ampliar

Les famílies també fan vaga. Molts pares no porten els fills a l'escola per solidaritat amb la protesta dels docents

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2740191

M. BARRERA G. ARIÑO. Barcelona

«Jo no he portat el meu fill a l'escola perquè estic a favor de la vaga i contra la privatització; l'educació ha de ser pública fins al final», comentava Ramon Riera, un pare de l'escola Sagrada Família, al barri de Gràcia de Barcelona, mentre portava el seu fill a la biblioteca del barri. Amb 525 alumnes, només una alumna de cinquè de primària va anar al centre, i va ser atesa per cinc mestres que feien els serveis mínims obligatoris. Espectacular ràtio que no es dóna ni a Finlàndia! En altres escoles de Gràcia les aules eren completament buides. Les del CEIP Josep Maria Jujol, a la riera de Sant Miquel, o­n tots els mestres es van adherir a la vaga. La directora, Beatriz Rosa, va explicar que els pares «havien entès el missatge» de no portar-hi els fills. Una de les treballadores del servei de neteja del centre, que es diu Cristina i és mare de dos marrecs, també estava del cantó dels docents: «Jo estic amb els mestres perquè aguanten molt!» Els serveis mínims de l'escola van tenir poca feina.

DEBAT IMPROVISAT

A les nou del matí no havia travessat la porta ni un sol nen. A les nou i cinc, però, va arribar en Pau amb el seu pare, Juan Carlos Rodríguez, que va establir un interessant debat amb la directora. Mentre el pare li deia que era «necessària una important reforma del sistema educatiu», la directora li responia que el que calia era «més responsabilitat dels pares en l'educació». El pare li va donar la raó i se'n va tornar amb el fill a casa, i l'escola va continuar deserta. Fent una volta per les escoles de Gràcia es podia veure la diversitat de situacions i sobretot que aquesta vaga ha afectat més les escoles de primària que els instituts de secundària. Mentre que a l'institut La Sedeta només tres dels 35 professors van secundar la vaga, a l'escola La Sedeta –just al costat– la vaga va ser total. Disset de disset.

En la majoria de casos la vaga va permetre dedicar temps a coses poc habituals. El CEIP Drassanes, a Ciutat Vella, va ser un dels centres que van fer ple total. Tots els mestres –excepte els de serveis mínims– van seguir la vaga, i també tots els alumnes. La conserge, la Pepita, ens atén a la porta d'entrada, una reixa que estava tancada a les nou del matí. «No ha vingut ningú, ha estat tot un èxit.» «La directora ha sortit a fer un cafè (la cafetera de l'escola també fa vaga) i els mestres fan feines de manteniment», diu.

A uns quants carrers de distància, però sense sortir de Ciutat Vella, el CEIP Milà i Fontanals treballa a mig gas. «Vam dir al pares quins mestres anirien a la vaga i quins es quedarien fent classe», comenta el director, Marià Gasset, que afegeix que als grups en què s'havia anunciat que hi hauria classe l'assistència ha estat del cent per cent i han avançat matèria, mentre que gairebé cap dels alumnes de mestres vaguistes han anat a escola.

Era ben diferent el clima a l'altra vorera del carrer, o­n hi ha l'escola concertada Vedruna. «Cap afectació», ens diuen a l'entrada, o­n un pare ens diu que el conflicte «no afecta la concertada sinó la pública».

Tot i que durant bona part del matí va caure pluja fina, els alumnes van disfrutar ahir de més hores de pati que la resta de dies. «Fem repàs d'assignatures i també mirarem alguna pel·lícula», va explicar el director de l'IES Miquel Taradell. A l'altra banda de la ciutat, a l'IES Menéndez Pelayo, la vaga també es fa notar. Aquest és el centre públic més a la vora de la seu del Departament d'Educació però, tot i la proximitat, gairebé la meitat de mestres han fet cas dels sindicats i no han anat a treballar. Avui aquest centre, com molts altres, és més lluny de l'administració.