Els treballadors de Simón exigeixen la denegació de l'ERO
Un any més, l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova ha mostrat el contrast entre la Catalunya oficial i la Catalunya real.
Per una banda, els treballadors i les treballadores de Simón, presents a les rodalies del monument per revindicar la continuïtat dels seus llocs de treball, en perill per l’ERO de 80 acomiadaments presentat per l’empresa. Ho feien amb crits com ara “Aquí están, estos son, los currantes de Simón”, “No al ERE”, “Este expediente lo vamos a parar”, “Administración: despidos no”... acompanyats per activistes de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat que portaven cartells amb el lema “Que la crisi la paguin els rics i els bancs”. També s’han fet sentir amb força els crits favorables als drets nacionals catalans (“independencia”, “Visca Catalunya lliure”...), juntament amb altres reivindicacions i denúncies (“Catalunya antitaurina”...) d’una part del públic.
Per la seva banda la Catalunya oficial, ben escortada per la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra, ha fet el de sempre: posar en marxa el rutinari ritual de cada any vestits amb les seves millors gales. L’altra Catalunya, la que es trobava més enllà de la tanca, els ha fet saber sorollosament què en pensa d’ells. El PSC ha estat titllat de traidor, botifler... Qualificatiu aquest últim que també han rebut els d’Esquerra, Convergència i Unió, o els d’ICV-EUiA, en presència dels quals s’ha intensificat el crit “El tripartit privatitza de nit”. Qui ha rebut, però, l’embranzida més gran ha estat el PP: “vosaltres feixistes, sou els terroristes”. Alguns els han recordat a tots ells el qualificatiu que els mereix la seva activitat: “polítics i militars, paràsits socials”.
Per la seva banda, els institucionalitzats sindicats majoritaris (CCOO i UGT anavan plegats aquesta vegada) també han estat objecte d’algunes ires: “Amarillo, Comisiones es” o els més directes “traidores” o “vendeobreros”. També ha hagut honroses excepcions, com ara el fort i càlid aplaudiment rebut per l’Associació Catalana d’ex-presos polítics o per altres entitats socials (colles castelleres...).
Mentrestant, no gaire lluny d’allà, als voltants del Fossar de les Moreres, s’anaven aplegant joves i activistes de l’esquerra independentista i revolucionària, amb presència de taules, gran desplegament de cartells,pancartes, escenaris... i diversos actes denunciant la repressió política i social i reivindicant els drets nacionals del poble català.
Dues Catalunyes, doncs, ben diferents, les que s’han mostrat al carrer aquest matí. D’una banda, la dels polítics gestors del sistema i del règim i els seus col·laboradors necessaris, com els sindicats institucionals, en contrast amb la dels treballadors en lluita i la joventut rebel, que reivindiquen els drets socials i nacionals.
#1
11-09-2008 15:49
INDEPENDÈNCIA!
Lluitarem dia rere dia fins conseguir la separació d'aquest pais que ens ha pres la llibertat en tots els sentits.
Unió dels independentistes per fer front a aquesta població que ens odïa i menysprea.
Independència o mort!
Valoración: -2 
| Avisar provocación
#2.- INDEPENDENCIA !
Pepe Gotera y Otilio|11-09-2008 15:53
11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA q
REPUBLICA CATALANA !
INDEPENDENCIA !
Valoración: -4 | Avisar provocación
#5
11-09-2008 16:46
Significativa la foto: la Cataluña real, la que trabaja, frente a la Cataluña oficial, la que vive sobre sus espaldas ¡viva el 11 de septiembre de lucha obrera!
Valoración: 2 | Avisar provocación
#7.- todo mentira
josep Maria|11-09-2008 20:14
El 11 septiembre de Barcelona en 1714, tras la declaración de guerra de las Cortes Catalanas el 10 de julio del mismo año al no reconocer éstas el Tratado de Utrecht que ponía fin a la Guerra de Sucesión Española. La guerra no fue de secesión, como los nacionalistas venden, sino de sucesión. En dicho Tratado el pretendiente a la Corona Española, el Archiduque Carlos de Habsburgo renuncia al trono, reconociendo la soberanía de Felipe D'Anjou, contra el que se la disputó en la llamada Guerra de Sucesión Española, tras la muerte sin descendencia del Rey de España Carlos II. Es decir, fue una guerra civil entre partidarios de dos pretendientes a suceder en la corona de España al rey muerto sin descendencia. Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo bando que Barcelona. La Guerra de Sucesión española, al contrario de lo que argumentan los nacionalistas, no supuso el enfrentamiento entre Cataluña- Austria y Castilla- Francia. Ciudades y comarcas pertenecientes al antiguo reino de Aragón como Castellón, Alicante, Calatayud o Tarazona, así como el valle de Arán, y ciudades del interior de Cataluña como Vic y Cervera, fueron partidarias de Felipe V, el rey Borbón. Y lugares como Madrid, Alcalá o Toledo se declararon fieles al aspirante austriaco, el archiduque Carlos. El enfrentamiento entre territorios españoles de 1714 es otra falsedad esgrimida por el nacionalismo para negar el carácter de guerra civil que tuvo aquella sucesión al trono.
Valoración: 5 | Avisar provocación
#8.- omnium
david|11-09-2008 20:21
“Hasta el último momento de la lucha los objetivos habían sido los que se hacían constar en el documento dirigido al pueblo: salvar la libertad del Principado y de toda España; evitar la esclavitud que espera a los catalanes y al resto de españoles bajo el dominio francés; derramar la sangre gloriosamente por su rey, por su honor, por la patria y por la libertad de toda España” (F. Soldevila, Moments crucials de la Història de Catalunya).
Estas son las palabras de casanovas , escritas por su puño y letra que estan en el archivo de aragon, no dejan lugar a dudas respecto a las tesis independentistas,,,,ijijjijiijij
Valoración: 3 | Avisar provocación
#13
un|12-09-2008 01:57
Es cert que el nacionalisme català com qualsevol altre nacionalisme en qualsevol lloc del mon, ha creat mites nacionals, i en concret el més important és el del 1714, que porta associat una mena de resistencia contra els espanyols i la ocupació d'un poble que ha seguit resitint.
Tenen tota la raó historica qui critica que no era una guerra de secessió sino precisament de "succesió", ara aquests tipus de critiques també acostumen, per no dir quasi sempre, a obviar el fet que la sobirania que catalunya va perdre no l'ha recuperat ja mai més, que fins al triomf dels borbons la corona catalanoaragonesa era un regne sobirà i que tots els reis que hi van governar fossin catalans o castellans ho van fer perque eren comtes de Barcelona i com a tals havien de jurar les lleis del pais "els furs". O sigui que la idea de una Espanya indivisible i unida sota un rei i un desti comú que la historiografia espanyola ens vol vendre procedent de ja abans dels romans en veritat no te més de 300 anys.
I parlant de mites nacionals, d'Espanya també podriem anomenar perles com la de la "Reconquista"
Per cert, pel comentari "10" avui a l'escridassada hi havia un home gran amb una bandera tricolor i ningú li ha dit res o sigui que abans de vomitar prejudicis i bajanades estil antena 3tv millor vinguis i comprovis la realitat en persona
Valoración: 1 | Avisar provocación
#16
16-09-2008 08:33
CATALUNYA LLIURE!!!!
LLIBERTAT PRESOS/ES !!!!
Valoración: 1 | Avisar provocación
