Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
(Cervera, 5 de septiembre de 1894 - Burgos 7 de mayo de 1958) fou un político català
En 1932 era secretario general de la Unió Socialista de Catalunya a la que daría notable impulso. Consejero de Economía y Agricultura de la Generalidad de Cataluña, participó en la revuelta catalana del 6 de octubre de 1934 por lo que fue procesado y encarcelado. Tras el triunfo del Frente Popular en 1936 fue puesto en libertad. Iniciada la guerra civil integró la Unió Socialista en el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) del que fue uno de los fundadores y primer secretario general. Durante la guerra ocupó diversas carteras en los gobiernos de la Generalidad de Cataluña presididos por Josep Tarradellas i Joan y Lluís Companys i Jover. Su actuación le valió la enemistad del poderoso movimiento anarcosindicalista catalán. Perdida la guerra, pasó a Francia, y en mayo de 1939 a Moscú. Al año siguiente colabora en México con el gobierno de la República en el exilio y en 1945 volvió a Francia. Acusado de "titista" fue expulsado del partido en 1949. Volvió clandestinamente a España en 1950 siendo detenido en Barcelona en 1954. Juzgado por un tribunal militar fue condenado a treinta años de reclusión mayor muriendo en el penal de Burgos.
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos 7 de maig de 1958) fou un polític català.
En 1917 inicia la seva activitat política, s'afilia al PSOE i participa en manifestacions i activitats reivindicatives que l'obligaran a marxar, primerament, a Tortosa i mes tard a Buenos Aires, a on participa activament amb el Partido Socialista d'Argentina. D'aquí es tornarà a exiliar cap a l'Uruguai des d'on torna cap a Catalunya al 1931 en proclamar-se la República.
El 1932 va ser nomenat secretari general de la Unió Socialista de Catalunya a la qual donaria notable impuls. El 3 de gener de 1934 es nomenat conseller d'Economia i Agricultura en el VIII govern republicà de la Generalitat de Catalunya i primer format per Companys, jugant un paper fonamental en la redacció de la llei de contractes de conreu.
Va participar als Fets del sis d'octubre de 1934 pel que va ser processat i empresonat. Després del triomf de el Front Popular el 1936 va ser posat en llibertat i va continuar en el càrrec de conseller fins el 26 de maig de 1936.
Tot just iniciada la guerra civil espanyola va integrar la Unió Socialista al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del que va ser un dels fundadors i primer secretari general. Durant la guerra i en representació del PSUC va ocupar diverses carteres als governs de la Generalitat de Catalunya presidits per Lluís Companys i Jover.
L'enfrontament a l'interior del bàndol republicà entre els comunistes del PSUC i la CNT-FAI li va valer l'enemistat del poderós moviment anarcosindicalista català.
Perduda la guerra, va passar a França, i el maig de 1939 a Moscou. L'any següent col·labora a Mèxic amb el govern de la República a l'exili i el 1945 va tornar a França.
Acusat de titista va ser expulsat del PSUC el 1949. Va tornar clandestinament a Catalunya el 1950 sent detingut a Barcelona el 1954.
Jutjat per un tribunal militar va ser condemnat a trenta anys de reclusió major morint a la presó de Burgos.
JOAN COMORERA
Secció Catalana de l'Arxiu Virtual dels Marxistes.
Joan Comorera (Cervera, 1895 - Burgos, 1958)
Polític. Estudià magisteri. Fou director del quinzenal republicà "Escuela" (1913-4). Després de la vagues revolucionàries de 1917, passà a l'estat francès, d'on no tornà fins el 1919. Publicà La trágica ignorancia española (1919). Amb l'arribada de la Dictadura, s'exilià a Argentina. Nacionalitzat argentí, s'integrà a la comunitat catalana d'aquell país, i dirigí el setmanari bilingüe "Nación Catalana" (1923-30). Víctima d'una persecució mediàtica, passà a Uruguai (1930), i quan es proclamà la República Espanyola (1931) tornà a Barcelona. Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya (USC), de la qual presidí el comitè executiu (1933-6). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932). El 1933 provà d'unificar l' USC amb la Federació del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) al Principat, i fou elegit president de l'òrgan unificat, però les interferències de la direcció estatal del PSOE fèren fracassar aquest projecte. Conseller d'agricultura i economia del govern de la Generalitat, organitzà el Consell Superior de la Cooperació i la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu, i s'enfrontà al govern espanyol que sabotejà la seva reforma agrària. Participà en els fets del Sis d'Octubre al costat del president Companys. Detingut, fou condemnat a trenta anys de presó, i fou traslladat al penal andalús d'El Puerto de Santa María. El triomf electoral del Frente Popular provocà l'alliberament