kaosenlared

A les acaballes de segle XX, el socialisme real va caure per irreal, la cursa d´armaments imposada pels s EEUU va dilapidar l'economia mundial, arrossegant tot el planeta cap a una crisi econòmica i social de final imprevist.

L'era Reagan i el Thatcherisme varen anul·lar la poca incidència que tenien les Nacions Unides al món i, juntament amb Joan Pau II, Mijail Gorbachof i Lech Walesa varen desmuntar l'obsolet i burocratitzat sistema comunista que havia perdut la confiança dels seus pobles a l'anomenada Europa de l'Est.

Amb la caiguda dels partits comunistes s'obria una etapa de sistema únic al món: el neoliberalisme que fins aleshores s'havia anomenat capitalisme. Un capitalisme sense rostre humà que ja havia espoliat i explotat gran part del tercer món i imposat dictadures i tiranies com les de Franco, Pinochet, Stroesner, Videla o Marcos; que havia donat suport a les polítiques racistes de Sud- Àfrica, Guatemala, Israel….. i havia mantingut dinasties tiràniques com la dels Somoza a Nicaragua, les monarquies saudita i alahuita al Marroc, i havia fet créixer els talibans a les madrasses de Pakistan i la contra al sud d'Hondures per ofegar el sandinisme.

D'aleshores ençà, el món ha viscut en un sistema que podríem anomenar capitalisme amb bicefàlia, és a dir capitalisme de dretes i capitalisme d´esquerres (socialdemocràcia). Quina és la diferència? ens podem preguntar. La resposta és que el d´esquerres té serveis socials i el de dretes no, alhora que intenta privatitzar-ho tot

Feta aquesta reflexió, serà fàcil endevinar en quin model ens estem movent actualment. Un sistema que ha posat la majoria de la classe política al servei de les grans corporacions bancàries, multinacionals opaques, indústries d´armament, o farmacèutiques, i lobbies de la premsa al servei del propi sistema. Un sistema que no dubtaria en qualificar l'esclavitud com a època de plena ocupació amb uns pobles embrutats amb programacions televisives destinades a analfabetitzar col·lectivament a fi efecte d'atomitzar la indignació que produeix un model que exclou el 75% de la humanitat.

Per posar un exemple, el món gasta diàriament 4.000 milions de dòlars en armament alhora que deixa morir en el mateix dia seixanta mil persones de fam. Aquest és, sens dubte, un sistema criminal on els seus dirigents haurien de ser jutjats i empresonats. Alguns dels seus màxims avaladors en un passat recent són Georges Busch, Jose María Aznar, Durao Barroso o Tony Blair. Tots ells haurien d'haver sortit dels seus domicilis presidencials amb una ordre d'arrest per posar en perill la humanitat. El model defensat per aquets politics només utilitza les eleccions com a quartada del propi sistema i no creu en la participació. És un model que nega qualsevol alternativa i silencia o assassina qualsevol dissidència.

En l´actualitat, però, potser estem en un punt i final en la història dels vencedors oficials, els del diner fàcil, els del totxo, els que han sanejat la corrupció i el malbaratament de gran bancs i caixes, els de les subvencions a les grans corporacions de premsa, els que compren el silenci, els que ofeguen la vida, la informació i la participació, els que alimenten religions alienants, en definitiva, els que han declarat la guerra al planeta i a la humaniat.

Concretament, a l'Estat espanyol, els descendents genètics del franquisme, és a dir, el Partit Popular, han arribat al poder a través de les urnes, ells que mai han condemnat el franquisme, que durant els últims anys han bloquejat qualsevol avenç per a la maltractada Catalunya, que han silenciat TV3 al País Valencià; els mateixos que han recollit signatures contra l´Estatut, bloquejant-lo al Constitucional, ells que no han deixat que la memòria retrobi els desapareguts morts amb bales franquistes. Aquests que històricament han negat la democràcia, ara són els que l'administren. Algú pot creure que faran alguna cosa els successors de Fraga, Franco, Carrero Blanco o Arias Navarro per millorar la nostra salut democràtica?

Paral·lelament a això, cada dia hi ha milers de mestres que intenten obrir els ulls i els sentits als seus alumnes, pagesos que conreen la terra perquè tots puguem menjar, serrellers, paletes, lampistes, fusters, pintors i guixaires que construeixen cases amb professionalitat; metges, optometristes, homeòpates, acupuntors i sanadors en general, que vetllen per la salut de les persones. Funcionaris, bombers, poetes, musics escultors, periodistes que treballen per al bé comú. Botiguers, treballadors autònoms, empresaris i sindicalistes honestos, artesans vocacionals que dignifiquen els seus oficis, alhora que creen riquesa i la compartiexen. ONG i persones que humanitzen la vida als mes desassistits de la terra.

Amb tot aquest exèrcit de persones honestes i competents, no competitives, es possible sortir del pou on ens ha ficat l'ambició sense límit, d'un sistema que ens convida a votar però no a triar, d'un sistema que empastifa amb la seva corrupció, fins i tot les nostres corporacions més properes com pot ser un ajuntament o un hospital municipal. Reus n'és un exemple.

Ara que el silenci informatiu es fa còmplice dels poderosos. Cal que veus com les de Mònica Oltra, al País Valencià; David Vidal, a Reus, o Manel Sanchez Gordillo, a Marinaleda, per posar uns exemples, no quedin en pures anècdotes. Que la democràcia suri i no passi més allò que li va succeir al primer ministre grec, Georgis Papandreu, quan va proposar un referèndum a la Grècia que fa milers d'anys havia inventat un model de democràcia i ara els poderosos del món el varen silenciar i destituir.

Què podem esperar d'un sistema que s'oblida del 70 % de la humanitat i que resol els problemes de dissidència enviant l´OTAN a bombardejar. Cal, com diu Mayor Zaragoza, anar cap a l´evolucio o la revolució, dues paraules que només es diferencien per una lletra “la erra”, la erra de responsabilitat.

Així, doncs, podem concloure afirmant que el sistema de capitalisme bicèfal és insostenible. Cal, doncs, que tots els que creiem en un mon diferent i millor, indistintament de les nostres possibilitats, en dissenyem un de nou on ja ningú sigui exclòs per gènere, raça o classe social. Estem davant d'un moment històric on el repte consisteix en canviar des de la democràcia un sistema antidemocràtic que nomes obeeix al diner i els mercats, per un altre de democràtic que escolti les persones i els pobles i es posi al seu servei. Enfront de la política dels mercats i mercaders, la política dels pobles; en contrapès a un món de preus, recuperem un món de Valors.