ampliar

Informe sobre l’ensenyament en valencià:

una anàlisi de dades per al curs 2007-2008

L’STEPV-iv fa un seguiment de l’ensenyament en valencià any rere any. En aquestmoment, a punt per celebrar el 25é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, sentirem moltes veus, des demolts àmbits. De segur que el got deu estar, aramig ple, aramig buit. Ple o buit, dependrà dels objectius des dels quals es contemple.

El govern valencià, encara no hamarcat objectius per al desplegament i aplicació de la Llei d’Ús, per tant, no sabemon vol arribar ni quina és la política que aplicarà. Tampoc hi ha un debat obert al si de la societat valenciana que ens indique si podemfixar uns objectius comuns, i que siguen objectius en aplicació d’una llei que ens ha d’obligar a totes i a tots.

Amb això, l’indicador del 25% d’alumnat que rep l’ensenyament en valencià perd valor per no saber si, per al conjunt de la societat, i per als grups i entitats socials, és una bona o una mala dada. Ésmassa? És poc? Sense objectius finals, comara arribar a la valencianització total -ni que siga perquè així ho recomanen les avaluacions dels programes d’Ensenyament en Valencià- els indicadors quedenmancats de referències.

Mentrestant, es perd en secundària alumnat que havia començat a estudiar en valencià i encara se’n perdmés en ensenyament no obligatori; la xarxa privada concertada no assumeix la seua part en l’oferta dels programens d’ensenyament en valencià i la distribució territorial configura un país sense cohesió lingüística. I les declaracions d’enguany de Conselleria, en boca de la secretaria autonòmica d’Educació a principi de curs, insistien que la capacitat de creixement de l’ús del valencià és limitada i no és possible incrementar-lamés. Són paraules, les que determinen els objectius del govern valencià?

L’STEPV ha examinat les dades sobre escolarització de la Conselleria d’Educació, ha fet seua la valoració de l’Institut per a l’Avaluació i la Qualitat Educatives sobre la idoneïtat dels programes d’ensenyament en valencià per a la consecució d’un coneixement equilibrat d’ambdues llengües oficials i, per tant, aposta per aquests per al conjunt de la població, tot exigint una revisió i adequació dels programes en tots els nivells educatius.

És des d’aquest objectiu que el sindicat considera parcials, irregulars i insatisfactoris els resultats actuals, resumits en el fet que un 25% de l’alumnat estudia en valencià i açò amb forts desequilibris entre trams educatius, primària/secundària; desequilibris entre centres públics i privats; i entre territoris (províncies). Una vegadamés, el detall esdevé esclaridor per a conéixer el present i traçar propostes de futur.

L’anàlisi de les dades

• L’alumnat escolaritzat en valencià representa enguany el 25% del total de l’alumnat que atén l’escola pública i la concertada. Resulta evident l’increment d’un 1 % per any, de mitjana, des de l'aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, farà 25 anys alnovembre.

• Consolidació d'una doble xarxa, amb una distribució interna d’un 94% de l’alumnat escolaritzat en valencià en la xarxa pública i només un 6% en la xarxa privada concertada, un càlcul de les dades fet sobre la distribució d’alumnat del curs 2006-2007

• L’ensenyament en valència nomanté una costant al llarg del sistema, i decreix, i molt significativament, en els trams no obligatoris. No s’ha consolidat un nivell mínim d’escolarització en valencià en cadascun dels trams educatius. El curs passat, la diferència entre primària i secundària era d’11 punts, 19% primària, 8% secundària.

• Sense continuïtat dintre els nivells educatius obligatoris: en el pas de primària a secundària es perd un 12% d’alumnat escolaritzat en valencià, segons dades d’enguany, que són semblants a les d’altres anys.

• Sense continuïtat territorial. Percentatges inferiors a zonesmés urbanes: 35 punts de diferència entre els extrems, Castelló província, amb un 50% d’alumnat en valencià, contrasta amb el 15% d’Alacant. València, amb unes dades semblants a lamitjana, n’ofereix un 21%.

Les nostres propostes

• Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes, per a tot el sistema, en la línia del que han dit les avaluacions del IVAQUE.

• Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerats i cicles formatius, i això exigeix la regulació de les plantilles, amb catalogació lingüística, cosa que ja era possible l’any 1999 amb l’Acord de Plantilles i que l’administració encara no ha desplegat. Coma detall, s'han de recordar les paraules que en 2005 –Acta de la mesa tècnica de 30 de juny- pronuncià l’administració. Lamajoria de centres poden impartir classes en valencià perquè el professorat té la formació adequada.

• Un major equilibri territorial: 36 punts de diferència entre Castelló i Alacant demanen una planificació d’objectius que supere la voluntarietat.

• Una distribució equilibrada entre pública i privada, que el sector privat finançat amb diners públics assumisca el que li correspon, a causa del seu pes demogràfic i territorial. Sense que l’ensenyament privat concertat, ara per ara no es poden donar avanços significatius en les àrees urbanes.