Fem un pas endavant en la lluita pels dos dies

Fem un pas endavant

Tots hem pogut comprovar les veritables intencions de la “negociació” convocada per la Generalitat immediatament després de la vaga dels cinc dies. Repartint-se els papers del bo i del dolent (Treball i TMB), els dos organismes comandats pel mateix partit PSC-PSOE intentaven dividir a la plantilla amb la il·lusió d’una possible solució negociada. Però d’acceptar les reivindicacions, RES. I no és precisament el cost econòmic el que els frena (ells que dilapiden milions quan els convé), sinó el cost polític de reconèixer que els conductors tenen raó i que la vaga l’ha provocat TMB amb la seva tossuderia. Els frena el temor de que s’escampi l’exemple de que només amb la vaga es pot aconseguir les reivindicacions. Però així són les coses i no podran tapar la realitat.

La posició mantinguda per TMB en les següents reunions, recolzada de fet per la Generalitat i per uns buròcrates que haurien de ser expulsats de CCOO i UGT, segueix la tònica d’allargar el conflicte esperant que les sancions, els descomptes per vaga i la repressió policial provoquin el desgast dels conductors. Front aquesta tàctica d’esperar el cansament dels vaguistes (i l’exasperació dels usuaris) hem de donar un pas endavant en la lluita, radicalitzar-la, perquè sigui TMB qui es desgasti abans i no buscar solucions intermèdies que al final quedarien en res.

Hem de passar d’uns piquets a les cotxeres que no poden controlar els serveis mínims perquè no se’ls facilita la llista, a uns piquets més nombrosos que no deixin sortir cap autobús el dia de vaga, com han fet els conductors de València, impedint els serveis mínims en plena setmana de Falles. Alhora, cal que les federacions sindicals de Barcelona (els seus afiliats són treballadors que utilitzen els serveis públics) exigeixin la dimissió de l’alcalde Hereu i facin una crida a colar-se al Metro en solidaritat amb els conductors i en protesta per la immobilitat de TMB indiferent també a les molèsties dels seus usuaris. I en aquesta tasca, la CGT -que ha estat el motor de la vaga- té molt a fer, especialment al Metro de Barcelona o­n és majoritària al comitè d’empresa. És en aquests moments quan són més necessaris els sindicats per assegurar l’extensió de la lluita i en aquesta hem de colpejar a TMB per totes les bandes possibles. Ja el 6 de març els estudiants s’afegiren a la manifestació i cada vegada són més les mostres de solidaritat. Continuem i avancem fins aconseguir:

·                2 dies setmanals de descans i augment de plantillA.

·                Anul·lació de les sancions i denúncies.

·                Devolució dels descomptes salarials.

A Madrid, València, Andalusia també estan conductors, afiliats a diversos sindicats, en lluita per les mateixes reivindicacions i també demanen augment de salaris. Es indignant que s’hagi de fer vaga pel compliment d’una llei i que en tots els llocs la resposta sigui la repressió. Cal coordinar-nos enviant delegats per connectar les assemblees per fer una plataforma i accions comunes i exigir a CCOO, UGT, CGT i tots els sindicats la convocatòria de una vaga general de transports.

Aquest dissabte 29 de març la Federació del Metall de la CGT convoca a Barcelona, a les 12 hores a plaça Universitat, una manifestació amb els lemes “Para’ls els peus, Condicions de treball dignes”. Participem-hi amb les nostres reivindicacions unint forces, ja que som la mateixa  classe obrera  i tenim  el mateix enemic.

Barcelona, 27 de març de 2008

Clase contra Clase

www.ccc-ft.org      clasecontraclase@hotmail.com