Kaosenlared entrevista a Endavant (OSAN) sobre les eleccions del 9 de març

Andreu Ginés, Organitzador Nacional d’Endavant, respon a les nostres preguntes al voltant de les eleccions del 9 de març.

Col·lectiu Kaosenlared | 6-3-2008 | 699 lecturas | 9 comentarios

www.kaosenlared.net/noticia/kaosenlared-entrevista-endavant-osan-sobre-les-eleccions-9-marc

Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions (us presenteu o no, quina opció de vot defenseu...) i per què?

Endavant, com la resta de les principals organitzacions de l’esquerra independentista, defensa l’abstenció activa perquè creu que és la millor manera per deslegitimar l’actual sistema. Nosaltres no reconeixem el sistema democràtic actual perquè no ens reconeix a nosaltres com a poble ni com a classe oprimida i, en aquest cas, la millor manera de denunciar-ho és apostant per l’abstenció activa.

Nosaltres pensem que la participació política ha de ser en el dia a dia i no un cop cada quatre anys. Per això s’ha de combatre el discurs que vol reduir el poder del poble a les urnes: és, precisament, aquesta concepció la que fa forta al sistema. Fem el que fem, mai podem caure en l’errada de donar legitimitat al joc electoral burgès.

Amb l’abstenció activa, a més a més, volem mostrar la nostra solidaritat amb altres pobles oprimits a qui s’ha negat el dret a participar-hi i també amb altres col·lectius, com els immigrants sense papers, que mai l’han tingut.

Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?

Des del punt de vista del pensament burgès possiblement siguen democràtiques, si més no tant democràtiques com les eleccions de principis de segle, abans de la instauració del sufragi universal, o tant democràtiques com les eleccions del Marroc o de Rússia. Des del punt de vista burgès, la democràcia és una etiqueta, així que és fàcilment aplicable a molts règims. Per sort, aquest no és el nostre punt de vista: nosaltres no acceptem una democràcia amb graus: o n’hi ha o no n’hi ha, i la democràcia burgesa, en cap de les seues manifestacions és una democràcia real.

Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC...)?

És evident que les polítiques nefastes dels seus antecessors han facilitat la projecció d’una imatge d’un Govern més “progressista i dialogant”. Moltes de les lleis aprovades per l’actual Govern espanyol suposen un canvi de tendència respecte a legislatures anteriors; però no oblidem, el Govern anterior fregava l’extrema dreta i el canvi de sigles, encara que ara estiguem parlant d’un Govern de centre dreta, es nota. Tanmateix, pel que fa a les grans qüestions com puguen ser l’economia i la “qüestió nacional” les diferències no s’han notat, especialment si atenem al balanç final de legislatura... PSOE i PP van de la mà pel que fa a la defensa de la “unitat d’Espanya” i la defensa dels interessos del gran capital; n’hi ha matisos en com s’apliquen eixes polítiques, però el resultat per als catalans i catalanes és el mateix: precarietat (extrema en els casos dels nouvinguts), vulneració dels drets nacionals i repressió; al País Valencià, per exemple, els govern autonòmic i el central no s’han enfrontat més que en qüestions electorals, malgrat que són de “color” diferent: en cap moment s’ha visualitzat un enfrontament entre dos projectes diferents, senzillament perquè només n’hi ha un mateix projecte de fons.

Allò pitjor de la legislatura, al nostre parer, ha sigut la desmobilització de la societat catalana —encara que en menor mesura al País Valencià. Però és conegut que quan la socialdemocràcia arriba al poder sempre intenta desactivar els mecanisme que l’han ajudat a arribar-hi.

Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vsita de l’acció del futur govern?

Ja hem dit que les diferències entre ambdós es limiten a matisos (encara que els matisos, perquè negar-ho, de vegades són importants). És evident que la sensibilitat per la “qüestió catalana” no és la mateixa en un que en l’altre, ni que siga pel que representa el Principat per a l’un i l’altre en termes electorals. Però no ens hem de preocupar tant per l’acció del futur Govern espanyol sinó per bastir unes estructures socials i de contrapoder que ens permeten defensar-nos d’aquesta acció. No oblidem que vénen temps de crisi i, per tant, d’agudització de l’ofensiva contra els treballadors i treballadores. Ens hem de preocupar per la defensa dels nostres drets i no per si els atacs que rebem seran més o menys subtils. Al cap i a la fi, hem de ser conscients que el que es decideix en despatxos de Brussel·les, Estrasburg o Frankfurt, o­n es fixa la política macroeconòmica, ens afecta més que el que es decideix a la Moncloa.

Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?

Els passos a seguir són els de sempre: el treball de base i la lluita al carrer. Són tòpics, és cert, però responen a una estratègia política profunda que és la de la Unitat Popular. La Unitat Popular és l’únic referent que necessitem, per sobre de sigles i organitzacions. Cal bastir les bases d’aquesta unitat popular i després ja es veurà quines són les expressions polítiques més adients per assolir els nostres objectius. A nivell local hi ha hagut avanços en aquesta direcció, però a nivell nacional encara estem molt verds en aquest procés per poder parlar d’”un referent”. Ara bé, de referents, en plural, n’hi ha molts des del nostre punt de vista: referents juvenils, estudiantils, antirepressius...

En tot cas, la unitat d’acció ha de ser la nostra eina immediata per fer front als atacs del sistema capitalista i de l’espanyolisme. La unitat d’acció es fa especialment necessària d’avant l’escalada d’atacs feixistes que estem vivint: al País Valencià la situació és especialment preocupant i davant la impunitat amb què actuen els grups neonazis només ens cap la unitat i la resposta popular.

• en portada
• + leídas
• + comentadas

• Lunes negro: el pánico se apodera de las bolsas, que se hunden por la crisis.
• Chinkultic, 2008
• Destacados futbolistas italianos simpatizan en público con las ideas fascistas
• [Video] Miles de personas en la manifestación de la izquierda abertzale en Bilbao
• Mobilitzacions i jornada d'aturades el dimarts 7 d'octubre contra la Directiva de les 65 hores setmanals

• Telecinco: Prostitución y Manipulación en Cuba
• [Video] Miles de personas en la manifestación de la izquierda abertzale en Bilbao
• La SIP y YOANI, una mezcla oscura contra Cuba
• Destacados futbolistas italianos simpatizan en público con las ideas fascistas
• Todo lo que usted quiere saber sobre el origen de esta crisis pero teme no entenderlo

• La SIP y YOANI, una mezcla oscura contra Cuba
• Los cubanos formateados
• Telecinco: Prostitución y Manipulación en Cuba
• [Video] Miles de personas en la manifestación de la izquierda abertzale en Bilbao
• Oliver Besancenot o el discurso caluroso