El major repte de la Humanitat, en aquests moments, és procurar que tothom pugui menjar. Parlem d’aigua però no n’hi ha prou. El menjar és el combustible imprescindible, sense menjar s’acaria la vida sobre la terra. Què passa?

La producció creix, els pagesos s’han preocupat d’augmentar-la perquè tenen capacitat per a fer-ho però la però, la cistella de la compra és, dia a dia més cara. Culpables?

La producció d’alguns cereals per a bio combustibles, els que més utilitzen a alguns països pobres com la soja, el blat de moro i la canya de sucre, són ara en mans d’algunes potències, les que volen dominar el món. Ells són els responsables de l’augment de preu d’aquests aliments bàsics que ara no poden abastar els més humils.

Cal estudiar a fons, també, el tema dels intermediaris, per a procurar que els pagesos rebin el que realment costen els seus productes i no siguin els d’entremig els que hi facin el seu agost. Es parla de que alguns productes arriben als consumidors un 600% més cars del que cobra el productor. És llastimós i vergonyant... Qui vol en aquestes circumstàncies fer de pagés ? Bé que ens agrada disposar de productes frescos…

Cada dia moren de gana més de 60 mil persones, entre elles 35 mil nens. Res més trist per una mare no tenir com saciar la fam dels seus fills. Us ho podeu imaginar?

Mentrestant creix la producció d’armes, i, alguns països segueixent assolant-ne d’altres per tal de poder-los reconstruir. Quina mena d’entranyes tenen els que els dirigeixen!!! Algunes autoritats eclesiàstiques que es passegen per aquests països dominants haurien de manifestar-se i no ho fan. Per què? L’economia i el poder és l’únic que els interessa.

Caldria que, en un moment de lluidesa, els que manen, pensessin que algún fill seu pot trobar-se en situació de gana, o que viu en algun dels països sotmesos. Com viurien el fet de que “ells”, no li poden donar res per a satisfer la seva necessitat vital de menjar, o que alguna d’aquelles armes “inel.ligents s’equivoca i el deixa sense espai on viure...

És llastimós recordar-se només de Santa Bárbara quan trona, i que ridiculitzin els que clamen a favor de la dignitat de tots els sers humans. Sers humans que s’amplien dia a dia i, si Déu no hi posa remei es veu abocada a l’abisme, perquè nosaltres els mortals no som capaços de distrubuir millor el que tenim, El món és gran, és de tots i hi ha lloc per a tots, així com el necessari per a menjar, si som capaços de redistribuir el que ens ofereix la terra. És imprescindible acabar amb els latifundis i procurar una perfecta re-parcelació agrària. La finalitat? Procurar que tots els homes/dones del Planeta, puguin tenir un troç de terra que els permeti viure amb dignitat a partir del seus cultius.

Abans la gent era més simple, conreaven, produien, bescanviaven... Tu tens, jo tinc, fem barates. Existia solidaritat. No es parlava de caritat com ara. Quan així ho manifestes et miren com si fossis el dimoni, diuen que cal afavorir als amos generadors de feina... Feina que ens imposem extra per a potenciar el consumisme al qual estem immersos, que ens ofega. Hem de trobar altra manera de viure, sense tantes necessitats, deixar de mesurar les persones pels diners que tenen. On és la dignitat ?

S’ha d’acabar la caritat dels països rics, rics a expenses dels altres, els pobres. Quan viatges per països del mal anomenat tercer món, et sents avergonyit de tanta miseria. Alguns tan sobrats de tot, malversant menjar, roba i altres coses de primera necessitat, mentre altres persones no tenen el necessari per a sobreviure.

Sovint em demano, què he fet jo per nèixer aqui i no allà? Intenteu fer una prova, passeu un dia sense menjar… veureu com us sentiu. Penseu aleshores, que hi ha moltes persones, en el món, que no ho fan per gust, que no tenen res, ni un mos de pa per posar a la boca seva ni a la dels seus fills. FAM, SED, sensació apocalíptica

No es tracta d’espantar ningú, però hem de prendre mesures abans no sigui massa tard...