de Comorera i els altres presos, i va ser restituït en els seus càrrecs. En la nova circumstància, canvià la línia de l' USC de col·laboració estreta amb l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per un apropament als altres partits socialistes. Així l'abril del 1936 s'unificaren les Joventuts de l' USC i del Partit Català Proletari (PCP), i el procés culminà el juliol del 1936 amb la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Comorera n'ocupà la secretaria general. Alhora fou conseller de la Generalitat, dedicat als departaments econòmics. Com a dirigent de la Unión General de Trabajadores (UGT) potencià la unitat sindicat amb la CNT (Pacte d'Unitat Sindical). Després dels fets de maig de 1937 fou un ferm opositor de la política del POUM i de la CNT. Consumada la victòria feixista, es traslladà a l'estat francès, i d'allà a Moscou (5.1939). A la capital soviètica es refermà en el seu comunisme i en l'adhesió a Stalin. L'agost del 1940 arribà a Mèxic, realitzant diverses estades a Cuba. Després de la guerra, s'instal·là a França (1945). Esclatà llavors la polèmica sobre les relacions entre el PCE i el PSUC i sobre la qüestió nacional catalana, que la direcció espanyola atacava des d'una perspectiva d'uniformització de l'estat espanyol. De fet ja nombrosos sectors catalanistes del partit ja l'havien abandonat (fundació del Partit Socialista Català, PSC; del Moviment Socialista Català, MSC) i això contribuí a aïllar Comorera, que fou acussat de titista (1947) i apartat de la direcció, i fins i tot expulsat del partit. Més tard fou readmès. Va patir un atemptat, i llavors es refugià a Sallagosa (Cerdanya). L'abril del 1951 entrà a territori del Principat, amb la finalitat de reorganitzar el partit a l'interior. S'establí secretament a Ripoll sota el nom de Josep Planes i Valls. Fou detingut per la policia franquista a Barcelona (1954) que el jutjà i l'empresonà. El 1957 fou traslladat al Penal de Burgos, on morí. L'any 1985 les seves despulles foren retornades a Barcelona.
Llibres:
1944: La nació en la nova etapa històrica
Articles, reports i ponències:
Patriota cent per cent («Justícia Social», 14.5.1932).
Cartes a un company («Justícia Social», 23.11.1935).
Informe a la Primera Conferència Nacional del PSUC («Treball», 25.7.1937).
Presència de Catalunya en la guerra per la independència (Informe presentat al CC del PSUC, 2/3.3.1939)
La línia nacional del PSU de C (Ponència presentada al CC i al S de la IC, 19.4.1939)
Catalunya unida es redreçarà (18.7.1939)
José Díaz i el problema nacional («Nuestra Bandera», 7.1942)
La revolució planteja a la classe obrera el problema del polític (Lletra a un grup cenetista barceloní, 1.1949)
Discursos i conferències:
Eleccions legislatives del 19 de novembre del 1933 (recollit a «Justícia Social», 4.11.1933).
Sobre l'Aliança Obrera i el Partit Socialista (recollit a «Justícia Social», 14.4.1934)
La gravetat de l'hora actual (recollit a «Justícia Social», 14.7.1934)
La crisi del Consell de la Generalitat i el govern de plens poders (recollit a «Treball», 21.12.1936)
El Pla de la Victòria (recollit a «Treball», 8.4.1937)
La posició política del PSU és l'expressió de la voluntat del poble català (recollit a «Treball», 1.6.1937).
Contra la guerra imperialista i per l'alliberació social i nacional de Catalunya (8.9.1940).
La situació internacional i nacional (26.2.1942).
El problema de les nacionalitats a Espanya (3.1942).
Els separatistes d'un costat de l'Ebre i els de l'altre costat (1943).
Lletres:
A Lluís Companys (1.5.1939).
Carta oberta a un separatista (a J. Carbonell Puig) (3.7.1942).
A Carles Pi i Sunyer (21.8.1945).
A Reis Bertral (1948).
|08-04-2008
#3
08-04-2008 23:06
Un gran dirigente comunista catalan, traicionado por carrillo y cia... Ya llega la hora de que se le ponga en su lugar en la historia del PCE y el PSUC de Jose Diaz, Uribe...
Valoración: 5
| Avisar provocación
#4
09-04-2008 00:22
Los actuales militantes del PSUCViu, como continuadores de un proyecto histórico, tendrían que hacer una reflexión sobre la figura de Camorera
Valoración: 3
| Avisar provocación
#5
José Luis|09-04-2008 01:30
Una pregunta ¿a este hombre le echaron del PSUC acusado de titista,xk? ¿Cual fue la traición de Carrillo? Gracias
Valoración: 1
| Avisar provocación
#6
Astallon|09-04-2008 08:55
Lo acusaron de Titista, por que entre otras cosas queria mantener la autonomía del PSUC respecto del PCE a la muerte de José Díaz (con quien no tuvo muchos problemas). cuando Dolores Ibarruri fue secretaria general (siendo una muñeca de Carrillo ... vamos siendo coaccionada de mil formas) las direcciones del PCE y del PSUC se enfrentaron muy duramente al respecto, asi en las cúpulas del PSUC tenemos a los Comoreristas, que defendían la autonomía del PSU y otra parte que se alineó con la dirección del PCE.
