Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions (us presenteu o no, quina opció de vot defenseu...) i per què?
Hem presentat candidatures de Lluita Internacionalista per les quatre províncies de Catalunya i per Madrid. No ho fem des de cap posició de confiança en la democràcia burgesa parlamentària, sinó per aprofitar un moment i uns mitjans que normalment no tenim a l’abast. Bàsicament l’interès que per nosaltres tenen les eleccions és la possiblitat de fer arribar el nostre missatge a molta gent, mitjançant els espais gratuïts de propaganda electoral. Per nosaltres les eleccions no són un fi sinó un mitjà més per cridar a l’organització d’una alternativa dels treballadors i treballadores.
Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?
És evident que no, ni tan sols des de la lògica de la democràcia burgesa.Sense entrar en els matissos de les perversions de la Llei d’Hondt, ni la mateixa burgesia es creu el seu propi principi “d’una persona, un vot”. L’exemple més clar és que el 12% de la població adulta no podrà votar, perquè s’exclou els immigrats que no tenen nacionalitat espanyola. L’altre la il·legal·lització de l’esquerra abertzale, que a la pràctica deixa fora de les eleccions desenes de milers de bascos i basques.
Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC...)?
L’esquerra parlamentària fa una política favorable als interessos de la patronal i la banca. Continuen els tancaments, les deslocalitzacions (també d’empreses subvencionades) i la desregulació dels drets laborals, mentre es reprimeix la resposta obrera (Cándido y Morala, treballadors de handling d’El Prat, pallisses als conductors de TMB...). Es manté la llei d’estrangeria, que condemna a l’explotació centenars de milers de treballadors. S’aprofundeix la privatització dels serveis públics (Llei d’Educació de Catalunya, sanitat on obre la porta a situacions sagnants com l’Hospital Severo Ochoa sota les urpes del PP...). Es segueix reprimint la voluntat dels pobles de decidir el seu futur (retallades a un Estatut ja raquític, il·legalització d’ANB i PCTB, processament mesa del parlament i d’Ibarretxe...), en defensa del règim monàrquic. I a l’exterior les coses no van millor: Zapatero va retirar les tropes d’Iraq però en va enviar més a l’Afganistan, Haití i el Líban en defensa dels interessos d’EUA. Sense oblidar que l’estat Espanyol participa activament del bloqueig de Gaza, que condemna a la misèria un milió i mig de Palestins, i aprofundeix les polítiques imperialistes sobre el Marroc i l’Amèrica Llatina. Aquesta és la política del PSOE i de les seves comparses (IU, ICV-EUiA i ERC) que, amb el suport de les direccions burocràtiques de CCOO i UGT s’han dedicat a imposar la desmobilització.
Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vsita de l’acció del futur govern?
No pensem que el PP i el PSOE siguin exactament el mateix, perquè no és igual quan la patronal governa directament que quan ho fa per mitjà d’intermediaris.Però sabem que de la mà de l’esquerra institucional no vindrà cap solució pels problemes dels treballadors i treballadores. I menys ara, quan la burgesia pretén que siguem nosaltres els qui paguem les conseqüències de la crisi econòmica que la patronal ha generat buscant el benefici a qualsevol preu. No podem confiar en ningú més que en la força dels treballadors i treballadores, i això passa per construir una alternativa obrera. És important acabar amb el xantatge de la por sobre el qual es basa l’anomenat “vot útil”: ells-no-ens-defensen-però-si-ve-la-dreta-serà-pitjor. Cal trencar aquesta lògica i entendre que la construcció d’una alternativa obrera està a les nostres mans.
Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?
És un dels problemes que ens hem trobat en les succesives convocatòries electorals. Hem intentat acords amb diverses organitzacions, però fins ara, per un motiu o un altre, no ha estat possible, excepció feta de les candidatures pel NO a la Constitució Europea, conformada amb companys i companyes de col·lectius molt diversos. Fa anys que defensem un reagrupament a l’esquerra del tripartit que no acaba de concretar-se. De fet hem estat molt curosos amb els nostres lemes electorals: parlem de “construir l’alternativa”; no diem que l’alternativa sigui LI. Ara estem participant de diversos processos de confluència i esperem que donin fruits. El que es palpa en l’ambient és que cada dia hi ha més militants que senten la necessitat d’agrupar forces. Però no serà per sumatori d’organitzacions, ni de processos de lluita en molts casos dispersos, ni de grans debats ideològics en els que uns imposin a d’altres la seva posició. Cal la voluntat comuna de trobar el programa que defineix aquest espai d’esquerres, del que ens uneix, però també amb consciència del que ens separa, i posar fil a l’agulla: definir una plataforma comuna, concretar-la unitàriament al costat de les lluites, trobar un espai pels debats que no paralitzi la intervenció comuna, amb llibertat de cada organització per a expressar-se,... i tirar endavant. Cal trencar amb els sectarismes. No diem que sigui fàcil, però no hi ha altre camí.
Kaos -¿Qué postura mantenéis ante las elecciones (si os presentáis o no, qué opción de voto proponéis…) y por qué?
Hemos presentado candidaturas de Lucha Internacionalista para las cuatro provincias de Catalunya y para Madrid. No lo hacemos desde ninguna posición de confianza en la democracia burguesa parlamentaria, sino para aprovechar un momento y unos medios que normalmente no tenemos a nuestro alcance. Básicamente el interés que para nosotros tienen las elecciones es la posibilidad de hacer llegar nuestro mensaje a mucha gente, mediante los espacios gratuitos de propaganda electoral. Para nosotros las elecciones no son un fin sino un medio más para llamar a la organización de una alternativa de los trabajadores y trabajadoras.
