Taules rodones: 

10-10.30h

Introducció: Marc internacional de l’ofensiva patronal contra els drets dels treballadors

10.30-12:15h

La resposta a la destrucció de llocs de treball: tancaments, deslocalitzacions, EROS i pactes

Amb treballadors de SEAT i de SAS-Abrera

12.30-14:15h
La defensa dels serveis públics davant la privatització

Amb treballadors i treballadores de l’Educació Pública d’Adults, de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Hospital de Terrassa

16-18h

La lluita contra la precarietat: joves, sense papers, i subcontractats

Amb treballadors subrogats d’Ibèria processats per l’ocupació de les pistes de l’aeroport i companys immigrats que treballen a subcontractes de la construcció i de fàbriques.

*******

Introducció

Als darrers anys s’estan succeint tancaments, EROs, arriben privatitzacions des dels governs de tots els colors i sota noves formes, s’incrementa la precarietat, ,… i moltes de les lluites que els enfronten acaben en derrota. Explicar-se aquest fet per la incapacitat dels treballadors i treballadores és simplificar el problema i no permet trobar les veritables arrels i començar a buscar el camí per a superar-lo.

Han estat anys de desmobilització imposada per les direccions sindicals majoritàries, amb les amenaces de deslocalitzacions, amb la desregulació laboral i la segmentació de la classe, amb la profunda precarització de joves i immigrants, ... han impregnat el moviment obrer d’individualisme o d’impotència. Sovint cadascú veu els tancaments veïns o les privatitzacions creuant els dits per què no el toquin i pensant que el millor és no moure res. I quan cau a sobre el pla patronal/governamental, pesa com una llosa l’opinió majoritària que no es poden aturar els seus desitjos i que com a molt es pot aconseguir un pessic econòmic.

Realment no es pot aturar un expedient, un tancament, les privatitzacions, la precarietat i les dobles escales? Quins instruments tenim els sindicalistes per enfrontar-los? Signar o no signar buscant el mal menor? Com enfrontar la criminalització creixent de la resistència sindical? Són preguntes que provoquen intensos debats. Cercar respostes ens obliga a aprofundir el complicat punt en que estem avui, quins són els instruments més adients per a què les heroiques lluites que continuen trenquin l’aïllament, aconsegueixin els seus objectius i comencin a capgirar el cicle que actualment estem patint. Aquests temes són la clau per a reconstruir un sindicalisme de classe que viu avui moments molt durs.

Des de l’experiència de la lluita sindical en diferents sectors aquestes jornades volen contribuir a avançar en aquest camí.