La resposta del Conseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, a l’oposició dels estudiants al procés de Bolonya sembla més aviat un cant per peteneres, és a dir, se n’ha eixit de solc, de mare i, sobretot, d’estudi. Huguet ha dit que l’alternativa al procés de Bolonya «no és res més que l'autarquia i el retorn a un model d'universitat franquista, que Catalunya va pagar amb repressió, morts i afusellaments i que va decapitar la seva elit intel•lectual».

Sorprén la resposta per provenir de qui prové: el conseller d’un partit que es proclama d’esquerres i independentista. Potser estan bruts, els vidres de les finestres del despatx de conseller, i Huguet no veu clar quin és el perfil ideològic dels estudiants que estan plantant cara al procés de Bolonya.

Tinc fills que volen fer estudis universitaris. I no sé com podran fer-los. En qualsevol cas, si els fan serà a costa de molts sacrificis. De pare i mare assalariats, estudiar a la universitat és un sobreesforç impressionant per a l’economia familiar. I ells hauran d’intentar aconseguir beques o préstecs (més beneficis per als bancs!), i treballar per poder pagar-se les matrícules, els desplaçaments o el lloguer d’un pis a prop de la universitat, i els postgraus i els màsters i tota la mandanga que s’han inventat. Tant se me’n dóna que siguen preus públics, raonables potser avui però desorbitats sens dubte demà, com ha passat a la Gran Bretanya. S'ha de pagar, i  pagar per estudiar en una universitat pública suposa una discriminació per als estudiants de famílies assalariades. Entenc que hi ha greu discriminació entre els estudiants que provenen de famílies amb el “renyó cobert” i els que necessiten beques i préstecs i treballar per pagar-se els mateixos estudis, perquè els primers s’hi poden dedicar a temps complet, i els altres, per contra, han d’estudiar des del sobreesforç i la manca de temps. ¿S’imagina el conseller Huguet quanta elit intel•lectual pot quedar “decapitada” per no tenir accès econòmic a uns estudis superiors o no poder-los aprofundir?

Des d’una visió d’esquerres, el que cal defensar és una universitat pública gratuïta i de qualitat. Si cal invertir en futur, cal invertir en la formació de les persones, perquè puguem tenir molta “elit intel•lectual” que diu el conseller Huguet. I per això cal facilitar els estudis universitaris a tothom, i donar suport a aquelles persones que mostrem especials aptituds.

El procés de Bolonya el que persegueix és que les “elits intel•lectuals” del futur provinguen de famílies benestants, que són les úniques que poden suportar la sagnia econòmica d’uns estudis superiors plagats de postgraus i màsters de pagament. I aprofite per a dir que no m’agraden les beques, perquè s’assemblen molt a la caritat. I des de les esquerres hem de substituir aqueixa rància caritat de donar beques als estudiants pobres, i la mesura escanyapobres dels préstecs, per la democràtica igualtat d’oportunitats, és a dir: universitat pública gratuïta i de qualitat. El procés de Bolonya és defensat només des d’un argumentari ultraliberal, és a dir, classista i mercantilista. Això fa el conseller Huguet. Caldria que netejara els vidres de la finestra del seu despatx per veure millor qui es mou al carrer, i per què.