La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una  quarta Cambra,confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de  símbols nacionals  (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). 
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana:  Pacta sunt servanda.  Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
 Joan Vecord
|26-11-2009
Massa tard
Vicent Partal Viaweb
26.11.2009



#1
26-11-2009 12:58
Doce periódicos catalanes publican un editorial conjunto en defensa del Estatut
Doce diarios catalanes publican hoy un editorial conjunto en defensa del Estatut en el que subrayan la expectación por la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) y advierten que "si es necesario la solidaridad catalana volverá a articular la legítima respuesta de una sociedad responsable".
GARA
BARCELONA-. Los rotativos catalanes que participan en esta iniciativa inédita son "El Periódico", "La Vanguardia", "Avui", "El Punt", "Diari de Girona", "Diari de Tarragona", "Segre", "La Mañana", "Regió 7", "El 9 Nou", "Diari de Sabadel" y "Diari de Terrassa".
"La dignidad de Catalunya" es el título del editorial conjunto en el que se recuerda que el TC lleva tres años de "lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y erosionado su prestigio".
Recuerdan que con la esperada sentencia sobre el Estatut será la primera vez, desde 1977, que el alto tribunal se pronuncie sobre "una ley fundamental refrendada por los electores".
El TC "ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una 'cuarta Cámara’'", recoge el editorial, que precisa que de los doce magistrados que componen el tribunal, "sólo 10 podrán emitir sentencia", ya que Pablo Pérez Tremps fue recusado y Roberto García-Calvo ha fallecido.
Además, de los diez jueces, "cuatro siguen en el cargo después del vencimiento de su mandato, como consecuencia del sórdido desacuerdo entre el Gobierno y la oposición".
"Cirugías de hierro"
Tras recordar los "puntos de fricción" del debate, como la definición de Catalunya como nación, el catalán y las relaciones entre el Estado y al Generalitat, advierte que "una parte significativa del tribunal parece estar optando por posiciones irreductibles".
"Hay quien vuelve a soñar con cirugías de hierro que cercenen de raíz la complejidad española", indica.
Los rotativos consideran que con la sentencia del TC está en juego "el espíritu de 1977"  y expresan su temor de que se esté preparando "un verdadero cerrojazo institucional".
En este punto, recuerdan "uno de los principios vertebrales de nuestro sistema jurídico, de raíz romana: Pacta sunt servanda. Lo pactado obliga".
Advierten de la preocupación que hay en Catalunya sobre esta cuestión y afirman que "hay un creciente hartazgo por tener que soportar la mirada airada de quienes siguen percibiendo la identidad catalana (...) como el defecto de fabricación que impide a España alcanzar una sonada e imposible uniformidad".
En el editorial se subraya la aportación catalana a la economía española, "sin privilegio foral", y la importancia de su lengua, "sometida tantas veces a obsesivo escrutinio por parte del españolismo oficial".
"No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad", advierte el editorial, que aunque no quiere presuponer un desenlace negativo, subraya que Catalunya seguirá reclamando el reconocimiento de su identidad.
Valoración: 6
| Avisar provocación
#8.- sóm una nació
carxofa rebel|26-11-2009 14:05
doncs jo crec que si dius que ets català ja estas reconeixent que catalunya és una nació.de totes formes que catalunya sigui una nació o no,no depent de tu sino del que decideixi la majòria de catalans i sentint-ho molt per tu els catalans s'han proclamat com a nació.A més a més també estan exigint el seu dret a decidir o AUTODETERMINAR-SE.
PROU ESTATUTS!MORT A L'AUTONOMISME!
AUTODETERMINACIÓ!
Valoración: 5
| Avisar provocación
#9.- PP "non grato"
Ñiamar- Valéncia|26-11-2009 15:03
El TC además de interpretar la Constitución española esta erigiendose en  juez que dirime,  políticamente, las  ambiciones del PSOE y PP, para lo que no está legitimado.
El PP  busca "cargarse" la Democracia  del 77 (se ve que le gusta la orgánica del "atado y bien atado" de Franco) intentando denigrar sus instituciones: el Parlamento Español, el rey, así como el parlamento autonómico y al pueblo de Cataluña es decir una Ley FUNDAMENTAL
  A mi no me gustó el "afeitado" que le dieron al estatuto, pero lo respeto porque creo que es  el campo de la política ( es decir el pacto político-social) el mejor escenario para que todos nos sintamos mejor o peor   representados, y no las triquiñuelas en la "lucha" por controlar el TC que lleva el PP desde que perdió las elecciones. Y al PSOE ya le va bién tener entretenido al "personal" con este   bochornosa comportamiento político-
Valoración: 1
| Avisar provocación
#10.- a vera
26-11-2009 15:11
L´estrema esquerra ha de passar olímpicament d´aquesta suposada Unitat Nacional? Unitat Popular o Front Patriòtic? La Solidaritat Catalana de 1906?
Valoración: 1
| Avisar provocación
#11.- GALIZA/PAISÖS CATALANS
Xose Lois|26-11-2009 15:55
Adiante a moreia independêntista á conquista da liberdade fainos mais fortes.Ao cirque espanhol  estanlhe a medrar os "ananos". 
Valoración: 1
| Avisar provocación
#15.- autodeterminació
26-11-2009 17:59
Este escrito de los medios burgueses catalanes pretende suplicar al Estado que sea benévolo en la sentencia del Estatut porque sino el independentismo crecerá más aún. Que nadie se vaya a creer que los de La Vanguardia ahora son indepes y de izquierdas... xD
Prou Estatuts! Independència i socialisme!
Valoración: 8
| Avisar provocación
#17.- mama caca
26-11-2009 18:51
La burgesia catalana reflexada al mitjans de comunicació pretèn aturar l'onada independentista que recorre tot el Principat, les cagualeres que li han entrat al govern espanyol han fet que PSC i CiU promogueren aquesta iniciativa en defensa de l'Estatut, iniciativa a la que s'han sumat els petits burgesos d'ERC i supose que també els socialdemòcrates (per dir alguna cosa) d'ICV. L'única opció revolucionària és la independència i el socialisme de tots els Països Catalans. La burgesia que vaja a plorar a l'esglèsia.
Valoración: 2
| Avisar provocación
#20.- Eso huele muy mal...
Gastel|26-11-2009 20:57
La verdad es que esos medios de comunicacion no pertenecen al pueblo catalan sino al capital y al capital se la suda por delante y por detras la dignidad de Cataluña, quiere dinero; evidentemente si esa gentuza hace algo en union es para mal de los trabajadores catalanes y por su interes exclusivamente. Apoyar o justificar a los banqueros dueños de esos periodicos es tirar las fuerzas del pueblo Catalan trabajador. Espero que los Catalanes no se dejen meter un gol de esa magnitud.
Saludos 
Valoración: 0
| Avisar provocación