola concertada i es tracta que la pública la imiti (sisena hora, gestió privada, jerarquització...)

En el marc de la LOE

La LEC és conseqüència del desplegament de la LOE. Una part dels problemes i amenaces que afrontem es desprenen directament d’aquesta llei marc. Però, no li cal una llei autonòmica al govern del PP a la Comunidad de Madrid per passar un centre de titularitat pública a municipal i d’aquí a gestió privada (com a Catalunya amb les llars municipals) o, fins i tot, vendre’l, com en el cas del CEIP MA Blanco a El Álamo, redistribuint l’alumnat matriculat i el professorat públic.

I, amb Ley de Educación de Andalucía (LEA) aprovada a finals del 2007 (amb el suport de CCOO i UGT) el govern socialista andalús es troba amb una vaga convocada pel 21 de maig i el rebuig de més del 75% del centres al Plan de Calidad, que "incentiva" al professorat amb fins a 7000euros en 4 anys, en funció dels «resultats» –aprovats-

Donar continuïtat a la vaga del 14 F

La força del passat 14 de febrer que ha permès frenar el ràpid procés de privatització que pretenia el Tripartit, hem de recuperar-la per canviar l’articulat en una defensa explícita de la pública. Hi ha qui ens dirà: sí però la LOE ja hi és i té rang superior. És cert, i caldria canviarla si aconseguim coordinar els esforços a nivell estatal, però podem imposar una altre LEC si cerquem les forces i les voluntats per fer-ho.

Maragall ha manifestat la voluntat d’entrar al Parlament el Projecte de LEC abans de l’estiu. No mobilitzar-nos abans de que aquest tràmit es completi és tornar a deixar les mans lliures a la Conselleria per tirar endavant els plans privatitzadors de l’ensenyament. Deixar aquest articulat pendent de futures negociacions és perdre l’objectiu de la vaga del 14. Perquè fins i tot els marcs de negociació no són els de la vaga, sinó el Pacte Nacional d’Educació –amb les patronals privades- i la nova Mesa Sindical, que incorpora sindicats de la privada i del professorat de religió -cap dels quals no es va enfrontar a les Bases-, manipulant la representació del professorat de la pública en lluita –canviant majories i excloent la CGT- per a posar la «negociació» de les nostres condicions laborals i de l’educació pública en les seves mans.

NO a la LEC. Si amb les Bases no hi havia res a negociar, amb l’articulat tampoc: per això tornem al carrer.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense