ampliar

Té l´esquerra independentista un discurs rupturista en relació al desenvolupament científic i tecnològic del país? No, evidentment no. Malgrat que als laboratoris i instituts de recerca es determina com menjarà la població, quina mobilitat tindrà, com s´organitzarà el treball, el temps de lleure o les relacions personals, l´esquerra d´aquest país no ha sabut articular un discurs propi en relació a aquesta qüestió.

Però, és aquesta manca de discurs propi una característica tradicional dels moviments anticapitalistes europeus? Doncs sembla que no. Ho veurem a través de dos episodis fonamentals en la història de l´esquerra europea.

El primer d´aquests episodis es va donar als anys vint i trenta quan arreu d´Europa creixien de manera imparable les organitzacions comunistes i anarquistes. És ben conegut l´interès que els llibertaris catalans mostraren llavors per la ciència i la tecnologia. Coneixem com s´implicaren en el moviment naturista per construir un discurs propi sobre l´alimentació i la salut, com promogueren a Barcelona i altres ciutats un model urbanístic que s´oposava al de la burgesia i com qüestionaren la repercussió que tindria la creixent industrialització sobre la societat. Però també des de les files marxistes es va promoure un discurs propi sobre política científica. Aquell discurs, a més a més, no es va promoure des de fora de les institucions científiques, sinó que va tenir el seu origen en una generació de científics fortament lligats a organitzacions comunistes o socialistes.

Des de la Rússia soviètica ja es va promoure un redireccionament de la política científica per situar la recerca en un lloc privilegiat dins el seu projecte de país. Així, es va dur a terme una forta inversió en recerca científica, es va promoure una ràpida industrialització del país i es van institucionalitzar per primer cop els estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS). Aquest fet va influir fortament en una sèrie de científics de l´Europa Occidental que tenien la revolució russa com a referent polític. 

Per exemple, des de Cambridge es va organitzar allò que es va conèixer com el Visible College i que va incloure científics de primera línia com el premi Nobel Blackett o el destacat biòleg molecular Bernal. Aquells científics s´oposaren a la creixent militarització de la recerca científica i als discursos eugenèsics que llavors promogueren les principals polítiques de control social. Però a més a més, tractaren d´organitzar l´activitat científica dins els esquemes organitzatius socialistes amb l´impuls d´un sindicat, l´Association of Scientific Workers.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial a l´Europa Occidental es va encetar un període de forta persecució de qualsevol iniciativa sospitosa de ser comunista. Llavors, aquelles iniciatives per una ciència socialista perdrien tota possibilitat de seguir endavant.
A partir de 1968 va tornar a ressorgir un discurs socialista sobre l´activitat científica. Una sèrie d´acadèmics de primera línia s´agruparen al voltant de publicacions com Science for People o Radical Science Journal i promogueren aquell nou discurs. En aquest cas, però, aquelles iniciatives ja no estarien tan lligades al discurs desenvolupista de la Unió Soviètica. La nova ciència radical, com la nova esquerra europea, mirava més enllà del capitalisme d´estat de la Rússia d´aquell temps. Així, construïren un nou discurs sobre la tecnociència que ja no es limitava a qüestionar el seu possible mal ús, sinó també la seua essència. Denunciaven que les bases de la ciència moderna estaven condicionades per l´estructura social capitalista en la qual havien sorgit.

Als anys vuintanta l´esquerra europea tornà a caure en decadència i novament es va allunyar la possibilitat de construir una ciència socialista. Avui, des d´algunes sectorials de l´esquerra, com el feminisme o l´ecologisme també s´intenta articular un discurs alternatiu de l´activitat científica, però encara queden lluny projectes com els dels anys trenta i setanta. L´esquerra rupturista catalana encara mostra importants limitacions per assumir la construcció d´un projecte alternatiu per al desenvolupament científic i tecnològic.

L'Accent 127 (1 al 14 d'abril)