I ara què? I ara que es pot fer per aturar Bolonya a la UAB?
Els documents de Seguiment de la EEES, els referèndums de facultat, les àmplies mobilitzacions estudiantils el 15-N i el 6 de Març, les contra-propostes del FSUP, el desgavell generalitzat, etc.
Tot això per desgràcia nostre no ha pogut parar Bolonya a la UAB. Almenys s'ha deslegitimat el procés de convergència europea a la UAB. Com també les grans mentides dels qui recolzen el Pla de Bolonya. No obstant això, una àmplia majoria de la comunitat educativa està adormida. El poc posicionament de molts professors davant el Pla de Bolonya - amb contades excepcions - juntament amb la ambigüitat del discurs oficialista. I les promeses incomplertes d'un augment suficient del finançament per part de la Ministra Garmendia i el Conseller. No han fet més que crear perplexitat i desconcert en tota la universitat. Tothom ja se sap les consignes de la declaració de Bolonya, però la majoria per no saber, no saben ni que carai és el Reial Decret que regula els Graus. Això és causa del desconcert i la desinformació de les institucions de la UAB.
No obstant, el nostre discurs, el del moviment estudiantil, és cada cop més fort, més clar, i més ben estructurat. I cada cop s'ha concretat més en els NPE adaptats a Bolonya. Hem fet bé la feina entre totes i tots.
Però cal tenir present una cosa. Bolonya avança, ens agradi o no, amb tots els greuges que està comportant el Procés de Bolonya (amb taxes d'abandonament molt altes, amb molts problemes per la compaginació de feina i estudis, convertint la facultat en una fàbrica com una ETT a través de les pràctiques externes, etc.). Quin és doncs, l'últim espai per sumar? El Claustre.
Jo crec, i és la meva humil opinió, que la LOU s'ha volgut carregar el Claustre i que cal tornar-li a donar el prestigi i el funcionament que tenia abans. El Consell Social ha acabat amb la alta autonomia universitaria. I amb això potser ens trobarem alguns professors que ens recolzaran. La comunitat educativa (Claustre) enfront els lobbies empresarials (Consell Social) i direccions molt jeràrquiques (Consell de Govern, Equip del Rector).
Al Claustre hi hauria d'haver 90 estudiants (un 5% de doctorat). Tot i que és proporcional i molt representatiu, no ens enganyem, el professorat docent i investigador funcionari torna a estar sobrerepresentat amb 150 professors/es. Però això no ens ha de frenar el nostre impetu per donar la llauna a la institució, per estar allà per deixar ben clara la nostra postura. Allà és on es decideix a través de la Normativa d'avaluació si es treu o no la segona convocatòria i altres elements, que independentment del que ha passat a les Juntes de Facultat (on no s'ens ha fet cas i s'han aprovat els graus tot i el perill que això suposa) es decideixen coses importants.
Històricament varem fer política de cadires buides davant unes institucions i polítics que ens varen mentir. Varen fer una LOU calcada a la del PP i ningú amb cert poder a la universitat va dir-hi res al respecte. Varem deslegitimar tot aquell procés i aquella mentida i engany al moviment estudiantil, però anys més tard, això crec jo, no té sentit. I més tenint en compte que si el Consell Social s'ha aprofitat de la substitució del Claustre com a òrgan central a òrgan decoratiu. No podem estar de braços plegats. No sé, crec jo.
