A un mes escàs de les eleccions americanes els candidats juguen els darrers cartuxts. Els republicans titllen Barack Obama de terrorista. Sembla que la Senadora Palin li retreu, en un article al New York Times, contactes amb un ex militant contra la guerra de Vietnam nomenat Bill Ayers, personatge que sembla havia organitzat una campanya d’atemptats als EEUU els anys 80. Lligam amb Obama? Era Professor de Ciències de l’Educació, d’Obama quan tenia 8 anys.
Aquesta Senadora els ha posat en més d’un embolic, però, culpar algú de terrorista és el que més rèdits dóna, és dificil de ratificar, és un qualificatiu molt ampli, que espanta. Es tracta d’un fet molt usual, ho vivim gairebé cada dia al nostre país, al nostre Estat. Hi ha molta afició a sembrar dubtes i, vet aquí que, aquest fet, fa bó el refrany de sembra que alguna cosa queda.
Jo em demano, no és terrorisme d’Estat sumergir el món en una guerra “santa” com diuen els dirigents ianquis, sempre que l’economia del país fa figa?
Què ens espera ara, quan la crisi econòmica-financera assola aquell país i de retruc, tot el món? No oblidem que hi ha molts temes globalitzats mentre que factors que seria bo globalitzar queden al marge: llibertat, justícia, dignitat, conciliació, per exmple.
Obama acusa Mc Cain de corrupció, altre sortilegi de molt ús però, no dubto que veraç en aquest cas. Diu que ell pot tornar la confiança al poble. M’ho crec.
Sense cap mena de dubte la preocupació més important per la gent simple, la del carrer, és què passarà amb els seus estalvis en un país que ha bolcat milions de dòlars en guerres fraticides, en armament, i s’ha oblidat de les arques públiques. Ha confiat, a corporacions financeres privades, que han decidit, al seu albir, com administrar els diners del poble que, ara, es sent estafat. Plantarà cara aquest poble?
Dominarà el factor raciste i no votaran Obama pel color de la seva pell? Personalment crec que guanyarà tot i que Bush ha anunciat la maniobra d’injectar gairebé un bilió de dòlars al sistema financer.
És el mateix Bush que fa uns mesos es va negar a signar una Llei, que oferia cobertura sanitària a 9 milions de nens pobres. El cost era de 4 mil milions de dòlars. Va considerar que es tractava d’una despesa inutil, mentre que ara, per intentar salvar el sistema financer malbaratat, res li sembla prou, i hi esmerçarà 850 mil milions de dòlars
Em demano, no és aquesta una manera de premiar els responsables del caos, als mafiosos que han administrat malament, possiblement a benefici propi?
Com sempre son els petits estalviadors, els pobres, els que no tenen feina assegurada, o els que tenen una edat determinada -que no estàn a la flor de la joventut-, els obviats. No només allà, també aquí estem en situació similar. Maleïda globalització… Servirà aquesta babel per acabar amb la globalització neoliberal?
El Governador de California Arnold Scharzenegger ha demanat a Bush, un ajut pel seu Estat de 7 mil milions de dòlars. Segurament tindràn més força que els 9 milions de nens pobres. Entre altres coses, perquè no tenen veu, no voten.
Malgrat que quan s’arriba al poder les coses es veuen i tracten d’altra manera, siguin republicans, siguin democràtes, Mc Cain i Obama tenen diferent forma de veure el món, tindràn, per tant, diferents maneres de conduir el país.
No tenen el mateix discurs quan parlen de sanitat o educació, que Obama considera un dret de tots els ciutadans i, per tant, una responsabilitat seva.
La pregunta que ens fem és, es deixaràn portar pels seus ideals, pels seus sentiments o manarà, com sempre, l’economia?
El que és cert és que el mercat s’ha autoimmolat per la seva voracitat. Com diu el Nobel d’Economia Paul Samuelson, aquesta debacle és, pel capitalisme, el què va ser la caiguda de la URSS pel comunisme.
Altra pregunta que em faig, elegirà el poble americà a Barack Obama, dit de manera més dura, un negre com a President, o recolçaran Mc Cain econòmicament més fort? Espero que escoltin el dictat del seu cor. A mi no em defrauda mai.
Más información:
