BASTA DE DESPIDOS Y REGALOS A LA BANCA Y LA PATRONAL!
28/3/09 MANIFESTACIÓN EN BARCELONA - PZA UNIVERSIDAD, A LAS 17,30 h
Que el sistema capitalista está en crisis ya no lo niega ni Zapatero, ante un crecimiento vertiginoso del paro que se acerca más a los 4 millones que a la cifra maquillada por el Gobierno de 3.300.000 parados en el Estado español, y que dobla la media de paro de la Unión Europea. La respuesta del mismo Zapatero ante esta grave cuestión está cargada de hipocresía: dice que “no dejará a nadie tirado en la cuneta”, cuando cerca de 1 millón de parados no reciben ninguna prestación de paro, y cientos de miles de familias no tienen ninguno de sus miembros (800.000) que ocupen un puesto de trabajo ni reciban prestaciones de paro o subsidios. El capital no invierte, las empresas destruyen puestos de trabajo, los bancos retienen el dinero, millones de viviendas restan vacías mientras gran parte de la población no puede gozar de ellas, los servicios públicos se deterioran...
Después del escandaloso regalo de 150.000 millones de € del Estado a la banca, y que no ha servido para nada, excepto para mantener sus beneficios escandalosos, ahora el Gobierno quiere destinar más dinero de los trabajadores para los empresarios, con la excusa de combatir el paro, pero sigue autorizando ERE tras ERE, perdiéndose más puestos de trabajo, y al mismo tiempo pide contención salarial.
Todos hablan de “soluciones” contra la crisis, el Gobierno, los partidos políticos institucionales, los empresarios, los bancos y los dirigentes de CCOO y UGT, pero son “soluciones” para los ricos, descargando la crisis en los únicos que no la han causado, los trabajadores, a los que se pide paciencia ante el agravamiento de su situación.
HAY QUE ORGANIZAR YA LA HUELGA GENERAL!
Las garantías de “diálogo social”, dadas en reuniones secretas a ZP por Méndez y Toxo (secretarios generales de UGT y CCOO), nos desarman en la defensa de nuestros intereses, ya que aseguran a los de arriba la “paz social”. Las “políticas industriales y sociales” que reivindican son cortinas de humo por donde se colarán más ayudas a los empresarios, y no pararán la pérdida de puestos de trabajo y derechos de los trabajadores (por ejemplo, NISSAN ahora recibirá 100 millones de euros públicos, pero sigue reduciendo la plantilla como los últimos años, en que recibió 43 millones).
El degoteo de conflictos laborales es continuo, pero, aislados, caen uno a uno derrotados. Es necesaria una acción conjunta de la clase obrera para parar los despidos y el descenso del poder adquisitivo y conquistar verdaderas soluciones a la crisis, que inevitablemente chocan contra los intereses del capital y de sus gobiernos. Si no queremos acabar malviviendo con jornadas de trabajo agotadoras, y muchos de la beneficencia, si queremos parar la degradación social creciente, hay que avanzar hacia la HUELGA GENERAL Y UNA PRESIÓN SOSTENIDA,
hasta lograr:
PROHIBICIÓN DE DESPIDOS LABORALES.
Nacionalización sin indemnización de las grandes empresas que cierren y reapertura bajo control de los trabajadores, y CONTROL OBRERO DE LAS EMPRESAS QUE RECIBAN SUBVENCIONES PÚBLICAS.
PRESTACIÓN DE DESEMPLEO INDEFINIDA hasta la recolocación efectiva. Conversión de todos los contratos precarios en indefinidos e integración de los trabajadores de “contratas o subcontratas” en plantilla matriz.
REPARTO DE LAS HORAS DE TRABAJO. Jornada semanal máxima por ley de 35 h. En empresas con bajada de la producción, reducción de la jornada con mantenimiento del sueldo para toda la plantilla.
SALARIO MÍNIMO Y PENSIONES A 1.200 €/mes. Aumento salarial según el coste real de la vida.
NACIONALIZACIÓN DE LA BANCA sin indemnización, para crear una banca pública bajo control social, que haga circular el dinero entre los que lo necesitan. Ningún desahucio de familias trabajadoras por motivos hipotecarios.
ALQUILER SOCIAL DE TODAS LAS VIVIENDAS VACÍAS. Expropiación del parque de vivienda vacía retenida para la especulación de constructoras y bancos.
SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD. No al negocio privado sobre la salud, la educación, los transportes... No a las privatizaciones.
De forma urgente, llamamos a constituir asambleas de parados/das en cada localidad para reivindicar a los ayuntamientos y a otras administraciones la creación de puestos de trabajo y las prestaciones necesarias e impedir los desahucios de las familias hipotecadas.
Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat
Barcelona,febrero de 2009
http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/
PROU ACOMIADAMENTS I REGALS A LA BANCA I LA PATRONAL!
28/3/09 MANIFESTACIÓ A BARCELONA - PÇA UNIVERSITAT A LES 17,30 h
Que el sistema capitalista està en crisi ja no ho nega ni Zapatero, davant d’un creixement vertiginós de l’atur que s’apropa més als 4 millions que a la xifra maquillada pel Govern de 3.300.000 parats a l’Estat espanyol, i que dobla la mitjana d’atur de la Unió Europea. La resposta del mateix Zapatero davant d’aquesta greu qüestió està carregada d’hipocresia: diu que “no dejará a nadie tirado en la cuneta”, quan a prop d’1 milió de parats no reben cap prestació d’atur, i centenars de milers de famílies no tenen cap dels seus membres (800.000) que ocupin un lloc de treball ni rebin prestacions d’atur o subsidis. El capital no inverteix, les empreses destrueixen llocs de treball, els bancs retenen els diners, milions d’habitatges resten buits mentre gran part de la població no pot gaudir-ne, els serveis públics es deterioren...
Després de l’escandalós regal de 150.000 milions d’€ de l’Estat a la banca, i que no ha servit per a res, excepte per mantenir els seus beneficis escandalosos, ara el Govern vol destinar més diners dels treballadors per als empresaris, amb l’excusa de combatre l’atur, però segueix autoritzant ERO darrere ERO, perdent-se més llocs de treball, i al mateix temps demana contenció salarial.
Tots parlen de “solucions” contra la crisi, el Govern, els partits polítics institucionals, els empresaris, els bancs i els dirigents de CCOO i UGT, però són “solucions” per als rics, tot descarregant la crisi en els únics que no l’han causat, els treballadors, als quals es demana paciència davant l’agreujament de la seva situació.
CAL ORGANITZAR JA LA VAGA GENERAL!
Les garanties de “diàleg social”, donades en reunions secretes a ZP per Méndez i Toxo (secretaris generals d’UGT i CCOO), ens desarmen en la defensa dels nostres interessos, ja que asseguren als de dalt la “pau social”. Les “polítiques industrials i socials” que reivindiquen són cortines de fum per on se’ns colarà més ajuts als empresaris, i no aturaran la pèrdua de llocs de treball i drets dels treballadors (per exemple, NISSAN ara rebrà 100 milions d’euros públics, però segueix reduint la plantilla com els darrers anys, en què va rebre 43 milions).
El degoteig de conflictes laborals és continu, però, aïllats, cauen un a un derrotats. Cal una acció conjunta de la classe obrera per aturar els acomiadaments i el descens del poder adquisitiu i conquerir veritables solucions a la crisi, que inevitablement xoquen contra els interessos del capital i dels seus governs. Si no volem acabar malvivint amb jornades de treball esgotadores, i molts de la beneficència, si volem aturar la degradació social creixent, cal avançar cap a la VAGA GENERAL I UNA PRESSIO SOSTINGUDA fins a aconseguir:
PROHIBICIÓ D’ACOMIADAMENTS LABORALS. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura sota control dels treballadors, i CONTROL OBRER DE LES EMPRESES QUE REBIN SUBVENCIONS PÚBLIQUES.
PRESTACIÓ D’ATUR INDEFINIDA fins a la recol·locació efectiva. Conversió de tots els contractes precaris en indefinits i integració dels treballadors de “contractes o subcontractes” en plantilla matriu.
REPARTIMENT DE LES HORES DE TREBALL. Jornada setmanal màxima per llei de 35 h. En empreses amb baixada de la producció, reducció de la jornada amb manteniment del sou per a tota la plantilla.
SALARI MÍNIM I PENSIONS A 1.200 €/mes. Augment salarial segons el cost real de la vida.
NACIONALITZACIÓ DE LA BANCA sense indemnització, per crear-ne una pública sota control social, que faci circular el diner entre els que el necessiten. Cap desnonament de famílies treballadores per motius hipotecaris.
LLOGUER SOCIAL DE TOTS ELS HABITATGES BUITS. Expropiació del parc d’habitatge buit retingut per a l’especulació de constructores i bancs.
SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT. No al negoci privat sobre la salut, l’educació, els transports... No a les privatitzacions.
De forma urgent, cridem a constituir assemblees d’aturats/des en cada localitat per reivindicar als ajuntaments i a altres administracions la creació de llocs de treball i les prestacions necessàries i impedir els desnonaments de les famílies hipotecades.
Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat
Barcelona,febrer de 2009
http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/
Más información:
|