Benvolguda Rectora Ripoll,
Abans de tot l'enhorabona pels resultats obtinguts a les darreres eleccions al Rectorat. I ja de pas, perquè en reflexioni de forma constructiva,
recordar-li que el gran vencedor entre els estudiants que van votar (un % lamentable), va ser el vot nul.Voldria parlar-li de forma anònima, representant-me a mi mateix, com a estudiant de la UAB preocupat pels últims esdeveniments de la nostra estimada universitat pública. No ho sé si ho recorda -tampoc és important- però l'últim cop que ens varem veure va ser en una xerrada a l'Edifici d'Estudiants, on jo representava a Joves pel Territori i li vaig fer preguntes sobre sostenibilitat universitària. Allà, li recordo que es va comprometre, a si era elegida, tornar a donar la cara -cosa que l'honra- davant dels col·lectius estudiantils. Però no volia parlar-li d'això.
El que volia és fer-li una reflexió personal, i si la considera oportuna llegir-se-la, se la llegeix, sobre l'últim comunicat que ha extret.
Quan parla d'estudiants "allunyats de la minoria radicalitzada que està pertorbant la convivència al campus", comença amb mal peu. Recordar-li el que li vaig dir. No pot iniciar una etapa rectoral tractant de minoria -i posant a tots els estudiants mobilitzats al mateix sac- als
justos representants del Claustre. Perquè m'imagino que es deu referir a les assembles de facultat. D'entrada també posant-les a totes al mateix sac, com si totes haguessin ocupat i com si totes ho haguessin fet la mateixa manera. Entenc que vostè no accepti cap tipus de tensió a la universitat. I hi estic d'acord. Però ha d'entendre que no estaria malament mirar també de fer autocrítica i preguntar-se -com exposa un company anti-Bolonya- perquè:
"Tenim 50 estudiants ferits per manifestar-se a un espai públic. I no s’investiga res.
Tenim una Junta Permanent en contenciós administratiu per vulneració de drets polítics fonamentals (no convocar estudiants electes l ‘òrgan) i no passa res.
Tenim una “tancada patronal” de la facultat per part del deganat de lletres i això, després de fer-se un referèndum entre les parts en litigi no es respecta.
Tenim un part de lesions que parla d’ibuprofé i a casa (seguretat UAB). Tenim prop d’un centenar de parts mèdics d’estudiants agredits a instal·lacions universitàries per la policia sota ordres de la UAB.
Tenim un informe de danys materials fet dos messos deprés sense cap factura sobre els fets que imputen els expedientats.
Es vol amonestar públicament a estudiants que van demanar explicacions al Consell de Govern sobre la càrrega dels Mossos d’Esquadra.
Tenim una universitat que incompleix reiteradament el reglament de claustre referent a convocatòria i a enviament d’actes del consell de govern. És a dir, des de novembre de 2007 el Claustre de la UAB no es reuneix, tot i que amb caràcter ordinari s’ha de reunir dos cops per curs.
Tenim un rector en funcions que no s’ha assegut a parlar amb estudiants fins obrir els expedients disciplinaris. Que no ha negociat absolutament fins que no s’ha trencat la normalitat docent i que, tot i haver renovat el Claustre al novembre de 2008, encara no ho convoca i informa amb caràcter urgent a un consell de govern en funcions."
Tot i que entenc que es preocupi pel normal funcionament acadèmic -és la seva obligació- també cal que s'adoni que des de la institució les coses tampoc s'han fet del tot correctament. Esperem que tot es resolgui aviat, i bon nadal a vostè també, rectora Ripoll.
Entengui doncs, amb el tema dels expedientats que cal començar amb bon peu, que al cap i a la fi el clima de tensió és en part culpa d'unes institucions que ens deixen participar però mai incidir.
Joan Gil Oliveras, estudiant de la UAB
Más información:
