Amb la crisi del 1973, el sistema capitalista havia arribat a la seua realització. La manera de poder mantenir-lo en funcionament va ser la de convidar al festí a tots aquells amb capacitat d’estalvi de les classes socials fins aleshores excloses. Les conseqüències van ser l’exacerbació paroxística de la corrupció moral generalitzada de la societat occidental, la destrucció del sistema econòmic productiu i la seua substitució per un sistema econòmic financiaritzat fortament.
I ara, la versió del capitalisme posterior a la segona guerra mundial, reforçat, ha arribat a la seua expressió triomfant.
Les conseqüències d’eixa situació a hores d’ara són globals i afecten a tots els habitants del planeta d’una manera o d’altra.
Estem davant d’una crisi? Sí, estem davant d’una crisi, però d’una crisi moral per als habitants del anomenat primer món.
Aquests, estàn obligats a decidir què és allò prioritari. Què és alló més important.
El primer reflex ha sigut intentar recuperar allò “perdut”, tornar enrere, però a hores d’ara, és imposible totalment.
Una vegada més, no tenim més remei que enfrontar-nos a nosaltres mateix o desapareixer, aquesta vegada com a espècie.
En el País Valencià, el capialisme, també es percep en una versió més crítica en relació a fa dos anys. Aquest model, per altra banda, ecològicament insostenible, ha deixat de funcionar com a motor de l’activitat econòmica. Tot això comporta que milers de petites i mitjanes empreses de tots els sectors de l’activitat econòmica, hagen fet fallida o estiguen a punt de fer-ho, que centenars de milers de treballadors, asalariats i autònoms, hagen sigut enviats a l’atur, que moltes families valencianes hagen perdut l’habitatge, per no poder fer front a les hipoteques, que milers de treballadors autóctons i inmigrans es vegen forçats a recòrrer a les institucions de caritat, als menjadors socials i als femers de les grans superfícies per tal de satisfer algunes de les necessitats més bàsiques.
Tant el Govern espanyol com el Consell, així com els partits que els donen suport polític i els sindicats CCOO, USO; CSI-CSIF, STEPV, UGT, CEM-SATSE, CGT i d’altres, elaboren plans i propostes per a combatre els efectes de la suposada crisi -el gran expoli de les plutocràcies- i apuntalar el sistema capitalista.
El poble valencià ha de ser conscient de que una societat basada en l’obssessió pels diners i l’adoració de la superficialitat no hauria d’haver-se donat mai.
Cal una rectificació profunda i col-lectiva.
L’apuntalament dels capitalistes només propiciarà un grau d’autodestrucció, físic i mental, més gran si eixa mateixa població continua practicant el consentiment col-laboracionista, doncs els capìtalistes necessiten extremar les mesures d’explotació, que significa destruir els recursos naturals, en perill d’exhauriment, i augmentar la desproteció jurídica de la ciutadania per afavorir els seus interessos, tant globalment com al País Valencià.
Els capitalistes han aconseguit amb la complicitat d’aquells que tenen responsabilitats de govern, subsumir en la pobresa, a centenars de milions d’èssers humans. No sols no han aconseguit convertir en utopía social, vaticinada pels seus servidors polítics i intelectuals, la “societat de la prosperitat general”, sinó que tampoc compleixen els objectius de la economia mateix, la construcció de la base material de la vida física, cultural i espiritual de tots els èssers humans al món. Per tal d’acabar amb la pobresa, per a conservar la diversitat cultural, per a posar fi amb l’arbitrarietat dels sistemes jurídics, és necessari superar el sistema que els capitalistes lideren amb la col-laboració oportunista d’altres. La defensa de la vida exigeix d’una manera urgentíssima la seua substitució per un altre tipus de societat.
Cal que ens revolucionem moralment cadascún de nosaltres. Eixe canvi profund ha de tindre com a conseqüència una mirada distnta a l’actual. Una mirada que anorree la moral del benefici den una manera ferma i contundent i la substitueixca per una moral en favor de la dignitat humana, per una moral en favor de la vida. La vida de tots.
La manera d’aturar esta voràgine criminal i genocida en la que estem inmersos pel nostre egoisme i irresponsabitilat sense límit, és a través d’una vaga general global inmediata, JA!!!, i a continuació engegar un procés polític de reflexió global en el que participen tots els habitants del planeta, i així, decidir un camí que tinga com a objectiu polític inmediat suministrar aliments i medicaments de manera continua a aquells que ho necessiten sine die i alliberar als xiquets esclaus d’arreu del planeta, a tots els presoners polítis, a les dones i homes esclavitzats a través de les accións de governs sobirans republicans, fruit de l’associació lliure dels habitants d’aquest món.
Nosaltres estem en contra del humanitarisme. Allò que necesiten aquells que pasen fam i pobresa al món no son onGs, sinó propostes polítiques que tinguen com a objectiu convertirlos en sobirans de la seua alimentació, la seua salut i el seu lloc al món. La proposta política que llancem nosaltres és el Sobiranisme Republicá Global, que és Liberal i Anticapitalista.
SOBIRANISME: perquè som partidaris del principi de la llibertat de decisió individual i col-lectiva.
REPUBLICÀ: perquè entenem que el compromís amb els afers públics globals és un principi fonamental lligat a la nostra supervivència.
LIBERAL: perquè entenem que totes les propostes polítiques han de tenir la llibertat de desenvolupar-se.
ANTICAPITALISTA: perquè és un crim contra la humanitat que una minoria genocida i amoral deprede la majoria dels recursos d’aquest planeta, inclosa la vida dels altres.
GLOBAL: perquè el marc de referència política inmediata és el món sencer.
L’occidental satisfet és l’enemic principal de l’humanitat.
Más información:
