ampliar

Els sindicats de l'ensenyament amenacen amb més jornades de vaga si el conseller no els rep

Els principals sindicats del sector de l'ensenyament amenacen de fer noves mobilitzacions el mes d'abril perquè asseguren que el conseller d'Educació encara no els ha rebut malgrat la vaga del 14 de febrer. Els sindicats donen una setmana al conseller Maragall, fins al 10 de març, per mostrar la seva intenció de negociar i retirar els punts més controvertits del document de bases de la futura llei d'educació, un document que ja va motivar una jornada de vaga el 14 de febrer passat.  Els mestres i professors han amenaçat amb noves mobilitzacions i jornades de vaga a l'abril si el conseller d'Educació, Ernest Maragall, no mostra abans de la setmana que ve la seva voluntat de negociar i retirar els punts més controvertits de la nova llei d'educació.

En una roda de premsa Ustec-Stes, FE-CCOO, Aspepc-SPS, Fete-UGT i Fe-CGT, els cinc sindicats que ja van convocar l'aturada del 14 de febrer passat, han reiterat la seva unitat d'actuació i han posat dilluns que ve, 10 de març, com a data límit perquè Maragall faci algun moviment. Aquest mateix dia, els sindicats es tornaran a reunir per debatre la possibilitat de convocar noves mobilitzacions i, fins i tot, una o més vagues a mitjans del mes d'abril.

Els sindicats consideren que la comissió de seguiment del Pacte Nacional per a l'Educació, que aquesta tarda es reunirà amb el conseller Maragall, no els representa, ja que només compta amb la presència de CCOO i UGT, i que per tant, en "queda exclòs la majoria del professorat". En aquest sentit, els sindicats de l'ensenyament reclamen un marc de negociació en què estiguin representats tots els sindicats, a més de l'administració i les patronals.

http://www.3cat24.cat/noticia/260640/catalunya/Els-sindicats-de-lensenyament-amenacen-amb-mes-jornades-de-vaga-si-el-conseller-no-els-rep

1. Els convocants de l'aturada del 14 de febrer critiquen que el conseller no ha fet "cap gest"

EFE

BARCELONA

Els principals sindicats de l'ensenyament han amenaçat avui amb noves mobilitzacions i jornades de vaga a l'abril si el conseller d'Educació, Ernest Maragall, no mostra abans de la setmana que ve la seva voluntat de negociar i retirar els punts més controvertits de la futura llei d'educació.

En una roda de premsa, els dirigents dels cinc sindicats convocants de la vaga del 14 de febrer (Ustec-Stes, FE-CCOO, Aspepc-SPS, Fete-UGT i Fe-CGT) han reiterat la seva unitat d'actuació i han posat dilluns que ve, 10 de març, com a data límit perquè Maragall mostri la seva inequívoca voluntat de negociar.

Els cinc sindicats es reuniran dilluns que ve per, en funció de la resposta de Maragall, debatre sobre possibles mobilitzacions. Han afegit que la reunió de la comissió de seguiment del pacte nacional per a l'educació, que se celebra aquesta tarda amb la sola presència de FE-CCOO i Fete-UGT, no és un marc de negociació ja que "en queda exclosa la majoria del professorat".

Contraris al document de bases de la normativa

Per això, han exigit que es creï un nou marc de negociació en què estiguin representats l'Administració, tots els sindicats i les patronals per negociar la futura llei ja que, després de l'"èxit rotund" de la vaga del 14 de febrer, donen per "amortitzat" el document de bases plantejat pel conseller.

En nom del sindicat majoritari Ustec-Stes, Rosa Cañadell ha denunciat que en les dues setmanes i mitja que han passat des de la vaga Maragall "no ha fet cap gest", cosa que interpreten com un "menyspreu" al professorat. "Maragall menteix una vegada més quan diu que està obert al diàleg", ha denunciat Cañadell.

