|
|
1 de maig: Tallem d'arrel la precarietat, organitzem-nos contra el capitalisme
Cada 1 de Maig els i les treballadores dels Països Catalans units a obrers i obreres de tot el món, commemorem als milers de lluitadors i lluitadores de la classe treballadora que han donat la seva vida per a la millora de les condicions de vida de tots i totes les treballadores.
Endavant (OSAN) [25.04.2008 12:01] - 280 lecturas - 3 comentarios
|
|
7251_2_1maig08.pdf
|
Amb aquestes lluites es van assolir importants millores com el pas de la jornada d’un màxim de 18 hores a la jornada laboral de 8 hores, les prestacions d’atur, la sanitat pública i universal, entre molts altres. Avui en dia totes aquestes victòries assolides per la lluita i l’organització de milers de treballadors i treballadores es troben en perill, les polítiques neoliberals de la Unió Europea que són d’obligada aplicació en tots els estats membres, així com les pressions a nivell estatal dels grans capitals, acompanyades amb les renúncies dels partits autoanomenats d’esquerres i dels sindicats grocs ens han portat una gravíssima recessió en drets laborals.
Amb les aprovacions de diferents lleis on han col·laborat tots els partits que han tingut representació tant als governs autonòmics com al parlament estatal, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i amb la benedicció de la patronal (CEOE), totes aquestes reformes de les lleis laborals han portat en els últims 30 anys la desaparició de la causalitat en la contractació temporal (PSOE-1984), l’abaratiment successiu de l’acomiadament (últims cassos PP al 2004 i PSOE-IU-ERC-ICV al 2006), exclusió de milers de treballadors de les prestacions d’atur (PP al 2001), bonificacions econòmiques a l’empresariat a càrrec dels fons de la Seguretat Social (PSOE 1992 i 2006 i PP-CiU 1997), entre molts d’altres, sempre en detriment de la classe treballadora.
Cal destacar que importants reformes com el decret del 1992 i la reforma de 1997 coincideixen amb les exigències econòmiques i de polítiques laborals de l'Unió Europea aprovades en Maastricht 1992 i Amsterdam 1997.
En el cas de les obreres i obrers d’arreu dels Països Catalans, a l’opressió de classe infringida des de partits i patronals, amb el vist-i-plau de les direccions dels “sindicats” grocs, cal afegir-hi l'opressió de gènere del sistema patriarcal i l’opressió nacional que patim per part dels estats espanyol i francès que ens ha negat i continua negant-nos els drets democràtics més elementals i no ens permet dirigir el nostre propi destí.
En el cas de l’Estat Francés l’ofegament econòmic que manté sobre les nacions que ocupa ha portat a la Catalunya Nord a la desertització industrial i a uns index d’atur de al voltant del 15%. Aquest model d’ofegament econòmic de la perifèria per aguditzar la dependència respecte les capitals de l’estat ha estat calcat a l’Estat Espanyol. Prova d’això és el fet que els i les treballadores afectades per Expedients de Regularització d`Ocupació als Països Catalans arriben al 55% del total de l’Estat.
Cal destacar la situació dels i de les treballadores immigrades sense papers els quals estan exposats als abusos de la patronal treballant en condicions molt properes a l’esclavatge i que generen entre un 15% i un 20% del PIB raó per la qual, governs i patronals mai han estat disposats a regularitzar i dotar de drets a centenars de milers de treballadors i treballadores que encara no gaudeixen dels més bàsics, regularitzant petits contingents segons les necessitats de les empreses en moments puntuals i abocant-los a l’atur i la misèria quan les “exigències del mercat” així ho estableixen.
Davant tots aquests atacs que patim la classe treballadora, perpetrats per governs, partits burgesos, patronal i sindicats grocs, són cada vegada més les contundents respostes de la classe treballadora. Respostes que ens mostren noves vies d’organització obrera per fer front a la nova situació que ha d’afrontar la classe treballadora, com són les Xarxes contra la precarietat o l’atur, l’exemple dels treballadors d’autobusos de Barcelona que obviant els sindicats grocs busquen el suport en els moviments socials i la resta de treballadors i treballadores, o la lluita contra la manca cada cop més gran de serveis a la Catalunya Nord; tot i sense oblidar als centenars de dones treballadores que autoinculpant-se d’haver realitzat avortaments “il·legals”, i davant la repressió judicial, planten cara a la misèria a la que es veuen forçades milers i milers de companyes del nostre país.
Per totes aquestes raons, des d’Endavant (OSAN), denunciem les polítiques dels governs espanyols i francès i la submissió dels “sindicats” majoritaris a la patronal. Denunciem un sistema econòmic que prioritza els interessos privats als públics, que va reduint progressivament les ja poques prestacions socials, tant necessàries per la classe treballadora, que discrimina a les dones, que manté a una bona part de la classe treballadora en la clandestinitat i abocats a condicions laborals properes a l’esclavatge.
Per tot això, cal que els i les treballadores lluitem pels nostres drets, que ens organitzem entorn als col·lectius de l’Esquerra Independentista i els sindicats afins a aquesta, fugint de les “grans” centrals sindicals que tantes vegades ens han venut a canvi d’una poltrona i subvencions.
Cal la solidaritat de tots i totes envers els i les companyes en lluita per que la seva lluita és la nostra, cada petita victòria és un pas més en la destrucció del model de producció capitalista, i cada pas en l’organització obrera, un pas més per a que de les runes d’aquest sistema pugui sorgir una veritable democràcia obrera.
Les raons són nombroses, la crisi que ens ha portat a aquesta precarietat és troba en la pròpia arrel del sistema, és estructural i no pas conjuntural, com volen fer-nos creure des dels mitjans de comunicació massius, l’única solució és la substitució del model econòmic, finalitat per la qual és indispensable l’organització de la classe treballadora i la solidaritat entre tots i totes.
AMB L’ORGANITZACIÓ OBRERA ATURAREM LA PRECARIETAT
TALLEM EL PROBLEMA D’ARREL, ENDERROQUEM EL CAPITALISME
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
1 de maig de 2008, Països Catalans
Manifestacions:
València: 11:30h - Pl. Sant Agustí
Castelló: 10:30h - Pl. Independència
Elx: 10:00h - Pl. Barcelona
Barcelona: 17:00h - Pl. Universitat
Girona: 12:00h - Pl. Independència
http://www.endavant.org
Más información en Kaos en la Red:
Laboral / Economía
Països Catalans
|
#3 ¡Allí estaré yo!
|
|
Fliponcio [2008-04-25 18:13:30]
|
Valora el comentario:
[0]
|
|
Si, quizas tenga que escaquearme del instito... Pero ahí pienso estar, defendiendo el recuerdo de los martires, defendiendo los derechos de los trabajadores... Y denunciando el capitalismo asesino. Salud y rebeldia
|
La inserción de comentarios en esta noticia está desactivada |
|
Canales RSS
PUBLICA TUS NOTICIAS