Kaos -¿Creéis que estas elecciones son plenamente democráticas, analizándolas lógicamente desde el punto de la democracia formal propia del pensamiento burgués?
Es evidente que no, ni siquiera desde la lógica de la democracia burguesa.Sin entrar en los matices de las perversiones de la Ley Hondt, ni la misma burguesia se cree su propio lema de “una persona un voto”. El ejemplo más claro es que el 12% de la población adulta no podrá votar, porque se excluye a los inmigrantes que no tienen nacionalidad española. El otro es la ilegalización de la izquierda abertzale, que en la práctica deja fuera de las elecciones decenas de miles de vascos y vascas.
Kaos - ¿Qué valoración hacéis de la legislatura que concluye, gobernada por el PSOE y sus aliados parlamentarios (ICV-IU, ERC…)?
La izquierda parlamentaria hace una política favorable a los intereses de la patronal y la banca. Continúan los cierres, las deslocalizaciones (también de empresas subvencionadas) i la desregulación de los derechos laborales, mientras se reprime la respuesta obrera (Cándido y Morala, trabajadores de handling de El Prat, palizas a los conductores de TMB...). Se mantiene la ley de extranjería, que condena a la explotación de centenares de miles de trabajadores. Se profundiza la privatización de servicios públicos (Ley de Educación de Catalunya, sanidad donde abre la puerta a situaciones tan sangrantes como la del Hospital Severo Ochoa bajo las garras del PP...). Se sigue reprimiendo la voluntad de los pueblos a decidir su futuro (recortes a un Estatuto ya raquítico, ilegalización de ANV y PCTV, proceso a la mesa del parlamento vasco e Ibarretxe...), en defensa del régimen monárquico. Y en política exterior las cosas no van mejor: Zapatero retiró las tropas de Irak pero mandó más a Afganistan, Haití y el Líbano en defensa de los intereses de EEUU. Sin olvidar que el estado Español participa activamente del bloqueo a Gaza, que condena a la miseria un millón y medio de palestinos, y profundiza las políticas imperialistas sobre Marruecos y América Latina. Ésta es la política del PSOE y de sus comparsas (IU, ICV-EUiA y ERC) que, con el apoyo de las direcciones burocráticas de CCOO y UGT se han dedicado a imponer la desmovilización.
Kaos – Al parecer todo apunta a que no está claro qué fuerza será la ganadora en las elecciones. El PSOE está usando a fondo la posibilidad de una victoria del PP para movilizar al electorado. ¿Según vuestra valoración, qué podría significar una victoria de Zapatero o de Rajoy desde el punto de vista de la acción del futuro gobierno?
No pensamos que el PP y el PSOE sean exactamente lo mismo, porque no es igual cuando la patronal gobierna directamente que cuando lo hace mediante intermediarios.Pero sabemos que de la mano de la izquierda institucional no vendrá ninguna solución a los problemas de los trabajadores y trabajadoras. Y menos ahora, cuando la burguesía pretende que seamos nosotros quienes paguemos las consecuenciasde la crisis económica que la patronal ha generado buscando el beneficio a cualquier precio. No podemos confiar en nadie más que en la fuerza de los trabajadores y trabajadoras, y esto pasa por construir una alternativa obrera. Es importante acabar con el chantaje del miedo en el que se basa el llamado “voto útil”: ellos-no-nos-defienden-pero-si-viene-la-derecha-será-peor. Hay que romper esta lógica y entender que la construcción de una alternativa obrera está en nuestras manos.
Kaos - Parece evidente que a día de hoy no existe una opción anticapitalista ampliamente implantada y reconocida como tal, sino una multiplicidad de organizaciones y colectivos opuestos al sistema: ¿qué pasos creéis que podrían ayudar a avanzar en la construcción de un referente de la izquierda, sólido, implantado e influyente, capaz de enfrentar los ataques de este sistema capitalista?
Es uno de los problemas con los que nos hemos encontrado en las sucesivas convocatorias electorales. Hemos intentado acuerdos con diversas organizaciones, pero hasta ahora, por un motivo o por otro, no ha sido posible, excepción hecha de las candidaturas por el NO a la Constitución Europea, conformada con compañeros y compañeras de colectivos muy diversos. Hace años que defendemos un re agrupamientos a la izquierda del tripartito que no acaba de concretarse. De hecho hemos sido muy cuidadosos con nuestros lemas electorales, pues también los hemos querido al servicio de esa necesidad de reorganización: hablamos de “construir la alternativa”; no decimos que la alternativa sea LI. Estamos participando de varios procesos de confluencia y esperamos que den frutos. El que se palpa en el ambiente es que cada día hay más militantes que sienten la necesidad de agrupar fuerzas. Pero no será por sumatoria de organizaciones, ni de procesos de lucha habitualmente dispersos, ni de grandes debates ideológicos en que uno imponga a otros su posición. Es precisa la voluntad común de encontrar el programa que define este espacio de izquierdas, de lo que nos une, pero también con consciencia de lo que nos separa, y poner hilo en la aguja: definir una plataforma común, concretarla unitariamente junto a las luchas, encontrar un espacio para los debates que no paralice la intervención común, con libertad de cada organización para expresarse,... y echar a andar. Hay que romper con los sectarismos. No decimos que sea fácil, pero no hay otro camino.
#1.- ¿1.200 votos?
Yo me abstengo... pero haciendo campaña por la abs|05-03-2008 17:43
Tronc@s, ¿no habríais hecho mejor en absteneros o en pedir el voto para otra formación o ir coaligad@s en ella?
Valoración: 0
| Avisar provocación