Des de finals del passat 2007, les persones que habitualment fem ús dels autobusos de la ciutat de Barcelona ens veiem afectades per les reiterades vagues convocades pel Comitè de Descansos de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), que reclama dos dies de descans setmanal. Salta a la vista la importància d’aquesta reivindicació ja que, del repòs i del bon estat de salut dels conductors i conductores en depèn directament la seguretat de la ciutadania alhora d’utilitzar aquesta forma de desplaçament, així com de la resta d’usuàries de la via pública.

Com a usuàries, en tant a què directament afectades per les vagues, i alhora com a gent treballadora; som les primers interessades en la resolució d’aquest conflicte. La premsa ha informat de les múltiples reunions de les parts implicades, TMB ha omplert les nostres bústies amb propaganda on assegura que també vol els dos dies per la plantilla. Amb això ens preguntem: per què es manté el conflicte? Per què continuen les vagues?

TMB i per tant de retruc l’Ajuntament de Barcelona del PSC i ICV-Euia, s’ha gastat una fortuna (emprant diners dels contribuents) amb uns tríptics on assegura que vol els dos dies. Això sí, a canvi de que els conductors i conductores augmentin les hores de treball durant els cinc dies restants o bé descomptant del salari el segon dia de descans setmanal. Fins hi tot s’ha arribat a dir que els dos dies de festa només tenen viabilitat econòmica pujant les tarifes o reduint serveis. Hi ha d’altres ciutats de on els conductors i conductores gaudeixen d’aquest dret i alhora el preu del bitllet és molt més baix que l’actual a Barcelona. Se’ns fa difícil, entendre com l’ajuntament pot lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació, mentre no aposti decididament per un transport públic de qualitat. Fem també extensiva la crítica a la resta de grups municipals de l’ajuntament a l’oposició, el seu silenci els fa còmplices, i ens dona a entendre que en posició de govern, farien el mateix.

Som persones que utilitzem el transport públic majoritàriament per anar de casa nostra a la feina o al lloc d’estudi, per tant, ens escandalitza que al segle XXI encara hi hagi sectors de la població que hagin de lluitar per una qúestió tan fonamental com és gaudir de dos dies de descans.

A hores d’ara la situació és d’estancament. Sembla ser que continuaran les vagues.

Davant d’aquesta situació no ens volem quedar en un segon pla. No volem caure en el parany que TMB ens ha posat: deixar que el conflicte s’allargui, que els vaguistes es desgastin, que les usuàries carreguin el seu malestar als conductors i conductores, etc. Creiem que els responsables d’aquesta situació són els directius de TMB i per tant, l’Ajuntament de Barcelona, que té per a batlle en Jordi Hereu.

Perquè no ens volem quedar de braços plegats fem una crida a la solidaritat amb els i les conductores de TMB, -com l’any 1951, quan la ciutat es va aturar en defensa del transport col·lectiu- mostrant el rebuig a les polítiques de l’Ajuntament, participant de les mobilitzacions de suport i difonent la problemàtica social que comporten les condicions laborals de l’empresa municipal de transport.

Per tot això demanem que us adheriu a les peticions de:

-Acompliment de les normatives laborals de descansos que preveuen els 2 dies de descans setmanal