El passat 3 de gener, la Direcció de TMB rebia a tres delegats dels conductors/es que li entregaven una carta per Didac Pestaña, Vicepresident de TMB. En aquesta breu trobada, els tres directius van comunicar que es mantenia la reunió amb la Comissió Delegada per demà, 8 de gener.
Doncs bé, avui, 7 de gener, la Direcció de TMB ha comunicat al President del Comitè d’empresa, Saturnino Mercader, que demà no es realitzarà la citada reunió.
D’aquesta manera, queda molt clar que, per un costat, tot el discurs de Jordi Hereu i de Didac Pestaña sobre la imposibilitat de negociar amb una convocatoria de vaga sobre la taula era falsa.
A dia d’avui, no hi ha cap convocatoria de vaga al Departament de Treball i continuen negant-se a buscar una solució al conflicte sobre els descansos dels conductors/es.
Per altra banda, també mostra les poques ganes que tenen tan l’Empresa com l’Ajuntament a que es resolgui aquest tema, deixant que aquesta situació es podreixi i paguin els plats trencats tan la gent de Barcelona com els propis treballadors/es de l’empresa.
D’aquesta manera, queda cada cop més clar qui està en una postura intransigent i de enrocament total que no benificia a ningú i, per tant, s’hauran de portar a terme els acords de la última Assemblea de conductors/es.
Adjuntem la proposta de calendari de negociacions entregada a l’Empresa ahir diumenge, 6 de gener:
Propuesta de calendario de negociaciones  sobre:  RD 902/2007  
Calendario semanal de descansos (dos días)
Día 8 de enero de 2007 
RD 902
-Definición del tiempo de descanso en TB (conductores/as)
-Definición Tiempo de presencia en TB y su conexión con el actual convenio
-Acuerdo dialogado sobre la manera de compensar los descansos no realizados hasta que se aplique un futuro acuerdo.
-Antes de acabar la reunión se fijara el día de la próxima reunión y el orden del día de la misma.
07-01-2008 16:48
Els estudiants catalans contra l’encariment del transport públic
Amb l'inici del nou any, els transports públics d’arreu del país han patit un increment generalitzat. Aquesta pujada generalitzada del transport públic català ha afectat des dels preus dels taxis, que per exemple a Lleida s’han incrementat fins a un 6’3%, fins als transports mes bàsics com l’autobús, que ha experimentat increments d’un 11’7% a Lleida, un 4’34% a Tortosa o un 3’8% a Barcelona. El metro, amb creixements d’un 4’1%. Els abonaments de l’àrea metropolitana de Barcelona han assolit també forts creixements com un 4’35% de la T-10 o bé un 5,41% del bitllet senzill de dues zones, i a València d’un 3’1% en l’abonament d’autobús i un 4’27% en l’abonament de metro. A més, la RENFE ha augmentat un 4% el preu dels bitllets de rodalies i regionals tant al País Valencià com al Principat.
Un augment dels preus del transport públic suposa una despesa important per a l'economia domèstica d'aquells estudiants que bé resideixen en zones allunyades del seu centre d’estudis, casos dels veïns de barris com El Secà de Sant Pere de Lleida o viles com Sant Cugat del Vallès respecte als seus centres de secundària etcètera que cada dia necessiten utilitzar el transport públic per poder arribar a l'institut o facultat on estudien, com també per tots els estudiants de la UAB, que resideixen a Barcelona, donada la llunyania de la universitat respecte la ciutat, o els estudiants que resideixen a pobles propers a les capitals que també necessiten utilitzar quotidianament el transport públic per arribar fins l'institut o facultat on estudien.
Des del SEPC – Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans lamentem aquest augment de preus del transport a tot el país, ja que el fet de que molts estudiants que hagin de fer us del transport públic per poder per arribar als seus centres educatius i exercir el seu dret a l'educació, lligat a la contínua pujada de preus del transport públic fan que els estudiants catalans hagin de suportar un important despesa per exercir allò que està garantit a totes les lleis, una educació pública universal.
També lamentem la pèssima qualitat dels transports públics, casos com l’avaria d’un tren de la RENFE de la línia Barcelona-Puigcerdà entre les estacions de La Molina i Alp, i va deixar dues hores i mitja als passatgers dins el tren, com l’esvoranc de Bellvitge, com els incomptables retards del servei de rodalies de Barcelona, la manca d'una línia entre Gandia (La Safor) i Dènia (Marina Alta), l'aturada del funcionament del ferrocarril entre Benissa (Marina Alta) i Altea (Marina Baixa), el desastrós funcionament del metro de Palma, la poca inversió en trens a les illes o la manca de comunicació pública de qualitat entre la Catalunya Sud i la Nord són alguns dels exemples que posen de manifest la crítica manca d’inversió en el transport públic català.
Exigim, per tant, tant a les respectives institucions com als diferents ajuntaments, l'abaratiment d'aquests serveis, i un major finançament públic que comporti la millora de la qualitat i seguretat del transport públic per evitar més incidents i promoure'n el seu ús.
Països Catalans, 4 de gener del 2008
SEPC - Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
PD: El SEPC aprofita per continuar expressant, com des del primer dia, el seu suport a la vaga de conductors d'autobusos de TMB en entendre que tot plegat és la mateixa lluita per un servei de transport públic i de qualitat
Valoración: 0