Primer van agafar els comunistes,
jo no vaig dir res perquè no era comunista
Desprès es van endur els jueus,
jo no vaig dir res perquè no era jueu
Desprès van venir a buscar els obrers
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Mes tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar


L’empresonament d’en Franki ens posa d’actualitat, novament, aquest famós poema i ens ha de fer veure clar que qualsevol reivindicació que surti dels marges que considerin raonable des d’alguna de les institucions repressives de l’estat, ens pot dur a conseqüències similars.

Volem denunciar aquesta actuació policial i judicial que suposa un pas més en la criminalització dels moviments socials, polítics i sindicals que qüestionen l’ordre establert

- Quan un jutge ex militar condemna a dos anys i set mesos de presó a un jove a qui acusa de “ofensas a la bandera”, malgrat no haver quedat demostrada en el judici la seva participació en el fet.
- Quan la bandera suposadament ofesa es la que simbolitza la continuació de la dictadura feixista de Franco en la actual monarquia.
- Quan la dreta aplaudeix la condemna i demana més.
- Quan  els mossos d’esquadra es salten la legalitat i detenen en Franki sense que hi hagi un preavis als seus advocats.
- Quan l’ajuntament impulsa la denuncia i, després, es renta la consciència demanant l’indult
- Quan el tripartit calla davant la injustícia.
- Quan el govern “progressista” de Madrid nega l’indult sol•licitat.
- Quan un drap, sigui quin sigui el seu color, es mes important que dos anys i set mesos de la vida d’una persona.....

No podem dir que estem en democràcia.!!
La lluita ha de continuar, cadascú en el seu camp i tothom per la llibertat d’en Franki.

Avui, en Franki som tots i totes per que demà ho podem ser qualsevol.

Volem en Franki a casa!!!