ampliar

El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, ha convocat la comissió de seguiment del Pacte Nacional per a l'Educació per al dilluns 3 de març, responent a la petició que l'endemà de la vaga de mestres li van fer (pdf) dotze entitats signants. Demanaven un diàleg sobre la nova llei que vol aprovar, concretar-ne el procés de debat i tramitació, aclarir quin grau de participació hi tenen i fer el seguiment dels acords a què van arribar fa dos anys.

Les entitats -des de la FaPaC a CC OO i la UGT- explicaven que Maragall els va enviar una carta el 29 de gener dient que convocaria la comissió, però no havia marcat ni dia, ni hora, ni lloc. És per això que el convidaven a què ho fes abans de deu dies, un termini que Maragall ha respectat.

Ho ha anunciat després de ser interpel·lat per CiU al Parlament, que l'acusava de manca de diàleg amb la comunitat educativa. La conselleria destaca que la comissió s'ha reunit en set ocasions, una per cada trimestre del curs escolar. En cap d'elles no hi és el sindicat majoritari USTEC, principal animador de la vaga, perquè no va signar el pacte.

Una vaga massiva

Els docents de Catalunya van protagonitzar, el 14 de febrer, una vaga que segons el mateix govern va ser majoritària, ja que un 52% van seguir-la (63% a la primària i 39% a secundària), xifra que els sindicats van elevar a un 90%.

Els manifestants volien forçar que Maragall retirés el Document de bases per a la llei catalana d'educació (pdf) perquè entenien que contravenia el pacte. Però el conseller va dir que la vaga no havia sigut multitudinària, però sí carregada d'elements de reflexió que caldria analitzar, i que no retiraria el document.

Document de bases controvertit

El govern va presentar el document per a establir unes línies d'actuació contra l'augment del fracàs escolar, revelat per alguns informes (per exemple, el PISA). Entre més coses, el document proposa que els centres puguin explorar formes de gestió indirecta que en alguns països han funcionat, i que els equips directius puguin triar els mestres que més s'ajustin al seu projecte. En definitiva, que l'actual model centralitzat se substitueixi per un altre en què els centres tinguin més autonomia.

Segons els sindicats, aquests propòsits obren la porta a la privatització dels centres, perquè adopten una gestió empresarial i empobreixen les condicions laborals dels docents. Educació replica que el document de bases no aposta per cap privatització progressiva dels centres, sinó per un debat de la comunitat educativa amb vista a pactar la futura llei educativa.