Així mateix, ha exigit que, a diferència del document de bases, la nova reglamentació consensuada exclogui la gestió indirecta dels centres, eviti la creació d'un cos encobert de directors, rebutgi l'augment d'oferta en les concertades, negui la gestió empresarial dels centres i tanqui la porta a l'autofinançament dels centres públics.

Negociació amb tots els sindicats

Isidre Rabadà (CCOO) i David Medina (UGT), en nom dels únics sindicats que assistiran a la reunió d'aquesta tarda (a diferència de la resta, sí que van firmar el pacte nacional per a l'educació), s'han compromès a reivindicar en aquesta reunió la creació d'un àmbit de negociació "sense exclusions".

Xavier Massó (Aspepc-Sps) i Emili Cortavitarte (Fe-CGT) han lamentat la "desconsideració absoluta" de Maragall pels sindicats i els professors per no donar cap resposta a la vaga.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=488489&idseccio_PK=1021&h=

L'escola pública és prioritària

Mollerussa | Francesc Foguet | dilluns, 3 de març de 2008 | 12:19h

per Francesc Foguet i Boreu. Professor de literatura a la UAB

Els mestres tenen tot el dret a fer vaga. La desídia dels governs d’aquestes darreres dècades envers l’escola n’ha fet vessar el got de la paciència. Tantes lleis d’educació, tants canvis han convertit l’ensenyament en un camp de batalla en el qual, es miri com es vulgui, ens juguem el futur del país. Els polítics de torn mai no han tingut interès per fomentar de veres l’educació. El resultat és una escola exhausta, desacreditada i sense rumb. L’escreix de voluntarisme del professorat ha tocat fons i amenaça de convertir l’escola en un niu d’amargor i de desfeta col·lectiva. La nova llei d’educació planteja, per acabar-ho d’adobar, forats negres que semblen afavorir la privatització encoberta de la gestió escolar.

Les transformacions extraordinàries que ha patit la societat catalana amb l’arribada desmesurada d’immigració d’arreu i els trasbalsos produïts per l’anomenada globalització –la doctrina neoliberal implantada com una dictadura inevitable– i per la tecnologització creixent –una mena de deshumanització radical– reclamen una escola pública, de qualitat, que sàpiga fer-hi front. La realitat és adversa, però bé hi ha d’haver alguna reacció en un sentit positiu, com en els millors moments de la història de l’escola catalana.

No n’hi ha prou a canviar lleis unidireccionalment, sinó que cal apostar fort per millorar la formació dels futurs mestres, el reciclatge professional dels que ja exerceixen, les infraestructures i les ràtios de les aules, etcètera. Cal, en definitiva, incrementar els recursos humans i materials (sense els quals és inútil cap reforma educativa) perquè els mestres puguin fer la feina molt millor del que la fan ara. Però és imprescindible també un consens social, de tots els agents implicats, amb els pares i els mestres al capdavant, perquè l’escola sigui respectada i perquè els professionals de l’educació gaudeixin del prestigi que es mereixen.

L’escola pública hauria de ser una prioritat política per a tots els governs. Sobretot per als qui es diuen d’esquerres. Perquè l’escola, tal com estem, esdevé un dels pocs espais de cohesió social, d’integració de col·lectius estrangers i de transmissió de valors. PP i Ciudadanos, com els neocon ianquis, saben molt bé la importància que té l’escola. És per això que volen desarticular-la de dalt a baix i que s’entesten a accentuar-ne les diferències segons el poder adquisitiu dels pares i –en contradicció amb l’ultraliberalisme que professen– a imposar mesures nacionalitàries espanyolitzants. PSOE-PSC, progres de paraula, però no de fets, engiponen una Llei d’Educació que, com diu Xavier Diez, sembla inspirada en la «doctrina de xoc» de Naomi Klein i que representa una amenaça de primer ordre per a la cohesió de la societat catalana. No fa l’efecte, tanmateix, que els importi gaire, a alguns dirigents polítics que governen, de desballestar l’escola pública per la via de la privatització, perquè, de fet, ja procuren de dur els fills a la privada.

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6260