ampliar

Els mestres anuncien més aturades un cop superada la vaga amb nota

1. • La meitat dels més de 65.000 professors del sector públic secunden la protesta, que buida les classes

2. • Uns 50.000 docents i alumnes es manifesten a Barcelona contra les bases de la llei d'educació

JORDI CASABELLA

BARCELONA

No comptaven amb la comprensió de les famílies, ni el suport de la intel.liguèntsia de la professió, representada pels moviments de renovació pedagògica. Ni tan sols amb el favor dels directors dels centres, els representants dels quals s'havien posat del costat del conseller Ernest Maragall. Però malgrat això, els sindicats van demostrar ahir que el professorat no els ha donat l'esquena. El primer assalt del combat que mantenen amb Maragall, a qui exigeixen la retirada de les bases de la llei d'educació, es va saldar amb nota. La vaga va registrar un seguiment apreciable i la manifestació de Barcelona va ser un èxit, fins al punt que, abans d'acabar, ja s'anunciaven noves aturades.

La jornada va transcórrer sense incidents ressenyables. Es van respectar els vituperats serveis mínims decretats per la Conselleria de Treball. I no hi va haver pressions per als ensenyants que van preferir treballar. Dels més de 65.000 mestres i professors de centres públics a qui anava dirigida la convocatòria, al voltant de la meitat es van declarar en vaga, segons les dades distribuïdes a mitja tarda per la Conselleria d'Educació a partir de les dades transmeses per les direccions d'escoles i instituts.

Previsiblement hi va haver ensenyants que inicialment secundaven l'aturada i finalment van ser cridats a formar part dels serveis mínims, cosa que indueix a pensar que els partidaris de la protesta eren uns quants milers més que els detractors. La paralització de l'activitat va afectar més els centres d'Infantil i Primària, que escolaritzen nens de 3 a 12 anys, que els instituts.

ASSEMBLEES D'INSTITUT

La interpretació d'aquest comportament difereix en funció de la font. Educació sosté que la reforma en estudi afecta més els instituts, i que allà el document de bases compta més simpaties. Fonts sindicals ho atribueixen a un fet més prosaic: molts professors no van tenir necessitat de declarar- se en vaga perquè prèviament els alumnes ja havien anunciat, després de reunir-se en assemblea, que ahir no anirien a classe.

Els cinc sindicats convocants van elevar el llistó de la xifra de vaguistes per sobre del 80% dels docents de la xarxa pública. En la concertada, la mobilització va tenir un efecte molt limitat. Però amb independència de la guerra de xifres, els promotors de la protesta van aconseguir paralitzar les classes. o­n hi va haver activitat, amb freqüència es va veure limitada a la mera atenció a l'alumnat.

Però la principal conquista sindical de la jornada d'ahir va residir en el múscul exhibit en la manifestació de Barcelona, que es va reproduir en altres ciutats a manera de rèpliques de menor escala. 50.000 persones, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana, van desfilar a partir del migdia des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume. Les reminiscències de les manifestacions del Primer de Maig, Dia del Treball, en els comunicats d'algun sindicat es van fer inevitables. Però al Dia del Treball de ja fa bastants anys.

No tots els manifestants eren docents. Milers d'estudiants van marxar al seu costat. Les pancartes i els cartells més oficialistes al.ludien als suposats perills que esperen l'ensenyament públic si triomfa el projecte apadrinat per Maragall: la mercantilització de l'educació i la privatització de centres. La idea d'examinar els docents tampoc agrada: "¿Qui avalua l'avaluador?", deia una de les proclames.

VARIETAT DE LEMES

Amb aquests lemes van competir tota mena d'expressions de descontentament. Contra la sisena hora ("¿No tenim prou deures?", s'interrogava un cartell), la saturació de les aules ("No som sardines") o els incentius al professorat dels instituts que s'aculli a plans de millora ("No aprovats x diners"). "Deixa'ns treballar en pau", reclamava directament una pancarta dirigida a Ernest Maragall, a qui en una altra es qualificava de conseller de crispació.

Hi va haver també profusió de cartells amb fotos dels manifestants absents, fruit de la coïssor provocada pels serveis mínims: "Aquests estan complint ordres. No tenen dret a fer vaga", deien. A mesura que la marxa s'acostava al final, les consignes es van anar dispersant. A les portes de la Generalitat, per exemple, el Sindicat d'Estudiants va reclamar que "el fill de l'obrer" vagi a la universitat.

Encoratjats per les dimensions de la manifestació, els representants sindicals no van trigar a desafiar el conseller. USTEC es va afanyar a anunciar "més mobilitzacions" si no arxiva la seva proposta. Fins i tot va parlar d'enterrar el Pacte Nacional per l'Educació. Entre altres coses perquè, després de la prova d'ahir, aquest marc de negociació ha deixat de ser útil, ja que ni la USTEC ni dos més dels sindicats convocants de la protesta, ASPEPC i CGT, el van subscriure. UGT va ser igual d'explícita: "O la conselleria retira les bases, o tornarem a la vaga". És una qüestió de "lògica aristotèlica", va aclarir el seu portaveu.

Toque de atención

Más de 50.000 personas se manifiestan en Barcelona contra la política educativa del Govern

MERCÈ BELTRAN - Barcelona

CONDICIÓN SINDICAL "Se deben retirar las bases de la ley de Educación, no hay más opción"

RESPUESTA DEL GOVERN "El documento de bases es para propiciar el diálogo, no una ley elaborada"

La jornada de huelga en la enseñanza pública contra la política educativa del Govern tuvo ayer un seguimiento más en primaria secundaria, desembocó en masivas manifestaciones en todas las capitales catalanas y puso en jaque la organización familiar de miles de hogares.

El documento de bases de la ley de Educación (LEC), presentado hace dos meses por el conseller Ernest Maragall, está en el origen del llamamiento a la huelga de los sindicatos (Ustec-Stes, CC. OO., Aspepc-Sps, Fete-UGT y CGT) y de asociaciones de estudiantes. Una jornada, convocada con casi dos meses de antelación, que no han secundado ni asociaciones de padres, ni movimientos de renovación pedagógica, ni la junta de directores de secundaria, ni tampoco un buen número de docentes. A su juicio, la huelga ha sido "prematura" y está "fuera de lugar" porque se protesta contra un documento que es un punto de partida para empezar a negociar la LEC y no una ley. De ahí que distintos portavoces de estos sectores la califiquen de "huelga preventiva".

Y pese a todo, el documento de bases ha conseguido soliviantar los ánimos de todos los sindicatos, unas voces que difícilmente interpretan la misma canción, y romper la paz sindical que la conselleria consiguió hace dos años con la firma del Pacte Nacional per a l´Educació (sólo se descolgó Ustec-Stes).

El primer asalto de esa unión sindical se saldó ayer con un amplio seguimiento del paro - un 90% en primaria y formación de adultos y un 70% en secundaria, según sus datos- y una afluencia masiva a las manifestaciones. Sus cifras hablan de más de 60.000 personas en Barcelona, en una marcha encabezada por los secretarios generales de los sindicatos convocantes, entre ellos Josep M. Álvarez (UGT) y Joan Coscubiela (CC. OO.), y de otras 20.000 en el resto de capitales.

La jornada de huelga comportó que miles de familias tuvieran que ingeniárselas para vivir una jornada laboral sin escuelas. Canguros, abuelos, un día a cuenta de vacaciones o niños en escuelas a medio gas fueron la tónica de la jornada.

Las manifestaciones, en las que se corearon eslóganes en contra de la política de Ernest Maragall y del supuesto peligro de privatización que supondría la traducción del documento de bases en una ley, constataron que algunos docentes están molestos por muchas cosas, algunas de las cuales vienen de lejos. Y el documento de bases ha abierto la espita de un larvado malestar.

