ICV justifica la Llei Catalana d'Educació. Una llei que vol privatitzar encara més el sistema educatiu, en augmentar les subvencions públiques a la privada, una llei autoritària i jerarquitzadora, desreguladora de drets dels treballadors/es de l'ensenyament... Una llei sorgida directament del Pacte Nacional per l'Educació que a ben segur que CiU no s'atreviria a presentar pel rebuig que trobaria i que comença a comptar amb el vergonyós suport de CCOO i UGT, els braços sindicals del social-liberalisme del tripartit, així com d'altres organismes i institucions pròximes o depenents del poder (Consell Escolar de Catalunya...). Sort que són "d'esquerres de debó"! Què farien sinó ho fossin!
KAOS. EDUCACIÓ
Llei d'educació. Ara sí
A primers de febrer vaig escriure un article titulat "DIALOGUEU" en què demanava consens en la redacció de la Llei d'educació de Catalunya. Ara, després que el Departament d'Educació ha presentat l'avantprojecte puc dir amb molta satisfacció que moltes de les propostes que vaig plantejar com a elements claus per ordenar el sistema educatiu i consolidar un model d'escola catalana s'han tingut en compte. El diàleg que demanava ha permès que ICV hagi pogut introduir propostes progressistes per aconseguir una escola catalana, laica, coeducativa i de qualitat.
Vaig definir 7 punts de canvi necessaris, ara és el moment de fer-ne un repàs per veure com ha quedat l'avantprojecte:
1. La consideració explíctia de l'educació com a dret bàsic de totes les persones. Es reforça en tot el text la responsabilitat de l'administració educativa. I en l'art. 5 s'explicita que "El Govern garanteix l'exercici efectiu dels drets de tothom a una educació mitjançant una programació general de l'ensenyament i la creació de centres". La Generalitat organitza el Servei Públic d'Educació (SPE) a través del qual es garanteix a totes les persones l'accés a l'educació de qualitat en condicions d'igualtat (art. 25).
2. Ha d'incorporar valors fonamentals per a tothom: Hem afegit tres principis fonamentals: El foment del respecte i la preservació del medi ambient, així com el seu gaudi; la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes; l'afavoriment de l'educació més enllà de l'horari lectiu. A més la coeducació apareix també com a criteri pedagògic i en la formació inicial del professorat. L'escolarització mixta apareix com a condició per concertar amb l'escola privada. Això vol dir que per fi no es podrà concertar amb aquelles escoles que segreguen per raó de gènere (Bell-lloc, Alzines i altres). Una gran notícia per a totes aquelles que fan tant de temps lluitem contra aquest segregacionisme elitista. La laïcitat només apareix en "un ensenyament laic de base científica" per al desenvolupament de la personalitat. Insuficient encara i caldrà continuar treballant per aconseguir un ensenyament veritablement laic i treure l'ensenyament de la religió de l'escola.
3.La definició de Servei Públic Educatiu (SPE). Es defineix el SPE (art. 25.1) sostingut i organitzat per la Generalitat per garantir l'accés de tothom a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i integrat per centres públics i privats concertats. S'estableixen els principis de l'SPE (art. 26): gratuïtat, igualtat en l'accés, escolarització mixta i responsabilització de l'alumnat en necessitats específiques de suport educatiu. Es podrà establir la proporció màxima i la reserva de llocs per aquests alumnes. Queda clar la gratuïtat de l'ensenyament bàsic amb el compromís de facilitar l'accés al servei de menjador i transport a través de beques totals o parcials i s'introdueix progressivament el sistema d'ajuts pels llibres de text de l'ensenyament obligatori.
4. Cal millorar el funcionament, la direcció i la gestió dels centres públics. La referència inicial en un article a la gestió singular de centres públics per part d'entitats privades desapareix. Es regula l'actual possibilitat de crear consorcis antre la Generalitat i una entitat local per crear nous centres, gestionar-los, planificar... (art. 142). En el marc de l'autonomia de centres, els centres públics poden crear òrgans unipersonals i en zones desafavorides es pot estudiar un sistema de provisió de lloc de treball i de direcció, de caràcter extraordinari. Es fa referència a la necessitat de nous perfils professionals: atenció educativa complementària i administració i serveis (art. 82), però sense entrar en detalls.
5. Més autonomia dels centres en el marc de les seves zones educatives. Tot el territori nacional estarà organitzat en zones educatives, no serà opcional com es pretenia. Les zones educatives seran el marc per a la planificació i podran gestionar recursos i professorat. Es reconeix l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos ( art.68).
6. Principi de corresponsabilitat amb les administracions locals. Els ens local apareixen com a administració educativa (art. 137). Es regulen les competències dels ens local que inclouen entre d'altres: determinació de l'oferta, participar en el procés d'admissió de l'alumnat, programació d'FP, gestió de centres propis, etc. Amb tot, el Govern ha de preveure l'assignació de recursos a les entitats locals per a l'exercici de les competències que resulten d'aquesta llei ( art.179).
7. Compromís clar amb el seu finançament. La Llei inclourà una memòria econòmica en ser aprovada. L'art. 180 garanteix l'increment progressiu de recursos econòmics per situar la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana de països de la UE. No parla de calendari.
Fins a l'aprovació definitiva en el Parlament encara queden oportunitats per continuar dialogant com pretén el Departament d'Educació. Cal doncs que tota la comunitat educativa es posi les piles per fer les aportacions necessàries per millorar el text. Per aquest motiu ICV ha organitzat pel proper dijous 29 de maig a les 7 de la tarda a la sala de conferències del Centre Cultural La Mercè de Girona una taula rodona per parlar de la Llei catalana d'educació. Ara és el moment de participar per aconseguir una llei que faci front als reptes educatius de la Catalunya del segle XXI.
JOAN BOADA I MASOLIVER és dirigent d'ICV
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052600_3_2
