Han estat cinc actes, dos sopars i menjars amb tertúlies. Han estat centenars de persones les que han pogut debatre amb Juanjo Olaizola i Inko Iriarte de Bildu, representats electes a les Juntes Generales de Guipúscoa, i amb representats de EUiA com Francesc Matas, Marisol Martínez, David Companyon, Pau Gàlvez i Jordi Matas; ICV amb Joan Olòriz, Marta Ribas, Xavier Boix; d’ERC, entre altres, Gemma Clarissó i Àlex López; Marc Sallas, Jordi Navarro, Xavi Oca de la CUP, Joan Tafalla de las CAV, Guillem Lusa de L’Entesa per Sabadell, Carles Escolà de Compromís per Cerdanyola, també hi va ser present Alternativa Ciutadana de Rubí, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, i moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, okupes, 15M… Els debats van ser moderats per persones dels moviments socials, associacions culturals i sindicats.
L’objectiu de la gira, emmarcat també en el procés de preparació de la 6ª assemblea d’EUiA, era debatre sobre la necessitat de construir alternatives i aliances per defensar els drets socials i els drets nacionals (el dret a decidir) a Catalunya i fer-ho a partir d’una experiència reeixida com és la que Bildu i Amaiur estan portant a terme a Euskadi. I debatre sense donar lliçons i fer-ho escoltant.
Podríem dir que tothom ha valorat molt positivament l'oportunitat d’ajuntar les diferents forces d'esquerres de diferents localitats per debatre juntes. La gran majoria de les intervencions del públic eren coincidents en la necessitat de que les organitzacions es posin d'acord ja que la gent treballadora ho necessita.
Diversitat
Els actes han estat a l’Ateneu Roig de la Vila de Gràcia, al Casal Pere IV de Sabadell, a la llibreria- restaurant Anònims de Granollers, al saló d’actes dels sindicats de Girona i al CRAC de Rubí. Tots els actes han estat amb una àmplia participació, alguns amb representació de moltes altres localitats on van participar persones de Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Canovelles, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Campins, La Garriga, Maçanet de la Selva i Vic.
La diversitat ha estat també un actiu dels debats, no eren conferències en diferents localitats, sinó que volien respondre també a la realitat de cada lloc. També ha funcionat molt bé donar molt de temps per al debat amb els assistents.
Rubí ha estat l’acte més massiu amb més de 170 persones que van deixar petit el CRAC i havent-se d’habilitar una pantalla al bar. Al altres actes van acudir entre 50 i 70 persones. El millor dels debats: les ganes d’escoltar-se i les coincidències en els diagnòstics. Queda però molt camí per recórrer i en la lluita i el moviment és el primer espai on teixir aliances que perquè siguin sòlides han d’anar de baix a dalt.
Així mateix, també van fer-se dues reunions amb el coordinador d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles i amb el diputat al Congrés dels Diputats per IU-ICV-EUiA, Joan Josep Nuet i el membre de la direcció d’IU i d’EUiA Francesc Matas i Àngels Tomàs, responsable de Pau, Solidaritat i moviments alternatius d’EUiA. Les reunions van permetre intercanviar experiències i plantejar-se objectius comuns en aspectes cabdals com el dret a decidir i la defensa dels drets socials davant els governs de dretes.
Amb el PNV o CiU no hi haurà llibertat nacional
En els debats amb Bildu, a més de les intervencions dels diferents partits d’esquerres catalanes al voltant de com teixir aliances contra les polítiques neoliberals de retallades dels drets socials, hi ha haver-hi moltes preguntes de les de persones que van seguir-los en directe.
Una de les més repetides va ser les diferències entre el que va ser el Pacte de Lizarra i Zutik Euskal Herria, el document en el que l’esquerra abertzale decideix un canvi d’estratègia “per assolir fins polítics, només amb mètodes polítics”. Els representants de Bildu van explicar que el balanç del Pacte de Lizarra va ser negatiu doncs en ell l’esquerra abertzale es va supeditar a la burgesia basca (el PNV) i a la seva estratègia “que és autonomista”. El Pla Ibarretxe va acabar en un fiasco i el PNV mai va voler enfrontar-se “més enllà de les declaracions” a l’Estat Espanyol perquè sempre han prioritzat els lligams econòmics i alhora secundaven la repressió contra nosaltres.
Ara estem debatem sobre l’èxit de Bildu, però fa un any ens hagués semblat quasi impossible. El canvi estratègic va començar molt abans i va sortir del balanç de Lizarra. “Som d’esquerres i és des de l’esquerra que cal articular un projecte de construcció nacional i social per Euskalherria, confrontat al model social de la dreta autonomista del PNV”.
D’aquesta reflexió, molt debatuda i molt majoritària, neix Zutik Euskaherria! i això implicava cercar aliances amb altres forces d’esquerres no necessàriament independentistes com Alternativa, però sí que entenen que el dret a decidir ha d’estar en el centre de la lluita per la democràcia, la llibertat i una Euskadi socialment justa.
“Per fer-ho era necessari traslladar a la realitat política el que era un necessitat: el cessament unilateral de la violència”. Això va fer que la iniciativa política passés de l’Estat, còmodament instal•lat en la repressió, a l’esquerra abertzale.
Per nosaltres, apuntaven, està clar que amb aquesta nova estratègia l’Estat, el PP i el PSOE estan més preocupats –per l’enorme recolzament popular, com es va veure a la manifestació del 7 de gener- que abans, però també el PNV que veu com li estem disputant, des de posicions d’esquerra, l’hegemonia nacional.
Una altra pregunta recurrent va ser sobre la il•legalització de Sortu... a més de totes les consideracions sobre la llei de partits, els representants de Bildu van explicar que la il•legalització ha tingut també coses positives com el fet que “al haver-se de presentar llistes amb gent “impol•luta” ha significat una gran renovació de quadres dins l’esquerra abertzale i l’activació política de més de 3.000 persones que “mai abans s’havien plantejat dedicar a això una part de la seva vida”.
Finalment moltes persones van preguntar sobre la relació Sortu, Bildu, Amaiur... i si era una coalició electoral o anava més enllà. Van expressar que Bildu era una aliança estratègica, de llarg abast amb EA, Alternativa i altres organitzacions i grups que s’estan plantejant un treball conjunt per una Euskadi lliure i socialista, com és el cas d’Erabaki (gent que formava part s’Esker Batua). Van deixar clar que Sortu, quan es legalitzi, formarà part de Bildu.
En relació a Amaiur sí que entenen que correspon més a una coalició electoral, en aquest cas amb Aralar... però que “ara mateix a Euskadi, tot i tothom s’està movent i posicionant... des del PP a el PSE, “partit amb el que hem arribat a acords a la Diputació de Guipúscoa, on governem en minoria, sobre les ordenances fiscals”. Per exemple ahir en un poble de Biscaia, Bildu, el PSE i PNV van exigir la llibertat d’un pres –que desprès de passar 20 anys a presó- va ser detingut de nou per aplicar-li la “doctrina Parot” i que es passi 10 anys més”