Lo de la traición de Carrillo, dicen como Enrique Líster y demás, es sencilla: Se comenta que Carrillo a través de un agente dió información a la policía sobre donde estaba Joan Comorera, por lo cual no le mató él (de forma directa) sino que propició que los franquistas lo encerraran (que en la época si no te fusilaban ...)
Una lástima lo de Comorera.
Valoración: 5
| Avisar provocación
#7
Babeuf|09-04-2008 10:50
http://www.antorcha.org/galeria/comorera.htm#c1
Honor y gloria al camarada Comorera!
Valoración: 0
| Avisar provocación
#8.- Sí que es creu que el van vendre a la policia
roig independentista|09-04-2008 16:23
És un pesonatge molt interessant, amb les seves llums i ombres, va fer grans aportacions a l'organiztació de comunistes i socialistes catalans, a la comprensió de la qüestió nacional catalana (gràcies a ell el PSUC fou l'únic partit d'una nació sense estat representat com a tal en la internacional comunista) a la contrucció del front d'esquerres, a la lluita antifeixista i a l'esforç per vèncer la guerra contra el feixisme.
Però també utilitzà les purgues estalinistes per a desfer-se d'adversaris i sobretot, no s'hi oposà com hauria d'haver fet un bon revolucionari, al final quan el PCE se'n va voler desfer per la seva línia autònoma respecte a l'estratègia traïdora del PCE, van utilitzar contar ell les mateixes armes que ell havia utilitzat o consentit sense altres, acusant-lo de titista perquè va ser en l'època que s'utilitzava això, si hagués estat abans l'haurien acusat de trotsquista...
És una història de l'esquerra del nostre país, la d'aquell PSUC, com la del Bloc obrer ii camperol, la USC, el PCC d'ardiaca, i també la CNT i el POUM ,que ens han amagat, també el seus hereuis, quan van pactar la transició, i que hauriem de recuperar críticament i aprenent del bo i dolent de tots sense sectarismes
Valoración: 3
| Avisar provocación
#9
m-l català|09-04-2008 19:32
indepe, no diguis mentides siusplau... qué vols saber del BOC-POUM o de la CNT? Els primers (els seus dirigents), traïdors a la República i a la legalitat republicana, espies del feixisme i colpistes en mig d'una guerra contra el feixisme. Els segons, simplement anarquistes i en una gran part dels casos, antinacionalistes (és a dir, antitu xD) i anticomunistes.
no blasfemis en aquest post dedicat a un comunista i català, lluitador de la causa catalana i republicana. Ni contra el PSUC o el PCE, el primer, partit del proletariat català i el segon de la resta de l'estat espanyol.
Joan Comorera, honor i glòria! visca la ÍII República Socialista i dels pobles!
PD: http://www.antorcha.org/euskar/comorer.htm LLEGIU UNA MICA XOVINISTES!
Valoración: -2
| Avisar provocación
#10
Libertario|09-04-2008 19:38
No es mas que un reformista-stalinista que en pleno 1934 cuando las fuerzas proletarias trataban de formar el frente unico contra el fascismo, no se le ocurrio otra gracia que pactar con la esquerra burguesa, de echo por lo que estoy viendo fue [url=http://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Socialista_de_Catalunya]ex
Valoración: 2
| Avisar provocación
#12.- de su"Informe a la 1ªConferencia Nacional del PSUC (25-7-37)
vaya con la memoria historica!|09-04-2008 23:03
Per les seves característiques hem de sostenir que, com a resum d'aquest balanç d'un any, de lluita, ha triomfat la línia política del nostre partit; i haver triomfat la línia política del nostre partit vol dir que han fracassat els escissionistes de la classe obrera, els detractors del Front Popular, els agents trotsquistes del POUM, organització que s'ha transformat en el curs d'aquest any en una agència feixista, en niu d'espies i provocadors a sou de Hitler i Mussolini.
Ha triomfat la nostra línia política de cara a la guerra i de cara als treballadors i ha fracassat la política d'aquells que volent separar artificialment la guerra de la revolució varen anteposar a aquesta guerra una pseudorevolució. Ha triomfat la nostra política d'ordre antifeixista i revolucionari i ha fracassat la política dels incontrolats, dels agents trotsquistes ofegats en la sang de les ignominioses jornades de maig.
Valoración: 1
| Avisar provocación
