Colom ofereix una mirada de Ca n'Anglada L'ex delegat del Govern al Marroc va passar un dia al barriSegons dades de l'Institut Català d'estadística Terrassa té una població de 202.136 persones. Durant l'any 2004, s'hi van instal·lar 2.819 persones, censades, provinents de fora de l'estat espanyol. El 2006, 3.370 més,... i la proporció no ha parat de créixer. En aquest context, fa pocs dies vaig fer una visita al barri Terrassenc de Ca n'Anglada, acompanyat del company Brahim Yaabed, que ara també viu a Terrassa, amb qui coordinem l'àmbit que anomenem “Ciutadania, diversitat i catalanisme” al si de la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas (Catdem). Hi vam anar convidats per l'Associació de Veïns per a la Millora de Ca n'Anglada, dinamitzada per un grup de dones amb coratge; l'Antònia Medina n'és la Presidenta i na Maria Hernández, la Secretària.
La primera impressió, quan hi arribes i et passeges per aquells carrers i places, és de diferència. A cop d'ull, diferent d'una Terrassa endreçada i dinàmica, moderna. On la ciutat es veu neta i bonica, la zona nord de Ca n'Anglada es veu desendreçada, degradada, un barri que ha quedat estancat des de fa anys... Em diuen que l'Ajuntament hi ha fet inversions milionàries (en euros) i no ho sé veure per enlloc; i quan es fan inversions tant importants, es veuen. Diferent, també a cop d'ull, pel que fa a la gent amb qui et creues; en alguns dels carrers del barri si pares l'orella no sents enlloc el català,...ni l'espanyol,...sinó l'àrab marroquí o “darija”: en els bars, botigues... la llengua d'ús social quotidià és el mateix que a Larache, Tànger, Tetouan,... Però no som ni a Larache, ni a Tànger, ni a Tetouan,... sinó a Ca n'Anglada, a Terrassa. No som al Marroc, som a Catalunya. I aquí t'adones que alguna cosa fonamental falla.
Fa dues o tres generacions, Ca n'Anglada, un barri bonic, que naixia, va ser punt d'arribada de ciutadans que venien d'Andalusia, d'Extremadura,... Llavors ja es deia que s'estava convertint en ghetto, lluny de la Terrassa “catalana” (si m'ho permeteu). Han passat algunes dècades,... “els joves han anat marxant fora del barri, fora de la ciutat”, em diu l'Antònia; i ha arribat nova gent... Venen fonamentalment del nord del Marroc (també, més recentment, de països llatinoamericans, de l'Àfrica subsahariana,...).
Les amigues de l'associació per a la millora de Ca n'Anglada xifren la població nouvinguda en els darrers 10 anys, en aproximadament la meitat del total de població del barri. “I tornem a començar!”, es lamenten. Quan havien aconseguit inserir-se en el conjunt de la ciutat, torna a fer-se ghetto. Ara però, és bàsicament marroquí. I quan hi ha aïllament d'una societat no hi pot haver integració. En Francisco, es queixa de l'absència d'interlocutors de la ciutat al barri, del poc diàleg de l'Ajuntament. Na Maria Hernàndez reclama més atenció i ajuda per part dels poders públics.
L'Ahmed, un jove que fa quatre anys que va arribar del nord del Marroc i ara col·labora amb aquesta associació, vol que no tanquin el Poliesportiu (“encara que no sigui nou”, diu, “és el lloc que tenim per fer esport i per trobar-nos... i en volen fer un de nou, però a l'altra banda de la riera, que és lluny”); ens va explicar que a resultes d'una petita protesta tranquila dels joves per això del Poliesportiu, l'imam del barri el va trucar per intimidar-lo. L'Ahmed ens relatava el que va passar: “l'imam em va dir que algú de l'Ajuntament li havia trucat per queixar-se que havia de controlar millor els joves de la zona nord de Ca n'Anglada; que li havia dit que no es podia anar en contra de l'ajuntament perquè els feia quedar malament,...” No vull dubtar del que l'Ahmed em diu amb to sincer. Si això és exacte, és greu: una institució pública no pot delegar la seva autoritat en els imams dels barris o de la ciutat, i encara menys demanar que es converteixin en agents de moralitat o sancionadors: va a l'encontre del model laic i democràtic de la nostra societat.
Un últim apunt que em fan: “per què l'Ajuntament no obre una antena permanent del Centre de Normalització Lingüística, amb cursos permanents de llengua catalana en aquesta zona nord del barri?” És una altra pregunta que em fan des de l'Associació. I així podríem continuar... una tarda a Ca n'Anglada dóna per molt. Estic convençut que cap habitant de Ca n'Anglada vol que el seu barri, ni tant sols una part, esdevingui un nou ghetto. Això no ho vol ningú. Tampoc l'Ajuntament, n'estic segur. Per això cal diàleg, un pla d'inversions real, voluntat que els nouvinguts, siguin d'on siguin, s'integrin a la ciutat, a Catalunya. I s'integrin als valors i a la llengua d'aquí. I així evitarem el ghetto.
Àngel Colom
Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas
#1.- Ca N´Anglada Guetto
Susana|19-08-2008 23:27
Buena descripción del barrio, aunque "GUETTO" es una palabra tabú cuando se refiere a Ca N´Anglada, sobretodo si se menciona ante miembros de la administración local, que les cuesta reconocer el estado del barrio; pienso que si no se acepta la realidad del barrio no se pueden buscar soluciones y aplicarlas.
Ahora se puede valorar el resultado del Foment de la Convivencia del famoso Pla de Barris, después de 2 años y medio se puede preguntar a los vecinos de la zona norte del barrio si encuentran mejoría en la convivencia o continua tan degradado como en el 2004.
Y donde están las inversiones millonarias que mejorarían el barrio, las han dejado para el último año, en 6 meses han levantado media Ca N´Anglada, eso sí, siempre con intereses ocultos, están dejando las calles sin plazas de aparcamiento libre para obligar a los vecinos a ...¿ tener que aparcar en el parking de la Avda Barcelona ? y así rentabilizar un parking infrautilizado.
Lo que no entiendo es como la A.V.de Vecinos y otros colectivos de Ca N´Anglada que conocía todos estos proyectos antes de la ejecución del Pla de Barris lo han permitido; que después no se asombren si vecinos que están en desacuerdo se organicen y formen una nueva asociación.
Estas son políticas ¿socialistas y democráticas ?
Valoración: 5
| Avisar provocación
