Homenatge a Francesc Layret
Francesc Layret i Foix
Barcelona, 1880 – 1920
Fill de família benestant, va haver d'utilitzar durant tota la seva vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una paràlisi. Destacà en les seves facetes de polític i advocat, espais des d'on esdevingué un gran defensor del moviment obrer, i especialment, desenvolupà la seva tasca professional per a la CNT i la Unió de Rabassaires de Catalunya
El 1902 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on impulsà la dotació per a la ciutat d'escoles municipals en els que l'ensenyament s'impartiria en català.
Va participar a Solidaritat Catalana i, posterioment, el 1917, fou un dels impulsors del Partit Republicà Català, així com del seu òrgan d'expressió La Lucha. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme. El PRC s'adheriria a la III Internacional l'any 1919, mateix any en que va ser elegit diputat al Congrés de Diputats per Sabadell.
El 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va ordenar la detenció i deportació d'una trentena de destacats dirigents sindicals i polítics, especialment de la CNT. En el moment en què Layret abandonava el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat pel terrorisme patronal, representat al llarg d'aquells anys per l'autoanomenat "Sindicat Lliure" amb fortes vinculacions amb el poder polític i militar, i organitzat per a donar resposta al creixement del sindicalisme combatiu. La historiografia assenyala al mateix governador civil com a responsable directe de l'assassinat.
El seu enterrament esdevingué un clam popular, tot i les càrregues de la Guàrdia Civil, si bé esdevingué el preludi de la creixent repressió contra el sindicalisme revolucionari que inclouria empresonaments, deportacions i nous assassinats. Salvador Seguí, "el noi del sucre", exclamà "ja saben el què han fet, els vils!" a l'assabentar-se del seu assassinat.
Barcelona li dedicà un monument l'any 1936 el qual fou desmantellat per les tropes franquistes i reinstal·lat per l'Ajuntament democràtic el 1979.
Mira també:
http://www.lespaijove.cat
http://www.cajei.cat
