- El dia 25 d’abril de 2007 vau retirar la bandera espanyola del Castell de Montjuïc, tot substituint-la per una bandera estelada. Aquesta acció estava emmarcada dins una jornada de lluita convocada a tots els Països Catalans. Ara esteu pendents de la data del judici acusats per “ultratge a la bandera”. Què opineu d’aquesta defensa dels símbols, ja sigui la monarquia, ja sigui la bandera espanyola, que fa l’Estat espanyol?

La trobem totalment anacrònica i contrària a la llibertat d’expressió, demostra la manca de normalitat política que es viu a l’estat espanyol.

Els estats necessiten certa simbologia per crear la falsa imatge d’una comunitat política harmònica, amb una ciutadania homogènia, sense classes, amb els mateixos drets: una imatge de la societat modèlica en la qual no hi ha espai per al conflicte, perquè simplement no té sentit. Els símbols són essencials per tal de crear la idea de ciutadà, en la qual es dilueixen les diferències reals i s’imposa una identitat comuna que fa relacionar-se les persones com a membres d’una mateixa comunitat.

En el cas espanyol, la necessitat de símbols que ens cohesionin, encara és molt més comprensible si tenim en compte el llarg procés d’imposició de la identitat espanyola al conjunt de les nacions de l’estat, que, malgrat els esforços, mai no ha estat complet. Després de segles d’imposicions i repressió per intentar aconseguir una “nación única e indivisble” la mateixa existència de moviments independentistes a totes les nacions de l’estat espanyol evidencia el fracàs d’aquest projecte que és Espanya.

- Per quin motiu vau triar el Castell de Montjuïc per a fer l’acció?

El Castell de Montjuïc és un dels principals símbols de la repressió cap al poble català que ha estat utilitzat per bombardejar la ciutat de Barcelona i per empresonar, torturar i executar lluitadors i lluitadores del moviment obrer en els moments de major conflicte social.En el marc de la campanya “300 anys d’ocupació. 300 anys de resistència” vam pensar que era oportú unir i assenyalar en una acció dos símbols tan evidents de l’opressió cap al nostre poble, com són la bandera espanyola i aquesta fortalesa militar.

-  Així emmarqueu l’acció dins la tradició antimilitarista i rebel del nostre poble, expressada històricament en diverses ocasions com la Setmana tràgica o tantes altres?

És cert que durant la vaga de la Canadenca o durant la Setmana Tràgica al Castell van ser empresonats milers de treballadors; però en cap moment hem pretès comparar la nostra acció amb conflictes tan transcendents com aquests. La nostra és simplement una acció més d’entre les desenes que es van realitzar en una jornada de lluita que diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista van convocar. Ara bé, sí que compartim l’esperit d’aquesta tradició combativa

- Des de fa temps esteu fent una campanya de sensibilització, juntament amb Alerta Solidària, que té com a lema “Quan tenen la injustícia per bandera, treure-la és un dret”. Un dels primers actes el vau fer al barri de Les Corts de Barcelona va comptar amb la participació, a més de la vostra advocada,Montserrat Salvador,  d'Arcadi Oliveres, membre de Justícia i Pau. Com interpreteu que aquesta persona us donés suport en aquesta campanya?

- L’Arcadi Oliveres sempre ha mostrat el seu suport a les lluites contra les injutícies com pot ser el fet que un ordenament jurídic d’un estat que s’autodefineix com a democràtic tipifiqui el delicte d’ultratge a la bandera. A més a més, la seva fundació, entre altres, va emetre un comunicat en el qual denunciaven la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de convertir el museu militar en un “centre per la pau” en el qual el Ministeri de Defensa continuaria formant part del seu òrgan de gestió, amb la flagrant contradicció que això suposa.

Darrerament, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer la proposta al govern espanyol que recuperessin part de la gestió del Castell de Montjuïc perquè hi fessin la seu del projecte de “l’Aliança de Civilitzacions” del president espanyol Zapatero. Què n’opineu d’aquesta renúncia?

Ja coneixem la tradició de l’Ajuntament de Barcelona d’omplir-se la boca de paraules com democràcia, pau, civivisme... com ja va demostrar cínicament al Fòrum de les Cultures o en l’ordenança cívica. A més a més, tampoc ens sorprèn la submissió als interessos del govern espanyol del la classe política catalana. El camí cap a la cessió del Castell ha estat vergonyós, des del començament fins al final: les condicions del govern del PSOE van ser: manter-hi un destacament de l’exèrcit que protegeixi les antenes d’ús militar que hi continuarà havent; que, com ja hem dit, el Ministeri de Defensa sigui cogestor de l’espai; i com a última condició, José Bono, en clar to de provocació, va dir que la bandera espanyola havia de seguir o­nejant.

Des del mes de setembre de l’any passat, l’Esquerra Independentista s’ha vist immersa en la campanya de denúncia de la monarquia espanyola i en la defensa dels i les companyes citades per l’Audiència Nacional espanyola per cremar imatges dels borbons. Com valoreu la resposta de solidaritat que s’ha desplegat entre els cercles propers i no tant propers de l’Esquerra Independentista? Quina opinió us mereixen els debats que ha suscitat aquesta campanya de solidaritat sobre monarquia vs república i el dret a l’autodeterminació

L’EI ha demostrat la seva cohesió i solidesa, i la seva capacitat de resposta i mobilització. La passada tardor va suposar un repte mediàtic, polític i repressiu, i, malgrat les dificultats, l’independetisme revolucionari ha estat a l’alçada de les circumstàncies aconseguint incidir en el debat polític de l’estat espanyol, introduint-hi temes que històricament han estat tabú: la legitimitat de la monarquia. Ara bé, òbviament hi ha hagut errors i mancances que ens hauran de servir per aprendre i millorar. En general, valorem molt positivament la resposta que ha sabut donar l’EI i una part important de la societat catalana, i que ha aconseguit fer sortir a la llum la naturalesa antidemocràtica de l’estat espanyol i de la figura dels monarques.

Tornant al vostre cas, imagineu que havent-se realitzat el judici us declaren culpables. Tornaríeu a substituir els símbols imposats de l’Estat espanyol pels símbols del nostre poble? Quin missatge voldríeu trametre a la gent que pugui llegir aquesta entrevista?

Atacar els símbols espanyols i francesos és atacar un dels instruments de la seva opressió, tot i que entenem que la feina de l’EI va més enllà de la batalla simbòlica i que té un abast cada dia més ampli i palpable. Pensem que treure una bandera imposada no és cap delicte i ho tornaríem a fer quan ho consideréssim oportú. La resposta a la seva repressió ha de ser seguir lluitant.