Tras la jornada de ayer, los sindicatos mantienen su pulso con la Conselleria d´Educació y anuncian más jornadas de paro si no se retira el documento de bases, requisito que consideran básico para sentarse a negociar.

No es esta la disposición de Educació y para el Govern la convocatoria de ayer merece otra reflexión. Los datos de Educació sitúan en un 50,51% el seguimiento del paro y la Guardia Urbana cifra en 50.000 los asistentes a la marcha de Barcelona. El president Montilla dejó claro que el Govern no variará su política. "Hemos generado unas bases para elaborar una ley y la huelga se ha hecho contra una ley que no está redactada", dijo en Madrid.

Las bases, insistió Montilla, quieren propiciar un diálogo "que vaya más allá de los docentes" y la LEC quiere acometer las reformas que precisa la educación. "Los sindicatos hablan de privatización del sistema, y en ningún caso es así", insistió Montilla. A juicio del president, "se trata de superar inercias y aclarar malos entendidos", por lo que reiteró la disposición al diálogo.

Francesc Colomé, secretario de Política Educativa de la conselleria, pedía tiempo para analizar, "con tranquilidad", lo que "nos dice el 50% que ha secundado el paro y el mensaje de los que no han parado. Esto no es un pulso con los sindicatos. Tenemos que entrar en una situación de normalidad. Estoy seguro de que hablando nos entenderemos. Tenemos que pactar con los docentes, pero no sólo con ellos".

"Esperamos que el conseller tome buena nota, retire el documento de bases y abra un verdadero proceso de negociación" MANIFIESTO SINDICAL CONJUNTO Ustec, CC. OO., UGT, Aspepc y CGT

"Los sindicatos hablan de que se quiere privatizar el sistema educativo; en ningún caso es así. Hay que superar inercias y aclarar malos entendidos" JOSÉ MONTILLA Presidente de la Generalitat

"Esto no es un pulso con los sindicatos. Nosotros tenemos que negociar con los docentes, pero no sólo con ellos" FRANCESC COLOMÉ Secretario general de Política Educativa.

"Esto no es un restaurante"

Núria Escur

Los padres, sin tener claro lo que eran servicios mínimos, no sabían a qué atenerse

A ver: sabes lo que es una huelga?

- Que descansan. por qué crees que tus profesores han hecho huelga?

- No sé muy bien. Pero me parece que protestan porque las escuelas no tienen que ser tan caras ni racistas.

R. tiene 8 años y cursa tercero de primaria en una escuela pública del Eixample. Desde sus ojos de niño, eso, tan primitivo y meridiano, es lo que significa la huelga. No más. El jueves pasado - con tiempo para que las familias se organizaran- le pusieron en la mochila una nota informativa de aviso de huelga. En ella se ponía de manifiesto el temor de un sector de educadores documento de bases de la ley de Educación de Catalunya.

El problema llegó luego. En la nota se advertía que la escuela permanecería cerrada el jueves, día 14. "Hasta entonces - explica M. Antònia Fàbregas, directora del CEIP Aurò- lo que se entendía por servicios mínimos era una persona de dirección y una de conserjería. Es evidente que dos personas no pueden asumir que lleguen 400 niños". Anteayer les llegó una orden del Departament d´Educació. "Los servicios mínimos incluían un profesor por cada cuatro grupos". De entrada, se mantenían los grupos por separado, pero al final se programaron actividades juntando niños de distintas edades.

A las nueve de la mañana de ayer, en la puerta de la escuela sólo había 23 de los 450 niños con que cuenta el centro. Problema: los padres, sin tener claro lo que eran servicios mínimos,no sabían a qué atenerse. Unos movilizaron canguros y abuelos. Otros se presentaron a media mañana. Los teléfonos no paraban ante la sorpresa de los propios profesores: "Nos llaman que vendrán a comer. ¡Esto no es un restaurante!". El goteo complicó el día de lluvia. Se puso en marcha el "menú de emergencia" (menú frío, el previsto ante un apagón, recorte de agua, etcétera).

¿Qué quieren hacer llegar a la sociedad? "Primero. Que esta no es una huelga por el sueldo o el presupuesto. Va más allá. Tememos que con esta ley la escuela pública acabe siendo un gueto residual. La educación no es un mercadeo - explica Fàbregas-. Pedimos consenso, no inmovilidad". Otro dato sobre el que reclamaban reflexión es que "el profesor que no forma parte de los servicios mínimos se ha quedado sin cobrar".

No todos los centros públicos secundaron ayer la huelga. En el distrito de Sarrià-Sant Gervasi, de siete escuelas públicas cinco abrieron con absoluta normalidad. Los servicios estaban en marcha. "Estamos de acuerdo con el 80% del contenido de la ley", explicaba uno de los directores consultados. "Desde las juntas de directores ya se envió a la conselleria un documento con nuestras dudas. Lo han leído, nos han contestado y lo tendrán en cuenta".

Considera este sector que no ha apoyado la huelga que "se trata sólo de unas bases. ¡Unas bases por discutir! ¿Qué temen?" Lamentan, además, que muchos de quienes secundan la huelga no hayan acudido a las reuniones pertinentes y ni siquiera se hayan leído el texto de las bases. En definitiva, un día extraño y singular para niños, padres y los mismos profesores que tuvieron que buscar estrategias. Ayer, alguno de ellos admitía que "a nadie le gusta hacer huelga. Se convierte en un día perdido para casi todos".

Els sindicats d'ensenyament no descarten una altra vaga

La d'ahir va tenir un seguiment important · Maragall proposa un procés de diàleg

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va dir que avui mateix obriria un procés de diàleg i de reflexió per a pactar el document de bases (pdf) de la futura llei d'educació. Però els sindicats convocants de la vaga de mestres d'ahir poden proposar més mobilitzacions, i fins i tot una nova vaga, si Educació no retira aquest document. La vaga d'ahir fou important: segons el govern, un 52% dels mestres van seguir-la; segons els sindicats, un 90%.

Sigui com sigui, desenes de milers de mestres van participar en les manifestacions que es van fer ahir a migdia a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

La dirigent del sindicat USTEC-STES, Rosa Canyadell, va confiar a VilaWeb que 'sindicats i mestres esperaven aviat una resposta contundent del conseller Maragall, consistent a retirar el document i a obrir un marc de negociació'. Però no va posar dates a aquesta resposta. Per Maragall, la vaga no va ser multitudinària, però sí carregada d'elements de reflexió que caldria analitzar. No va estar-se de dir, tanmateix, que la vaga havia estat una reacció desmesurada a uns problemes que constituïen el nucli del debat en la comunitat educativa, segurament motivada per un malestar acumulat de molts anys i que, per tant, no anava del tot contra el document de bases.

Document de bases controvertit

El govern va presentar el document de bases de la futura llei d'educació per a establir unes línies d'actuació contra l'augment del fracàs escolar, revelat per alguns informes (per exemple, el PISA). Entre més coses, el document proposa que els centres puguin explorar formes de gestió indirecta que en alguns països han funcionat, i que els equips directius puguin triar els mestres que més s'ajustin al seu projecte... En definitiva, que l'actual model centralitzat se substitueixi per un altre en què els centres tinguin més autonomia. Segons els sindicats, aquests propòsits obren la porta a la privatització dels centres, perquè adopten una gestió empresarial i empobreixen les condicions laborals dels docents.

Educació replica que el document de bases no aposta per cap privatització progressiva dels centres, sinó per un debat de la comunitat educativa amb vista a pactar la futura llei educativa.