Aquest judici tindrà la durada d’una setmana i el realitzarà el jutge Enrique Rovira del Canto, antic fiscal militar en la dictadura, en el jutjat penal número 3 de Terrassa.

El KORK-III es va okupar el 27 de setembre del 1998 pels col·lectius Acció Autònoma i Dones Anti-Sistema, com també per membres de l’assemblea d’okupes de Terrassa. La okupació d’aquest centre social va durar nou escassos mesos carregats d’accions i activitats diverses, però un cop més els poderosos van aconseguir enderrocar, amb la seva maquinaria repressiva, totes les il·lusions i projectes que allí es preparaven.

El 17 de juny del 1999 i sense previ avís, una multitudinària dotació d’antiavalots de la policia nazional va desallotjar i detenir a 32 persones que ens trobaven dins la casa. Sense mostrar cap ordre de desallotjament i rebentant les parets a cops de mall, van arribar a la kafeta o­n ens trobaven totes juntes. Fent servir els arguments dels cops, els crits, els insults i les amenaces, van separar als homes de les dones per registrar-nos i, de passada, humiliar-nos. Després de fer-nos esperar a què arribessin manilles i brides per lligar-nos a totes, ens van arrossegar cap a l’exterior de l’edifici per un passadís d’impunes porres i botes d’antidisturbis. Sense poder salvaguardar la nostra intimitat, ens van fer anar caminant, a cara descoberta i lligades, fins a la comissaria. Després d’esperar mitja hora més a l’entrada de comissaria i a la vista dels vianants, van tornar a separar als homes de les dones i se’ns va amuntegar dins les poques i destrossades cel·les que els quedaven. En cap moment van informar per quin motiu se’ns detenia ni quins càrrecs se’ns imputaven, no van permetre el reconeixement mèdic de la gent ferida que ho demanava, com tampoc van deixar anar al lavabo a ningú. Les persones detingudes sortíem en llibertat, després de llargues i intenses hores, aquell mateix dia amb els càrrecs d’usurpació i desordres.

Cada una de les 32 persones detingudes vam presentar una denúncia contra la policia nazional per les irregularitats i il·legalitats comeses durant el desallotjament. El jutge no va acceptar les nostres denúncies dins el procés judicial i, després d’uns anys de donar voltes d’un jutjat a l’altre, la fiscalia va incloure als delictes d’Usurpació i Desordres, el d’Atemptat Contra l’Autoritat, el de Danys i una Falta a l’ordre públic. La suma de tots els càrrecs suposa una condemna de cinc anys de presó per a cada una de les persones que ens trobaven a l’edifici durant el desallotjament. D’altra banda, aquest empresonament suposarà un fort cop pel funcionament de molts moviments socials de Terrassa: feministes, ecologistes, de contrainformació, antirrepresius, sindicals, antiglobalització, d’artistes, d’okupes,...Finalment, la condemna comportarà situacions personals plenament injustes per a 32 persones que, amb la seva lluita quotidiana han pretès aportar solucions al problema de l’habitatge, a l’especulació urbana i a la manca d’espais per a la sociabilitat i la creativitat intel·lectual i artística. 

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURA